Xile: Diferència entre les revisions

De Wikitravel
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Respectar)
(Salut)
Línia 191: Línia 191:
  
 
== Salut ==
 
== Salut ==
Per a viatjar a Xile no és necessari vacunar-se, i el major risc per als turistes és la diarrea a causa del canvi d'alimentació. A Xile es consumeix molta fruita i verdura fresca, la qual s'ha de consumir rentada i no constitueix risc. El sistema sanitari és bo i no hi ha risc d'infeccions si es menja en llocs autoritzats. No hi ha risc de còlera ni de malalties associades al consum de mariscs (la fiscalización és molt severa en cas de possibles contaminacions o malalties, la distribució en restaurants es deté immediatament en cas d'alertes sanitàries).
+
Per a viatjar a Xile no és necessari vacunar-se, i el major risc per als turistes és la diarrea a causa del canvi d'alimentació. A Xile es consumeix molta fruita i verdura fresca, la qual s'ha de consumir rentada i no constitueix risc. El sistema sanitari és bo i no hi ha risc d'infeccions si es menja en llocs autoritzats. No hi ha risc de còlera ni de malalties associades al consum de mariscs (la fiscalització és molt severa en cas de possibles contaminacions o malalties, la distribució en restaurants es deté immediatament en cas d'alertes sanitàries).
  
En cas d'emergències mèdiques, pot cridar al 131, encara que no esperi que li parlin en un altre idioma que no sigui espanyol. Si bé la xarxa de salut pública és àmplia, també té problemes de saturació, pel que si posseeix algun segur metge amb convenis a Xile, li recomanem acudir primerament als centres privats.
+
En cas d'emergències mèdiques, pot trucar al 131, encara que no esperi que li parlin en un altre idioma que no sigui espanyol. Si bé la xarxa de salut pública és àmplia, també té problemes de saturació, pel que si posseeix alguna assegurança mèdica amb convenis a Xile, li recomanem acudir primerament als centres privats.
  
 
A Xile els efectes de la disminució de la capa d'ozó són molt importants. És recomanable protegir-se sempre del sol amb barrets i protector solar, fins i tot si la resta de les persones no ho fa. Algunes universitats han creat una xarxa de detectors per a la radiació UV i els mesuraments per a algunes ciutats xilenes poden veure's [http://www.indiceuv.cl aquí].
 
A Xile els efectes de la disminució de la capa d'ozó són molt importants. És recomanable protegir-se sempre del sol amb barrets i protector solar, fins i tot si la resta de les persones no ho fa. Algunes universitats han creat una xarxa de detectors per a la radiació UV i els mesuraments per a algunes ciutats xilenes poden veure's [http://www.indiceuv.cl aquí].

Revisió de 19:54, 18 maig 2007

Aquest article és una traducció automàtica de l'article en la versió castellà de Wikitravel, l'original és Chile. Llança't a revisar-lo i corregir-lo.
noframe
Mapa
noframe
Bandera
Ci-flag.png
Informacions
Capital Santiago
Govern republica
Moneda Peso chileno (CLP)
Superfície 756.950 km²
Població 16.258.852
Idiomes Espanyol
Religió catòlica romana 70%, protestante 15%
Codi telefònic 56
Domini Internet .cl
Zona horària UTC -4

Xile [1] es troba en la vora sud-oest de Amèrica del Sud. Limita al Nord amb Perú i Bolívia, a l'Oest amb l'Oceà Pacífic, a l'Est amb Argentina. El país té més de 5.000 quilòmetres de costa amb l'Oceà Pacífic i tambíen es declara propietari d'una part de la Antártica. Avui, el país atreu turistes principalment per la seva diversitat geogràfica i esplendor natural.

Contingut

Regions

Mapa de Xile

Geopolíticamente, Xile està dividit en 15 regions (en 2006 es van crear dues noves regions: la Regió de Arica-Parinacota, anteriorment parteix de la Regió de Tarapacá, i la Regió de els Rius, abans parteix de la Regió de els Llacs). És preferible parlar sempre de "regió de" per a evitar confusions, perquè en ocasions el nom de la regió coincideix amb el nom d'una de les ciutats dintre d'ella, sense ser el mateix. Cada regió posseeix a més un nombre romà, assignat inicialment d'acord a la seva ordre de nord a sud (excepte la Regió Metropolitana), nom que és l'usat coloquialmente, com "Primera Regió" en comptes de "Regió de Tarapacá". Els seus noms oficials ordenats de nord a sud són:

Ciutats

Altres destins

Comprendre

La gran part dels xilens són mestizos, en els trets dels quals pot veure's la barreja espanyola i indígena, però també alemanya (principalment en la zona sud), italiana, etc. Els mapuches són el grup ètnic de major presència, i durant segles van lluitar contra les conquestes espanyoles i també xilenes. Es concentren al sud del país, principalment en la zona de Temuco. Xile té uns dels majors ingressos per cápita de la regió, malgrat la qual cosa 17% de la poblacion viu en la pobresa.

Els xilens són hospitalaris i amistosos, els estrangers sempre són benvinguts i usualmente la gent està disposada a entaular conversa amb ells, especialment en regions. Les primeres preguntes solen ser "d'on véns?" i "t'agrada Xile?", i els problemes de comunicació són resolts amb paciència, bona voluntat i curiositat, aquesta última a causa de que a Xile no és molt freqüent disposar de mitjans per a viatjar a l'estranger, amb l'excepció d'Argentina, malgrat la qual cosa és molt freqüent trobar que el "cosí d'un amic" del seu interlocutor ha viscut en algun lloc que vostè esmenti, amb el que es tranformará vostè en un amic.

Cultura

A Xile es realitzen molts festivals artístics i culturals. El més famós és el Festival Internacional de la Cançó de Viña del Mar, que es realitza anualment durant el mes de febrer en la ciutat homònima. També en estiu es realitza el Festival d'Olmué, que reuneix el millor de la cultura popular.

Clima

El clima de Xile és principalment mediterrani, però amb grans diferències en els seus extrems: per exemple Arica (l'extrem nord en general) posseeix és un clima desértico, i la zona és una de les amb menys precipitacions en tot el món, mentre que en l'extrem sud el clima és molt humit i fred. També es pot trobar un clima tropical en Illa de Pasqua.

Electricitat

Xile utilitza un voltatge de 220 Volt a 50Hz, endollis tipus L (tres potes en línia) o C (dues potes), però es poden trobar transformadores per a 110 o 120 Volt i adaptadores en totes les botigues del ram.

Arribar-hi

Els ciutadans nord-americans no necessiten visa per a entrar al país, sol un passaport vàlid, malgrat la qual cosa han de pagar, al costat de ciutadans d'altres països, una "taxa de reciprocidad", que el seu munto és variable (alguns exemples són USD 100 per a ciutadans nord-americans, USD $132 per a ciutadans canadencs, USD $56 els ciutadans australians i USD $15 els ciutadans mexicans), i és equivalent al que el país del visitant demana per a les vises d'entrada dels ciutadans xilens. Aquesta taxa sol la paguen els turistes que ingressen a Xile en avió i es paga una vegada mentre dura el passaport. Els ciutadans dels països fronterizos i Brasil poden entrar al país amb la presentació de la seva cédula d'identitat, en bon estat, durant 90 dies.

A l'ingressar a Xile per qualsevol via els viatgers han d'emplenar una targeta de turista que els permet romandre en el país fins a 90 dies. aquesta targeta ha de ser presentada als oficials de Duanes al deixar el país. Els hotels renuncien al 19% d'impost sobre el valor de les habitacions, si l'hoste mostra aquesta targeta i paga en dòlars nord-americans. En els vols que deixen Xile hi ha un impost d'aeroport d'USD $18 (o l'equivalent en pesos xilens), impost que està inclòs en el preu en el cas dels vols domèstics.

L'agricultura és molt important a Xile i està molt protegida, de manera que és il·legal ingressar al país, de qualsevol via, fruites, vegetals i productes animals. En l'aeroport és possible que revisin el seu equipatge davant la sospita d'ingrés d'alguna d'aquestes espècies. En el cas d'ingressar des d'Argentina, tot l'equipatge serà revisat en els passos fronterizos.

Amb avió

El millor punt d'entrada a Xile en general és l'Aeroport Internacional de Santiago [2] (SCL), encara que existeixen altres 6 aeroports internacionals: Arica (Chacalluta), Antofagasta (Turó Bru), Iquique (Cavancha), Puerto Montt (Tepual), Punta Arenas (President Ibáñez) i Temuco (Maquehue). Les principals aliances de línies aèries inclouen a Santiago dintre dels seus vols, pel que arriben moltes línies provinents de tot el món, com per exemple: Aerolíneas Argentines, Air France - KLM, American Airlines (vols des de Miami, New York, Los Angeles, Washington (D.C.) and Dallas), Delta Airlines (vols directes Atlanta-Santiago), Gol, Iberia (un vol diari des de Madrid), Pluna, Swiss International Air Lineas.

Amb vaixell

En més de 5.000 quilòmetres de costa Xile explica amb diversos ports d'importància, com els Ports de Iquique i Antofagasta en el nord, en el centre Valparaíso, Concepción, Puerto Montt i Punta Arenas en el sud). A aquests ports arriben regularment creuers turístics, provinents de Buenos Aires o Callao, generalment rumb al sud, encara que no és comú viatjar per mar dintre del país. Una vegada al mes un vaixell cobreix el trajecte Valparaíso - Illa de Pasqua i Illa de Robinson Crusoe.

Amb cotxe

En gairebé totes les regions existeixen Passos Fronterizos, els quals depenent de la seva ubicació poden estar oberts durant tot l'any i/o tot el dia. La majoria d'aquests Passos es troben a gran altura sobre la Cordillera dels Caminis, i en ocasions han de tancar-se per raons climàtiques, fins i tot per diversos dies, de manera que és important que l'automòbil es trobi adequadament equipat (explicant com mínim amb cadenes per a les rodes de tracción i combustible suficient per a creuar). És molt recomanable verificar les condicions de clima abans d'emprendre el viatge.

Amb bus

Si vostè ja es troba en Sudamérica una alternativa barata és anar en bus a Xile (encara que existeixen línies aèries que ofereixen vols a preus similars i fins i tot menors). Xile comparteix fronteres amb Argentina (hi ha un bus diàriament des de Mendoza, encara que també es pot arribar des de Bariloche a través del Pas Internacional de Puyehue o del Pas Peulla, en una combinació de viatges en bus i vaixell), Perú (busos des de Arequipa) i Bolívia. També és possible viatjar des de Brasil (hi ha un busos des de São Paulo els dilluns i dijous). No obstant això, tingui present que donades les grans distàncies en Sudamérica, qualsevol d'aquests viatges li prendrà diversos dies (un bus expresso des de Iquique a Santiago demora 24 hores). A més, arribar a Xile significa passar per llocs amb grans altituds (al voltant de 2000 metres sobre el nivell del mar), i els camins des de Perú i Bolívia de vegades estan en males condicions, pel que és un viatge que requereix paciència.

Amb tren

Solament existeixen en l'actualitat trens internacionals entre les ciutats de La Paz (Bolívia) - Arica/Antofagasta, viatge que dura 18 i 26 hores respectivament. Els automòbils particulars poden ingressar amb els seus papers en regla sense problemes.

Circular

La principal carretera de Xile, que comunica i travessa moltes de les grans ciutats, és la Carretera Panamericana o Ruta CH-5 (Ruta 5). A Santiago es transforma en l'Autopista Central, una autopista concesionada d'alta velocitat. Per a usar aquesta autopista és necessari un "TAG", dispositiu de cobrament automàtic, encara que pot comprar-se una passada diària en les estacions de servei, per 3500 pesos. És recomanable consultar un mapa i planificar abans d'entrar a la capital, de forma d'evitar aquesta autopista.

És possible viatjar a les ciutats més importants de Xile a través de LAN Airlines (vols a Antofagasta, Balmaceda, El Salvador, Hanga Rosegui (capital d'Illa de Pasqua), Iquique, Puerto Montt, Punta Arenas, Temuco), LAN Express (vols a Antofagasta, Arica, Balmaceda, Calama, Concepción, Copiapo, El Salvador, Iquique, La Serena, Osorno, Pucón, Puerto Montt, Punta Arenas, Valdivia), Aerolíneas del Sud (vols a Iquique, Antofagasta, Calama, Puerto Montt, Punta Arenas), Sky Airline (vols a Antofagasta, Arica, Balmaceda, Calama, Concepción, Iquique, Pucon, Puerto Montt, Punta Arenas, Temuco).

Amb avió

Amb vaixell

A Xile no és molt comú desplaçar-se en vaixell, donades les grans distàncies a recórrer, però en la zona sud hi ha llocs als quals no es pot accedir per carretera (com Chiloé), havent de prendre's vaixells o transbordadores per a aconseguir pobles o ciutats, o llocs on la carretera és molt dolenta i pot convenir desplaçar-se en vaixell, com per exemple Coyhaique.

Amb cotxe

La principal carretera de Xile és la "Panamericana" o Ruta 5, que cobreix el país des d'Arica fins a Port Montt (a Santiago parteix del tram es denomina Autopista Central i és una autopista privada, per a la qual es requereix usar un "TAG" o dispositiu de cobrament automàtic. És possible comprar passades diàries en les estacions de servei, per 3500 pesos. Existeixen alternatives gratis a aquesta autopista, però per a això és necessari consultar un mapa). Existeixen carreteres transversales que comuniquen amb els passos fronterizos en excel·lents condicions (exceptuant les condicions climàtiques, que en ocasions obliguen a tancar els camins). En Port Montt comença la carretera Austral, que en el futur unirà aquesta ciutat amb Punta Sorres, trajecte que de moment ha de fer-se parcialment a Argentina. En molts trams les carreteres estan en mans d'empreses privades, pel que es cobren alts peatges, que depenen del moment del viatge (per exemple, els caps de setmana i festius són més cars) i de l'extensió del tram. El seu valor oscil·la entre els USD $2 - USD $5. És preferible pagar amb monedes xilenes, encara que en les rodalies de passos fronterizos puguin acceptar altres monedes.

A Xile es condueix pel costat dret dels carrers i és obligatori l'ús de cinturó de seguretat per a tots els passatgers. També és obligatori l'ús de cadires per a nens amb edats inferiors als 4 anys. Els nens menors de 8 anys han de viatjar en els seients del darrere. Els carrers solen estar bé senyalitzades i els conductors solen respectar la senyalització vial. Els controls per part de Carabineros (policia xilena) són freqüents, i els estrangers han d'estar en possessió d'una llicència internacional de conduir (excepte llicències de països com Argentina o Espanya, amb qui hi ha un tractat). Està prohibit al conductor utilitzar cel·lulars o dispositius com iPods, walkman, etc.

S'arrisquen fortes multes i penes al conduir sota la influència de l'alcohol o, pitjor encara, en estat d'intemperancia. La ingesta màxima permesa abans de conduir és un got de cervesa o mig got de vi o un got noi de licor.

Amb taxi

El taxi és un dels mitjans de transport més usats pels xilens, després de les micros o busos. Si bé els taxistes són honrats en la seva majoria, és millor que el viatger estigui atent al taxímetro (es trobarà en la part davantera, a prop del conductor, però on vostè pugui veure-ho), i és recomanable conèixer detalls de la ruta a seguir, per a evitar que li portin a donar més voltes de les necessàries. Pot vostè prendre'ls en qualsevol part.

A més dels taxis existeixen els radiotaxis i els col·lectius. Els primers són més cars, però també més segurs, van a buscar-ho al seu hotel o a l'aeroport i poden fer serveis com portar documents o comprar medicaments per vostè. En el seu hotel poden recomanar-li un de la seva confiança o pot trobar-los en les Pàgines Grogues al costat dels taxis. Els segons són automòbils que tenen un recorregut i tarifa determinada, i que són usats per diversos passatgers alhora.

Amb bus

Els autobusos del sistema de transport públic són millor coneguts a Xile "les micros" (a pesar que prové de "el microbús"). En les principals ciutats del país existeixen sistemes complexos de busos, alguns d'ells molt avançats amb controls de freqüències i mapes de recorreguts (per exemple Valparaíso o el recentment instaurat TranSantiago). En el cas de TranSantiago, no serveix circular amb diners en efectiu, sinó que s'ha d'adquirir una targeta "Bip!" i carregar-la amb diners en forma prèvia a l'abordaje de la locomoción.

Amb tren

En el nord de Xile no hi ha sistema de trens nacionals. Des de l'Estació Central en Santiago es pot viatjar cap al sud, i el servei de trens arriba fins a les ciutats de Concepción i Temuco, amb una prolongació en un tren més petit fins a la ciutat de \Puerto Montt. Existeix una ruta expresso a Chillán que passa 6 vegades al dia i demora 4 o 5 hores. Santiago compte a més amb el Metre i amb el metrotren a Rancagua (que passa 40 vegades al dia i part des d'Estació Central), i també a San Fernando, 8 vegades diàries. Valparaíso també posseeix amb un Metre regional que connecta amb ciutats properes.

Parlar

Els xilens parlen molt ràpid, amb un accent que inicialment pot ser difícil d'entendre. La majoria de les persones no parla anglès, encara que comprenen paraules com "help" o "hello", pel que difícilment trobarà (fora dels circuits turístics) algú amb qui conversar en aquest idioma. Altres idiomes són literalment desconeguts. És possible trobar una mica d'enteniment parlant en portuguès o italià.

Comprar

La moneda oficial del país són els pesos xilens, $, i en general no són acceptades altres monedes, però en ocasions en hotels es pot pagar en euros o dòlars nord-americans, encara que és comú que el canvi no li afavoreixi i pagui més que si usés pesos xilens. Li recomanem no canviar diners ni en l'hotel ni en els aeroports, li convé molt més acudir a cases de canvi, les quals usualmente trobarà en els centres de les ciutats. No intenti canviar en els carrers i mai segueixi al suposat venedor. Usi només locals establerts.

Menjar

A Xile el sabor dels productes del mar és excepcional i amb una qualitat àmpliament reconeguda que ve dels corrents freds que creuen les seves aigües. Es ven tot tipus de preparació de mariscs i peixos, com pailas marines, machas a la parmesana, congrio fregit, xucli de bojos, pastís de jaiba, caldillo de congrio, empanadas de mariscs, curantos de mariscs i molts plats més. En la majoria de les ciutats pot trobar-se un Mercat Central, en el qual trobarà plats del mar a baix preu. Algunes de les varietats que es poden trobar són:

  • Peixos: salmón, congrio, lluç, corvina, atún, turbot, pejerrey, albacora, reineta, truchas, etc.
  • Mariscs i crustáceos: ostras, choros, machas, almejas, erizos, bojos, picorocos, calamars, gambes, langostas, centollas, jaibas, etc.

Una altra especialitat són els sandwiches calents, que es poden demanar en pa frica (pa d'hamburguesa), pa de motlle o molla (tallat en rebanadas) o un dels favorits a Xile: el pa de marraqueta (també conegut com pa francès o pa batut), encara que en aquest cas els sandwiches són una mica més rústics com els sandwiches "de potito", de cecinas, de peix o de formatge i pernil, que es poden comprar en els mercats i llocs més populars. Els sandwiches més famosos són:

  • Barros Luco - Llom de boví i formatge. Pren el seu nom d'un ex-president de Xile.
  • Barros Jarpa - Pernil i formatge (és també conegut com "aliat"). Es pot demanar fred. Igual que l'anterior, pren el seu nom d'un ex-president.
  • Lomito - Llom de porc amb diferents agregats com palta (aguacate) molida, tomàquet o mayonesa.
  • Chacarero - Llom de boví, tomàquet i porotos verds.
  • Italiano - Vienesa, palta, tomàquet i mayonesa.
  • Completo o hotdog: Vienesa, salsa verda, ketchup, mostaza, chucrut (repollo o col fermentat en salmuera), tomàquet i mayonesa.
  • As - Equivalent al complet però amb llom de boví picat en comptes de vienesa.

En diversos plats tradicionals del menjar xilè trobarà maíz (a Xile és cridat choclo) com ingredient principal. Destaquen el pastís de choclo i les humitas, ambdós fets amb maíz molido: el pastís consisteix en una barreja cridada pi, a força de carn, ceba i condimentos, amb ou, coberta amb el maíz i horneado. Les humitas consisteixen en maíz molido amb algunes especias, embolicat en fulles de maíz que s'hierve i serveix usualmente cobert amb sucre i acompanyat d'amanida de tomàquet. Altres menjars típics són l'empanada de pi, que és massa emplena amb pi (vagi amb compte que les bones són molt sucoses i podrien cremar-li); la cazuela de boví, pollastre o pavo, una sopa amb patates, arròs i maíz; els porotos en les seves diferents receptes, amb pirco o pilco: amb maíz molido, con riendas: acompanyat de fideos llargs, etc.; el lomo a lo pobre, un bistec amb patates fregides, 2 ous fregits i ceba fregida. També trobarà plats típics de certes regions, com el ceviche de corvina de la parteix nord, rostit de be, chapalele, el milcao, el "curanto" en Chiloé en la parteix sud.

Quant a les postres, a Xile és molt fàcil trobar fruita en tot moment, però també existeixen postres com el mote con huesillo (duraznos deshidratados hervidos en aigua i malnom de blat: grans de blat hervidos i pelats), compota (puré de diverses fruites), arròs amb llet, panqueques (una espècie de crêpe que es consumeix usualmente amb dolça de llet, també cridat manjar, o melmelades), llet rostida, merengues o sopaipillas (truites de farina de blat de petita grandària, que s'hierven en manteca. Es consumeixen tant salades com dolces), barquillos (tubs prims confeccionats d'un material similar a les galetes), cuchuflís (tubs d'una massa prima, farciments amb manjar), berlines (petites boles de massa, fregits, farciments amb crema pastelera o crema).

A més dels menjars típics, a Xile es troba el menjar usual en els països occidentals. La dieta normal inclou arròs, patates (cridades papes), carn, pa i moltes verdures, les quals són abundants en la zona central. És probable que li sembli que les porciones de menjar són molt grans, i ha de considerar que augmentaran segons més al sud es trobi, especialment en zones rurals.

Beure i sortir

  • Vin - Els vins xilens estan catalogados entre els millors del món, competint mà a mà amb vins australians, californianos, francesos i italians en el mercat mundial. Es destaquen els ceps Cabernet Sauvignon i els Carmenere en tintos, i en ceps blancs Sauvignon Blanc i Chardonnay . Les valls vitivinícolas més importants es troben en la zona d'Aconcagua, Colchagua i el Maule.
  • Mote con Huesillo - tradicional glop veraniego a força de duraznos cuits i blat remojado.
  • Pisco - Un aguardiente de raïms molt popular amb denominació d'origen en la III i IV regió.
  • Piscola - Pisco més Coca-Cua, és el glop nacional per excel·lència molt popular en festes entre la joventut.
  • Pisco Sour - Coctel a força de Pisco, llimona i sucre.
  • Cerveses - La cervesa Cristall és la més popular, però també hi ha altres com Escut (més grau alcohòlic) i Becker. A més existeixen cerveses premium, com Kunstmann (clàssica cervesa del sud del país), Colons, Kross, Dolbek o Caudillo.
  • Chicha - Suc de raïm o poma fermentat, molt típic en les Festes Pàtries.

Dormir

Poden trobar-se molts hotels al llarg de tot el país, des d'hotels amb moltes estrelles com les cadenes Ritz-Carlton, Sheraton, Holiday-Inn, etc, però també és possible trobar hostals i residencials, especialment en les ciutats allunyades de la capital, amb habitacions netes, confortables encara que petites, amb banys privats i la possibilitat de desdejuni. Els grans centres d'esquí posseeixen hotels per als seus visitants.

Quan un turista cancel·la amb moneda estrangera (de preferència Dolares Americans o Euros) evita pagar un impost de 19% que cancel·len els quals cancel·len amb Pesos Xilens

Aprendre

Al costat de Mèxic i Argentina, Xile es destaca com un destí per a estudiants estrangers, els quals poden trobar-se especialment en les grans universitats tradicionals del país:

  • Universitat de Xile [3]
  • Pontificia Universitat Catòlica de Xile [4] * Universitat de Concepció [5]
  • Pontificia Universitat Catòlica de Valparaíso [6]
  • Universitat de Santiago de Xile [7]
  • Universitat Tècnica Federico Santa María [8]

Treballar

Per a treballar a Xile és necessari que l'estranger posseeixi una visa de residència amb permís de treball (com familiar d'un ciutadà xilè, per exemple) o obtenir una visa de treball amb un contracte abans d'arribar. Els familiars que depenguin d'un treballador estranger poden obtenir permisos de residència però no de treball. És possible aconseguir treballs il·legals, especialment com recolectores de fruita o en servei domèstic, encara que són mal pagats, insegurs i no proporcionen la cobertura de salut i previsional, a més de ser un motiu per a la deportació.

Seguretat

Com qualsevol urbs desenvolupada, les ciutats principals de Xile sofreixen pels carteristas i assalts i per a evitar problemes és suficient amb tenir present precaucions bàsiques, com no portar joies molt visibles (especialment d'or o fins i tot si solament ho semblen), portar firmemente agafats i davant de vostè carteres o bosses, telèfons cel·lulars, càmeres fotogràfiques i de video, computadors personals, o tot article atractiu i fàcil de revender. Estigui especialment alerta en terminals de busos, llocs comercials i aglomeracions. Delictes més greus com segrests són molt rars a Xile. Si arrenda un acte, no deixi en l'interior els seus objectes personals (si no pot evitar-ho, utilitzi el portamaletas), perquè és molt freqüent que els delinqüents obrin les actuacions per a sostreure les espècies que queden a la vista. És recomanable que circuli sempre amb els pestillos de les portes accionados i mai col·loqui la seva borsa o cartera sobre el seient de l'acompanyant. És preferible que ho col·loqui en el sòl, doncs en alguns llocs els asaltantes esperen que li detingui una llum vermella per a trencar el vidre de l'acompanyant i escapar amb la seva bossa.

La policia xilena, Carabineros, té molt bona fama quant a honestedat. Pot confiar en ells plenament si està perdut o si té problemes. Són molt educats i pacients amb els turistes, el que inclou als mateixos xilens de visita en altres localitats. No intenti evitar una infracció per mitjà d'un soborno, perquè a més d'obtenir la sanció, serà detingut.

Nombres d'emergència

  • Carabineros (Policia Uniformada):133
  • Ambulàncies: 131
  • Bombers:132
  • Investigacions (Policia Civil): 134

Salut

Per a viatjar a Xile no és necessari vacunar-se, i el major risc per als turistes és la diarrea a causa del canvi d'alimentació. A Xile es consumeix molta fruita i verdura fresca, la qual s'ha de consumir rentada i no constitueix risc. El sistema sanitari és bo i no hi ha risc d'infeccions si es menja en llocs autoritzats. No hi ha risc de còlera ni de malalties associades al consum de mariscs (la fiscalització és molt severa en cas de possibles contaminacions o malalties, la distribució en restaurants es deté immediatament en cas d'alertes sanitàries).

En cas d'emergències mèdiques, pot trucar al 131, encara que no esperi que li parlin en un altre idioma que no sigui espanyol. Si bé la xarxa de salut pública és àmplia, també té problemes de saturació, pel que si posseeix alguna assegurança mèdica amb convenis a Xile, li recomanem acudir primerament als centres privats.

A Xile els efectes de la disminució de la capa d'ozó són molt importants. És recomanable protegir-se sempre del sol amb barrets i protector solar, fins i tot si la resta de les persones no ho fa. Algunes universitats han creat una xarxa de detectors per a la radiació UV i els mesuraments per a algunes ciutats xilenes poden veure's aquí.

Respectar

Xile és una nació amb majoria catòlica, per tant és de costums bastants conservadors en molts llocs. Si bé no li diran res en cas que tingui una conducta impròpia segons els seus estàndards, és possible que la gent li tracti amb hostilitat. Les relacions homosexuals no són acceptades de bona gana, però les demostracions d'afecte entre dones no són socialment penalitzades.

Mantenir contacte

El codi internacional del país és 56. La xarxa de cel·lular cobreix la gran part de les ciutats i pobles, i si planeja quedar-se una quantitat considerable de temps, pot comprar un telèfon mòbil prepago (anomenats col·loquialment cel·lulars) per 20 pesos aproximadament. Aquests els pot trobar en centres comercials en tots costats i pel general inclouen diners per a trucar. Les targetes de recàrrega poden trobar-se en pràcticament tots els quioscs en totes les ciutats i el seu valor mínim es troba al voltant dels 3500 pesos. Les companyies més grans de telefonia mòbil són Movistar, Entel i Clar. Per a trucades llarga distància dintre de Xile des de telèfons fixos ha d'utilitzar-se un número d'operador o carrier i un codi d'àrea, la llista completa de la qual pot consultar-se en les Pàgines Blanques. Els telèfons mòbils posseeixen la seva àrea pròpia, la qual cobreix tot el país, de manera que n'hi ha prou amb marcar el número de qualsevol d'ells sense codi d'àrea, encara que la trucada es faci des d'un mòbil en Arica a un en Punta Sorres.

Es poden trobar cibercafès en la majoria de les grans ciutats i en tots els destins turístics. Existeixen punts wifi en llocs com estacions de servei, aeroports, restaurants, centres comercials, etc, encara que no tots són gratuïts. Algunes biblioteques associades al programa Biblioredes ofereixen computadors amb connexió a internet gratuïta, però poden molestar-se si vostè connecta la seva càmera de fotos o coses per l'estil.

Anar-se'n

Depenent de la seva ubicació, és molt possible que aquests països es trobin realment molt lluny, com Perú de la part austral de Xile.


Variants

Accions

Docents

En altres llengües

other sites