Marroc

Mapa
Bandera
Informacions
Capital	Rabat
Govern	monarquia constitucional
Moneda	Dirham del Marroc (MAD)
Superfície	446.550 km²
Població	33.241.259
Idiomes	Àrab (oficial), berber, francès i castellà.
Religió	musulmana 99%, jueva 1%.
Electricitat	230V/50Hz (endoll europeu)
Codi telefònic	+212
Domini Internet	.ma
Zona horària	UTC

El Marroc (المغرب al-Maghreb) [1] és un país del nord d'Àfrica que limita pel sud amb el territori ocupat pel mateix Marroc del Sàhara Occidental, a l'est amb Algèria, a l'oest amb l'oceà Atlàntic i al nord amb l'Estret de Gibraltar, el Mar Mediterrani i algunes places de sobirania espanyola entre les quals les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Ciutats

• Agadir - Agadir és el gran projecte marroquí per construir un destí turístic de sol i platja a imatge i semblança de les ciutats similars que es poden trobar a la costa catalana, valenciana o andalusa. No obstant, la ciutat té poc que oferir a la que un s'allunya de la platja, en el sentit cultural o artístic, sobretot degut al fet que bona part de la ciutat va ser refeta després d'un fort terratrèmol als anys 60 del segle XX.
• Casablanca - Es tracta de la ciutat més gran del país i el principal punt d'entrada per a molta gent que arriba per primer cop al Marroc. Malgrat la seva mala reputació que té a nivell turístic com a ciutat superpoblada i amb molta contaminació, manté certs atractius que fan que mereixi una petita visita, com la segona mesquita més gran del món després de la de la Meca, la seva medina o el barri dels Habbous. Això si, de traces de Humprhey Bogart i Eva Gardner se'n troben ben poques.
• Essaouira - Es tracta de l'antic port tant de Marrakeix com de la llunyana Tumbuctú a l'actual Mali. Essaouira és també una ciutat emmurallada al costat del mar a l'estil de Peníscola al País Valencià on el vent hi bufa fort i mai fa calor a l'estiu. També és coneguda pel seu festival anual de música gnawa a finals de juny.
• Fes - Fes va ser la capital del Marroc a l'antiguitat i actualment té l'honor de conservar encara gairebé sencera la ciutat medieval que és a la vegada la ciutat tancada al trànsit motoritzat més gran del món.
• Marrakeix - Marrakeix és la principal destinació turística del Marroc, amb els seus colors, olors i calor del sud, els seus mercats artesanals i les ruïnes dels seus antics palaus. La gran plaça de Djemaa el Fnaa, al moment que es posa el sol, és un dels grans espectacles més vistosos del món. No obstant, a molts no els hi agradarà l'estrès provinent dels falsos guies i els venedors, així com l'artificialitat que es respira al passejar-se pels hotels i riads de luxe en un país tan pobre com el Marroc.
• Meknes - Meknes va ser la ciutat on es va crear la dinastia que governa actualment al Marroc, en conseqüència s'hi poden veure palaus i monuments islàmics força interessants. La seva medina és un lloc tranquil per on passejar-s'hi més tranquilament que a la veïna Fes. A més, està just al costat de les principals ruïnes romanes del Marroc Volubilis.
• Rabat - La capital de Marroc, ciutat molt tranquil·la i on ningú os marejarà. Els principals monuments a veure inclouen la torre de Hassan II i el barri dels Oudaia creat per refugiats musulmans de l'Espanya de la inquisició.
• Tanger - Si Casablanca és el punt d'arribada per als que arriben amb avió al Marroc Tanger és el mateix per als que arriben amb vaixell des del sud d'Espanya. Un encant enigmàtic així com el seu passat estatut de ciutat internacional ha atret a la ciutat nombrosos artistes (Matisse), músics (Rolling Stones), polítics (Churchill) i escriptors (Borroughs).
• Tetouan - Es tracta de l'antiga capital del protectorat espanyol al Marroc i la primera ciutat que es visitarà si s'entra al Marroc des de Ceuta. La seva medina gaudeix de l'autenticitat que no es troba a llocs com Marrakeix o Tanger. A la vegada la ciutat és un punt de sortida per explorar les muntanyes del Rif i les platges properes.

Altres destinacions

• Ouzoud - Les cascades d'Ouzoud, amb 100 metres d'altura, és el salt d'aigua més gran del Marroc. Es troben enmig d'un paratge d'oliveres i garriga a dues hores de viatge en cotxe de Marrakeix
• Asilah - La petita ciutat d'Asilah, només a 30 km del sud de Tanger conté una de les medines més ben preservades de tot el Marroc. Dins d'ella es troben pocs restaurants, hotels i botigues d'artesania, però molt d'encant marroquí amb les seves cases pintades de blanc i els seus carrerons estrets dins d'un conjunt urbanístic enganxat a l'Oceà Atlàntic.
• Azrou - És una petita ciutat situada a la falda de l'Atlas Mitjà, a només una hora de Meknes o Fes. Té l'atractiu de ser el mercat berber més important de la regió i per tant es poden trobar articles artesanals a preus molt més interessants que a les grans ciutats del Marroc. A més a més molta gent s'aproxima fins Azrou per veure els simpàtics micos de Berberia que viuen als boscos de cedres dels afores de la ciutat.
• Vall del Drâa - El Drâa és un riu que neix prop d'Ouarzazate i des d'allí s'endinsa cap a dins del Sahara per acabar difuminant-se sota les sorres del desert. Abans de desaparèixer el riu, amb les seues aigües clares i netes, dibuixa al seu voltant un paisatge bíblic de palmeres, kasbes d'antics monarques i ciutats de fang i palla on la forma de vida dels habitants que viuen al seu voltant ha canviat poc en els darrers 1000 anys.
• Vall de l'Ourika - L'Ourika és un petit riu que neix a la falda de les muntanyes de l'Alt Atlas prop de Marrakeix. Prop del seu neixement el riu forma una vall on hi van molts habitants de Marrakeix per refrescar-s'hi durant els mesos més calorosos de l'estiu.
• Volubilis - La ciutat romana de Volubilis era un dels destacaments romans situats més al sud de l'imperi i és en l'actualitat les ruïnes romanes més ben conservades del Marroc, on hi destaquen els seus mosaics.
• El Jadida - L'antiga ciutat portuguesa de Mazagan, actualment coneguda com El Jadida, és una destinació turística de sol i platja orientat cap a la clientela marroquí, situat a només una hora al sud de Casablanca. Conserva encara l'antiga ciutat portuguesa, actualment patrimoni mundial de la humanitat.

Comprendre

El Marroc va ser un protectorat repartit entre França (major part del territori) i Espanya (extrem nord i enclaus al sud com Sidi Ifni o Tarfaya) entre el 1912 i el 1956, tot i que algunes zones del Marroc van continuar sent espanyoles fins ben entrat els anys 60 del segle XX (Sidi Ifni).

De resultes d'aquest passat colonial, de la proximitat a Europa, de la forta petjada que deixa la religió d'Estat, l'Islam, del fet d'estar al continent africà, de la política de marcat caràcter liberal en el sentit econòmic del seu govern i de la seva gran façana atlàntica el Marroc d'avui en dia es pot considerar com un dels països amb més forts contrastos dels que es situen a la immediatesa dels Països Catalans.

El Marroc va ocupar de manera il·legal el Sàhara Occidental al 1975 aprofitant la debilesa de la potència ocupant d'aquest territori, l'Espanya dels darrers dies de Franco, des de llavors aquest territori, tot i que el Marroc afirma pertànyer a la seva sobirania, manté un estatut polític internacional indeterminat.

El Marroc d'avui en dia conserva encara aquest aire de misteri oriental que ha fascinat durant segles als viatgers occidentals al mateix moment que es desperta com un destí turístic de masses, fent que tothom hi pugui trobar allò que busca.

Arribar-hi

No és necessari visat per entrar al Marroc per a tots els ciutadans de la Unió Europea i d'Andorra, n'hi ha prou amb el passaport en regla. Un cop arribes a la duana s'ha d'emplenar una petita fitxa on es demanen certes dades personals com la professió o l'adreça al Marroc. S'ha de portar bolígraf a sobre ja que normalment la policia no en té. Amb el segell que us posarà la policia al passaport es pot estar al Marroc durant 90 dies. Si es desitja estar-s'hi més temps és preferible sortir del país abans que demanar una renovació del visat d'entrada ja que és un procediment llarg i pesat. Però compte, no és aconsellable sortir i tornar a entrar per Ceuta o Melilla ja que la policia us pot negar l'entrada si veu que heu anat fins a una d'aquestes ciutats només per renovar el visat (quan queden pocs dies per a complir els 90 dies). En aquest cas és aconsellable sortir per avió o per via marítima.

Amb avió

El Marroc disposa de 7 aeroports amb vols internacionals, els de Casablanca, Rabat, Marrakeix, Fes, Tanger, Agadir i Oujda. No obstant, són els de Casablanca, Marrakeix i Agadir els que concentren la major part dels vols. L'aeroport Mohammed V de Casablanca concentra tot sol el 60% del tràfic aeroportuari del país. Actualment volen a Casablanca des de Barcelona i València les companyies IBERIA i Royal Air Maroc mentre que operant en règim de Low Cost s'hi pot volar des de Barcelona amb la companyia Clickair. Des de l'aeroport de Girona, la companyia Ryanair ha obert dues rutes per volar a Fes i Marrakeix

Amb vaixell

Hi ha vàries connexions marítimes amb el Marroc, principalment des d'Andalusia. El principal port per embarcar cap al Marroc és Algesires ciutat des de la qual es pot viatjar fins a Ceuta i Tanger. Un ferry entre Algesires i Ceuta pren al voltant d'una hora mentre que entre Algesires i Tanger pot requerir entre una hora i mitja i 3 hores de navegació segons la companyia marítima. El bitllet d'anada sol estar entre els 30 i els 40 EUR per passatger individual sense cotxe. Alternativament també es pot viatjar fins a Tanger des del petit port de Tarifa, situat a l'extrem més al sud d'Espanya. Amb només 35 minuts es pot viatjar des de Tarifa d'un continent a l'altre. Altres ports andalusos que tenen connexions amb el Marroc són Màlaga i Almeria des d'on es pot viatjar fins a Melilla i la ciutat veïna de Nador. A l'estiu també hi ha connexions des d'aquestes ciutats fins a Al hoceima.

Des de Catalunya es pot viatjar directament a Tanger amb vaixell des del port de Barcelona amb un ferry que surt del port italià de Gènova fent escala prèvia a Barcelona, el ferry és de la companyia Grandi Navi Veloci

També es pot viatjar amb vaixell al Marroc des del sud de França des dels ports de Sète prop de Montpellier i Port Vendres prop de Perpinyà. Però els ferries que surten de França són bastant cars. Finalment senyalar que tot i la seva proximitat geogràfica, només hi ha un ferry a la setmana que va de Gibraltar fins a Tanger i només pren passatgers en el sentit nord-sud.

Amb cotxe

Només es pot entrar al Marroc per terra des de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. La frontera terrestre amb Algèria està tancada des del 1994 i no sembla que es vagi a obrir en els propers mesos. És possible sortir des del Sàhara Occidental fins a Mauritània però s'ha d'aconseguir abans un visat al consolat d'aquest país a Casablanca. Pel contrari, per a tornar des de Mauritània cap al nord s'ha de demanar un permís especial a l'ambaixada del Marroc a Nouakchott, la capital de Mauritània.

Per als qui vulguin arribar al Marroc en cotxe, a part d'entrar-hi per les ciutats autònomes també s'hi pot arribar amb el ferry des dels ports senyalats a l'apartat corresponent, però no s'ha d'oblidar portar tota la documentació en regla. Així mateix cal senyalar la importància d'aconseguir una targeta verda que serveix per convalidar l'assegurança a la companyia d'assegurances on teniu registrar el vehicle.

El procediment duaner per fer entrar el cotxe és bastant llarg, és preferible entrar per ferry per Tanger que no per Ceuta o Melilla on la policia marroquí sol prendre's les coses amb molta més calma.

Un cop dins al Marroc podeu tenir el cotxe fins un període de 3 mesos, prorrogables per 3 mesos més a condició de treure el vehicle del país, però un cop exhaurits els 6 mesos ja no podreu tornar a entrar amb el vehicle fins l'any següent.

Amb bus

Eurolines [2]és la única empresa que ofereix servei d'autobús des dels Països Catalans fins al Marroc amb sortides des de Figueres, Girona, Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Benidorm i Alacant.

Amb tren

Actualment no es pot arribar en tren al Marroc, la única connexió ferroviària que hi ha és la que es troba entre Oujda al Marroc i Tlemcen a Algèria però com que la frontera terrestre entre aquests dos països està tancada des del 1994, i no sembla que es vagi a obrir aviat, llavors lògicament no hi ha servei ferroviari en funcionament.

Per arribar en tren al Marroc s'ha d'arribar abans amb vaixell a Tanger, única ciutat de l'extrem nord del país amb connexions ferroviàries a la resta del país.

Circular

Amb avió

Royal Air Maroc [3] manté el monopoli per a les línies aèries a l'interior del Marroc practicant preus força abusius.

A més a més la major part dels seus vols interiors estan centralitzats a l'aeroport Mohammed V de Casablanca fet que complica i encareix els vols entre altres ciutats.

No obstant en caps de setmana hi ha la possibilitat d'aprofitar-se de les seves tarifes reduïdes a condició de passar el cap de setmana a la ciutat de destí.

Algunes de les ciutats cap a les quals es pot volar de manera regular des de Casablanca són Essaouira, Agadir, Marrakeix, Ouarzazate, Oujda, Tanger i Fes. De manera irregular també es pot volar a Nador (per anar a Melilla), Al hoceima, Tan tan i Errachidia.

Casablanca també és l'única ciutat junt amb Las Palmas de Gran Canaria des de la qual es pot volar amb vol comercial a les ciutats saharauis de El Aaiun i Dakhla.

Amb cotxe

Per als qui vulguin circular amb cotxe pel Marroc s'ha de tenir en compte les següents precaucions

• Respecteu els límits de velocitat, les carreteres del Marroc estan plenes de radars i no es sol donar cap tipus de marge de cortesia ni tansols als estrangers. Circular amb excés de velocitat suposa una multa de 400 Dirhams (vora 40 EUR). Queda al vostre criteri decidir si pagueu la multa o suborneu al policia amb uns 100 Dirhams per a què us deixi marxar col·laborant així amb la corrupció generalitzada dels poders públics del país.

• Molt de compte conduint, veureu que hi ha molts conductors que realitzen moltes imprudències, sobretot en les carreteres amb més tràfic com la que uneix Casablanca amb Marrakeix o Marrakeix amb Agadir. Les carreteres del Marroc tenen fama de prendre moltes vides humanes any rere any, per evitar problemes vigileu no només la vostra conducció sinó també la dels altres.

• Respecteu els controls de la gendarmeria i reduïu progressivament la velocitat del vostre vehicle fins que el gendarme us indiqui amb la mà que podeu passar. El Marroc està constantment sota l'amenaça terrorista i algun moviment de volant poc responsable podria generar sospites.

• Quan conduïu a grans ciutats molta paciència, sobretot a Marrakeix on sereu avançats per bicicletes i motocicletes per tots els costats així com algun ase i a Casablanca, on les rotondes son caòtiques i poca gent coneix bé el codi de la ruta.

• Si podeu intenteu conduir per les autopistes, els peatges no són molt cars i us evitarà problemes a nivell de la conducció dels altres.

• Eviteu conduir abans i desprès de la posta de sol. La força amb la que cau el sol és superior a la llum que estem acostumats a rebre dificultant la visibilitat. Un cop el sol s'ha posat hi ha molta gent que per les carreteres rurals circula tranquil·lament a peu, en bicicleta o amb ase per les carreteres sense tenir consciència del risc i sense portar cap senyal lluminós.

Amb bus i gran taxi

Hi ha dues grans companyies d'autobús al Marroc que ofereixen estàndards europeus i són les que es triaran de preferència, la Supratours [4] i la CTM [5].

• Supratours és una filial de la ONCF [6] i tal com diu el seu lema "arriba allí on el tren s'atura". Els autobusos de Supratours esperen sempre a què els trens arribin abans de sortir lo qual vol dir que tot i que ofereixen un bon confort no solen ser la millor solució en quan a puntualitat per als qui no han agafat abans el tren. Supratours però és una bona opció per a viatjar a destins turístics populars com Essaouira o Agadir permetent fer la primera part del viatge des del nord o des de Casablanca amb tren sabent que a Marrakeix hi haurà l'autobús que t'espera al costat de l'estació. Al ser una opció de viatge tan còmoda és molt popular entre els turistes estrangers per lo que els seus bitllets s'han de reservar amb anticipació a qualsevol estació de la ONCF.

• CTM per la seva part és una companyia d'autobusos de vocació nacional que arriba a totes les ciutats principals del país, la seva xarxa s'estén des de les ciutats del nord fins més a Agadir. No obstant no sol tenir molta presència al sud d'aquesta ciutat ni a les grans valls del sud del Marroc. Els autobusos de CTM solen ser una mica més barats que els de Supratours però més cars que la tercera categoria d'autobusos.

Per sota de Supratours i CTM hi ha tota una gama d'autobusos privats de molt baix cost però de manteniment reduït que són els preferits per la major part dels marroquins per als seus grans desplaçaments. Amb un d'aquests autobusos es pot viatjar, per exemple, de Casablanca a Marrakeix per només 50 Dirhams (menys de 5 EUR per un trajecte de 210 km). Ofereixen com a avantatge en relació a CTM moltes més sortides i bitllets més barats, no obstant la comoditat i, malauradament, la seguretat, no són de rigor.

Finalment al Marroc allà on no arriben ni els trens ni els autobusos hi arriben els Gran taxis, vehicles de model Mercedes que prenen fins a 6 passatgers més el conductor i et permeten arribar a les contrades més inaccessibles o menys poblades. Els bitllets per plaça solen ser molt barats (15 Dirhams la plaça entre la frontera de Ceuta i Tetuan, menys d'un Euro i mig) però tenen l'inconvenient d'haver de seure's molt comprimit amb els altres passatgers. Existeix l'alternativa de comprar-li al conductor més d'una plaça o el taxi sencer si es té pressa per sortir ja que els gran taxis només surten quan han arribat els 6 passatgers.

Amb tren

La ONCF és la companyia estatal que gestiona el transport ferroviari de mercaderies i passatgers al Marroc. Viatjar amb tren és sense cap mena de dubte el mitjà més còmode, barat i ràpid de conèixer el país, malauradament la xarxa de trens del Marroc és molt limitada i s'estén només des de Tanger fins a Marrakeix passant per Rabat i Casablanca amb una rama que enllaça amb l'est (Meknes, Fes i Oujda) situada a un parell d'hores de viatge al nord de Rabat i 3 hores al sud de Tanger.

Tots els trens disposen de compartiments de primera (amb seients reservats) i de segona classe no havent-hi cap diferència substancial en quan a les comoditats amb l'excepció de saber que es disposarà d'un seient per a un tot sol si es decideix de viatjar en períodes de màxima afluència com els diumenges als vespres, vacances escolars o festivitats religioses.

Parlar

• L'Àrab marroquí o darija és un dialecte de l'àrab magrebí. Aquest idioma és molt diferent de l'àrab que es parla a l'Orient Mitjà i està fortament influenciat pel francès o el castellà segons la zona del país així com pel berber en tot el conjunt del país. Es dóna la discordància de què, tot i que l'idioma oficial és l'àrab clàssic, el marroquí del carrer parla, i de vegades només parla, el "darija".
• Berber, o idioma Amazigh, és l'idioma que parla la població bereber del Marroc a les zones muntanyoses del nord, on el dialecte s'anomena Tarifit, centre, on el dialecte és el Tamazight, i sud del país, on el dialecte és el Tachelheet. El berber gaudeix per lo general de poc prestigi social i moltes famílies berberòfones que marxen a treballar i viure a les grans ciutats com Casablanca o Rabat acaben perdent el costum de mantenir la llengua viva al llarg de les generacions.
• Tot i que no és un idioma oficial, degut a la forta petjada del seu passat colonial, el francès és la llengua estrangera més parlada al Marroc, arribant a tenir fins i tot, degut al seu ampli grau de coneixement per la població local, estatus de llengua quasi semioficial.
• És possible que es pugui trobar gent que parla anglès, sobretot en els grans destins turístics com Marrakeix o Agadir, però no sol ser la norma habitual.
• El castellà per la seva part gaudeix d'un bon estat de salut al nord del país, pel voltant de les ciutats de Tanger i Tetuan, tot i així, el grau de fluïdesa amb què els marroquins d'aquesta zona del país poden comunicar en castellà no és comparable amb el grau de coneixement del francès ja que aquest darrer idioma és d'ensenyament obligatori a totes les escoles del país.

Seguretat

El Marroc és un país molt segur en relació a altres països en vies de desenvolupament, l'índex d'atracaments i robatoris amb violència és insignificant i es pot dir que es pot caminar més tranquil en aquest aspecte per Casablanca que per ciutats com Barcelona, València o Madrid.

El coixí social que representa la família més el fet que tot musulmà està obligat a ajudar als que demanen caritat influeix en la pau social, de la mateixa manera que les fortes tortures que practica la policia contra tot marroquí que intenti robar a un estranger.

Pel que fa al terrorisme de tipus islamista aquest, tot i ser una amenaça real al Marroc com a tants d'altres països del món, no ha mostrat encara massa indicis com per a pensar que sigui una amenaça a prendre's massa seriosament. Res a veure en aquest sentit amb altres països àrabs propers com Algèria o més llunyans com el Líban.

Salut

A diferència de la major part de països africans no és necessària cap vacuna per visitar el Marroc ni cap prevenció especial a nivell sanitari més enllà d'evitar beure aigua de l'aixeta i preferir sempre beure aigua mineral.

No obstant, per aquells que vulguin allunyar-se de les grans ciutats i nuclis turístics i tenen pensant anar al Marroc amb la intenció de descobrir els indrets més arraconats de les muntanyes de l'Atlas no està de més en aquests casos vacunar-se contra hepatitis A, hepatitis B, tifus, i tètanus.