Regne Unit

De Wikitravel
Europa : Europa de l'Oest : Regne Unit
Dreceres ràpides: navegació, cerca
noframe
Mapa
noframe
Bandera
Uk-flag.png
Informacions
Capital Londres
Govern Monarquia Constitucional (Sense una constitució escrita)
Moneda Lliura esterlina (GBP)
Superfície total: 244,820 km²
aigua: 3,230 km²
terra: 241,590 km²
Població 60,441,457 (Juliol 2006 est.)
Idiomes Angles, Gal·les (un 26% de la població de Gal·les), la versió Escocesa del Gaèlic (unes 60,000 a Escòcia), algunes persones que parles la versió Irlandesa del Gaèlic al Nord d'Irlanda.
Religió Anglicana i Catòlica Romana 40 milions (66%), Musulmana 1.5 milions (2.5%), Presbiteriana 800,000 (1.3%), Metodista 760,000 (1.3%), Sikh 336,000 (0.6%), Hindú 559,000 (0.9%), Jueva 267,000 (0.4%), Budista 152,000 (0.25%), sense religió 9,104,000 (15%)
Electricitat 230V/50Hz
Codi telefònic +44
Domini Internet .uk
Zona horària estiu: UTC +1
hivern: UTC

El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del nord (el Regne Unit o UK) [1] es una monarquia constitucional del nord-oest d'Europa.

La unió compren quatre nacions constituents: Anglaterra, Escòcia, Gal·les, i Irlanda del Nord. Ocupa tota l'illa de Gran Bretanya, la part nord-est de l'illa d'Irlanda i la majoria de les illes Britàniques restants. Compta amb Irlanda, França, Bèlgica i Països Baixos com a veïns mes pròxims. Isle of Man i les varies Illes del canal son "Dependències de la Corona", lligades al Regne Unit per varis acords mutus, però no en formen part (ni de la EU). Gibraltar es territori Britànic dintre de la EU amb govern autònom.

Avui en dia el Regne Unit es un entremat de cultures natives i immigrants, posseint una historia fascinant i una cultura moderna i dinàmica. Tot i que ha perdut el liderat, el Regne Unit segueix sent una destinació popular per nombrosos viatgers. La capital del Regne Unit (i la principal ciutat) es Londres.


Contingut

Regions

Map of the United Kingdom

El regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del nord es una unió de diferents regions i territoris:

Gran Bretanya
Anglaterra El component mes gran, tant en dimensions com, de lluny, en població.
Escòcia Situat al nord de la Gran Bretanya.
Gal·les Situat dintre de la zona muntanyosa de l'oest de Gran Bretanya.
Irlanda
Irlanda del Nord Ocupa la part nord-est de la illa d'Irlanda.

'Gran Bretanya' (or 'GB', or 'Bretanya') esta formada per Escòcia, Anglaterra i Gal·les (geogràficament el terme GB refereix a la illa mes gran). GB va esdevenir el Regne Unit quan els parlaments Irlandès i Britànic es van unir al 1801 per formar el "Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda". Aquest va ser reduït a '... i Irlanda "del nord"' quan tots els països, menys sis, d'Irlanda van abandonar la unió per formar un estat independent en el segle XX.

La bandera del Regne Unit es popularment coneguda com a Union Jack, però correctament anomenada Union Flag. És una compressió de les banderes de St. George (Anglesa), St. Andrew (Escocesa, altrament coneguda com Saltire) i la creu de St. Patrick (Irlandesa) sobreposades una sobre l'altre. Dintre d'Anglaterra i més especialment a Escòcia i Gal·les, la bandera pròpia de cada nació són comunament usades. La creu de St. Patrick no s'utilitza ja que representa l'era pre-1921 quan tota Irlanda formava part del Regne Unit; en canvi ni la Union Flag, o la Red Hand of Ulster (d'aparença similar a la creu de St. George Anglesa) oneja - particularment en les àrees Unionistes.

Referent a les nacionalitats

  • Anglesos, Gal·lesos i Escocesos son molt diferents, però tots son Britànics. Referir-se a un Gal·lès o a un Escocès com a Anglès és inexacte i ofensiu;
  • Tot i que molta gent tendeix a utilitzar el terme precís (e.g. Gal·les) per a la seva nacionalitat avui en dia, és perfectament correcte anomenar 'Britànic' si no saps d'on és algú. Alguns nacionalistes poden corregir-te, però no és probable que se sentin ofesos sempre que no fos intencionat.
  • D'altra banda, Britànic és el terme volgut. Hi ha gent que s'autoidentifica com a Britànic-asiàtic, aparentment sentint que Anglès etc. són descripcions ètniques, mentre que Britànic es etnico-neutre per referir-se als ciutadans del Regne Unit. No hi ha cap raó objectiva per la qual una persona no es pugui referenciar a sí mateix com a 'Escocès asiàtic', però això no és gens comú.
  • Alguns residents a Irlanda del nord poden descriure's com a 'Britànics'(fent referència a la ciutadania del Regne Unit); altres prefereixen 'Irlandès' (Referint-se a la pertinença geogràfica a la illa d'Irlanda o a la seva ètnia). Si no estàs segur de quin d'ells es l'apropiat sempre pots recórrer al terme nord-irlandès per evitar ofenses, ja que es en el seu parer identificar-se amb un o altre. Algunes persones defensen que Irlanda hauria de ser referenciat com a una única entitat i normalment intentaran evitar referir-se a Irlanda del nord, en canvi utilitzaran frases com ara 'Els sis països' o d'altres similars per evitar referents a les fronteres polítiques.
  • Gairebé ningú respondrà "del Regne Unit" al ser preguntats per la seva nacionalitat, poder perquè no hi ha una manera fàcil d'afegir-hi un sufix per crear un adjectiu ('Regne Unidenc'?) i perquè les alternatives (Ciutadà del Regne Unit) no són fàcils d'emprar; o simplement perquè molta gent no fa servir el terme 'Regne Unit' en el dia a dia. Tot i que si algú pregunta a un Britànic d'on es ells normalment responen 'Soc del Regne Unit' (I'm from the UK).

Dependències de la Corona

The Illes del canal: Guernsey, Jersey, Alderney and Sark.
Isle of Man.

'Isle of Man i les illes del canal no formen part estricament del Regne Unit, però son 'Dependències de la Corona'. El que vol dir que tenen el seu propi govern democràtic, lleis i jutjats i que no formen part de la 'Unió europea'; però tampoc son totalment sobirans.

Mira també: Irlanda (No forma part del Regne Unit).

Ciutats

Moltes ciutats i pobles en el Regne Unit, a part de la capital Londres, són d'interès per els viatgers. A continuació hi ha una sel.lecció en ordre alfabètic de nou d'aquestes ciutats:

  • Belfast - capital d'Irlanda del Nord
  • Birmingham - Principal ciutat del centre d'Anglaterra i segona ciutat d'Anglaterra. Casa del famós Balti.
  • Brighton - Antiga ciutat victoriana i costanera dedicada al descans reconvertida en una de les capitals nocturnes del Regne Unit.
  • Bristol - Històrica ciutat famosa per l'arquitectura gregoriana i el seu passat nàutic.
  • Cardiff - Capital Gal·lesa, coneguda per la varietat d'actes culturals i altres atraccions modernes i històriques.
  • Edinburgh - Capital Escocesa, casa dels mes grans festivals d'art del mon i nombroses atraccions turístiques.
  • Glasgow - Principal ciutat escocesa en quan a grandària i nou i creixent espai cultural.
  • Manchester - Principal ciutat del nord-oest d'Anglaterra. famosa per l'escena musical Bohemica, el barri gay i dotzenes d'atraccions turístiques.
  • Newcastle upon Tyne - Principal ciutat del nord-est d'Anglaterra amb una gran vida nocturna, una rejovenida escena cultural i localització del mur d'Hadrian.

Altres destins

Parcs Nacionals i Arees d'Interes Natural en el RegneUnit

Parcs Nacionals i Àrees d'Interès Natural

El Regne Unit te una sèrie de Parcs Nacionals i Àrees d'Interès Natural que serveixen per preservar el llegat natural. En total, hi ha 14 Parcs Nacionals repartits per Anglaterra, Escòcia i Gal·les (9 a Anglaterra, 2 a Escòcia i 3 a Gal·les) i 49 Àrees d'Interès Natural a Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord (35 a Anglaterra, 4 a Gal·les i 9 a Irlanda del Nord). No hi ha Àrees d'Interès Natural a Escòcia, però tenen l'equivalent anomenat National Scenic Areas, de les quals n'hi ha 35 repartides per la nació.

Punts d'interès

  • Stonehenge - Antic cercle de pedra situat prop de la ciutat de Salisbury a la regió de Wiltshire.
  • La Arquitectura Georgiana i els banys Romans a Bath.
  • York Minster (Catedral) a la històrica ciutat de York.
  • Catedral de Canterbury - casa del cap de l'església Anglesa. Situada dins la ciutat de Canterbury a la regió de Kent
  • Casa natal de Shakespeare a Stratford-Upon-Avon, Seu de la Royal Shakespeare Company.
  • Les antigues i de renom universitats d'Oxford i Cambridge
  • The Eden Project prop de St Austell, uns jardins botànics massius que inclouen una selva tropical in-doors i vegetació mediterrània.

Comprendre

El Regne Unit es una Monarquia Constitucional, on la Reina (o Rei) es el cap d'estat i el primer ministre és democràticament elegit, el cap de govern. El primer ministre (PM) no es elegit com a individu, sinó que es el lider del partit amb més vots en el Parlament (o de la Coalició), el qual es invitat a formar govern. Els membres del parlament (MPs) són elegits per districtes des d'arreu de UK, els Lords (càmera alta de la legislatura del Regne Unit) en canvi son heretats o nomenats. Com a resposta dels moviments d'autonomia a Escòcia i Gal·les s'han format parlaments nacionals amb alguns poders tant legislatius com econòmics, tot i que segueixen tenint MPs al parlament d'UK a Westminster, Londres, el qual segueix responsabilitzant-se de tots els altres afers, incloent els afers internacionals. Anglaterra i Irlanda del Nord no tenen govern propi, per tant, estan governats directament per Westminster (tot i que recentment esta creant preocupació).

Utilització de Mapes

La majoria de mapes del Regne Unit s'obtenen des de Ordnance Survey of Great Britain (per Anglaterra, Escòcia i Gal·les)i des de Ordnance Survey of Northern Ireland (per Irlanda del Nord). Els mapes que pots trobar a les botigues són publicats per aquestes organitzacions, o be per publicacions privades seguint l'ordenança de dades.

Una de les conseqüències per als viatgers es l'extens de malla utilitzat per aquesta ordenança en guies, llibres de viatge i altres punts d'informació. La representació d'aquest es normalment [xx999999] (e.g. [SU921206]) el que crea una fàcil i ràpida localització en el mapa. Si utilitzeu un GPS assegureu-vos de configurar-lo al sistema British National Grid (BNG).

Alternativament, cada adreça postal esta identificada amb un únic codi postal o compartit amb les adreces, immediatament, veïnes. Llavors, un codi postal identifica una zona dintre d'un marge de desenes de metres; i sumant-l'hi un numero de casa i un carrer s'identificara una propietat única. Molts dels cercadors d'Internet habiliten l'opció de buscar per codi postal.

Clima

El Regne Unit te un clima temperat i humit moderat per el Corrent de l'Atlàntic Nord i per la proximitat al mar. Estius Calorosos i humits; i hiverns moderats ofereixen unes temperatures suficientment adequades per realitzar activitats a l'aire lliure durant tot l'any. Un cop dit això, el clima del Regne Unit pot ser imprevisible i bastant sovint ventós i plujós. La pluja de la Gran Bretanya es llegendària, però a la practica no plou mes de dos o tres hores seguides cada cop i alguns cops parts del país romanen seques durant setmanes, especialment a l'est. Mes comú es el fet que estigui tapat o núvol. Es normal estar preparat per un canvi de temps quan es surt a fora; un jersei o una capalina fan el fet si no és hivern.

Degut a que el Regne Unit te una llargària màxima de milers de kilòmetres de cap a cap, les temperatures poden variar considerablement entre el nord i el sud. Diferencies en la quantitat de pluja son notòries entre l'est (mes sec) i l'oest (més humit). Escòcia i el nord-oest d'Anglaterra (particularment el Lake District) son mes plujoses i fredes, amb fortes nevades, al nord d'Escòcia, a l'hivern. El nord-est i les Midlands també són fredes, tot i que amb menys pluges. El sud-est es, generalment, calorós i sec, i el sud-oest, tot i calorós, normalment es plujós. Gal·les i Irlanda del nord tendeixen a temperatures moderades i pluges esporàdiques. Tot i que el punt mes alt del Regne unit no passa dels 4000 peus d'alçada (1.200m) els efectes de l'alçada en la temperatura i pluges son notables.

Arribar-hi

Principals aeroports i rutes navals

Immigració i requeriments per obtenir el visat

  • Els ciutadans de la Unió Europea (EU) no necessiten visat, gaudeixen de permís de residencia permanent i drets de treball en el Regne Unit. Els ciutadans de la República d'Irlanda tenen, a mes, el dret de vot en eleccions.
  • Els ciutadans d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa també tenen el permís de residencia permanent, però requereixen de permís de treball en algunes ocasions.
  • Els ciutadans d'Argentina, Austràlia, Brasil, Canada, Xile, Israel, Japó, Mèxic, Nova Zelanda, Sud Africa i els Estats Units no necessiten visat per estades de fins a 6 mesos, tot i que necessiten aprovació per estades que no siguin de caràcter turístic.
  • La majoria d'altres nacionalitats necessiten visats, els quals es poden obtenir a l'ambaixada Britànica o Consolat.
  • Tots els visitants poden ser qüestionats per els oficials d'immigració en arribar per demostrar que tenen a) un bitllet de retorn per sortir del Regne Unit, b) una adreça valida per l'estada dintre del Regne Unit i c) suficients diners amb els que mantenir-se ells mateixos durant l'estada. El fet de no poder demostrar aquestes tres bases pot portar a refusar l'entrada, forçar la sortida o restringir-ne aquesta.
  • Els ciutadans de les colònies Britàniques majors de 17 anys (inclosos) amb avantpassats Britànics (fins a la tercera generació) poden demanar el visat ancestral. Aquest concedeix residencia i treball per a cinc anys. Un cop finalitzat poden optar per la residencia permanent.
  • El Regne Unit també ofereix un cas especial (Working Holidaymaker Scheme) per ciutadans de les colònies i territoris dependents del Regne Unit. Aquest permet residir en el Regne Unit per un total de 2 anys, amb un limit de permís de treball de 12 mesos dintre d'aquest període de 2 anys.

Per més informació sobre els requeriments per obtenir els visats, mira la pagina web de Home Office [2]

Amb avió

El Regne Unit es el centre de l'indústria aeronàutica mundial, i London Heathrow Airport és l'aeroport internacional més concorregut. Situat a 15 milles (24Km) a l'oest del centre de Londres, Heathrow ofereix una amplia oferta de vols internacionals amb vols directes a gairebé tots els països del món. British Airways té la seva seu a Heathrow i ofereix gran varietat de vols a Europa, Amèrica del Nord, Àsia, Àfrica i Austràlia. Hi ha menys freqüència en vols a Amèrica del Sud, degut a que les principals companyies connecten amb Londres via Espanya. Altres grans companyies aèries operen des de Heathrow tals com bmi (anteriorment British Midland) [3], Virgin Atlantic i les principals línies aèries de molts països. London Gatwick Airport, 30 milles (48Km) al sud de Londres en la regió de Sussex, és el segon aeroport, i també ofereix una gran varietat de destinacions internacionals. London Stansted Airport en la regió d'Essex, i London Luton Airport son les seus de les companyies de baix cost Ryanair i easyJet les quals ofereixen vols directes a gairebé totes les destinacions europees imaginables. London City Airport es el més cèntric, situat a unes 7 milles (12Km) a l'est del centre de Londres, però bàsicament només està dedicat a vols de negocis a les principals capitals d'Europa.

Fora de Londres, molts dels aeroports ofereixen moltes opcions en quant a vols Europeus i algunes llargues destinacions per a mercaderies. Manchester International Airport al nord d'Anglaterra, es el tercer aeroport del Regne Unit. Liverpool John Lennon Airport es l'aeroport de mes ràpid creixement del Regne Unit el qual encara esta donant cabuda a nous vols - situat al nord-oest d'Anglaterra. Jet2.com te base a Leeds Bradford amb un gran ventall de vols de baix cost cap a Europa i mes enllà, mentre que easyjet, Ryanair i bmibaby mantenen bases en altres aeroports regionals. Altres aeroports regionals inclouen Birmingham International[4], Glasgow, Edinburgh, Aberdeen, Bristol, Cardiff, East Midlands, Doncaster-Sheffield, Newcastle i Teesside/Durham Tees Valley. A Irlanda del Nord, Belfast International Airport es el principal aeroport amb vols internacionals, tot i que alguna que altre combinació us pot portar a Belfast City Airport. City of Derry Airport també ofereix un nombre limitat de vols internacionals i nacionals.

Degut al increment de la seguretat en els aeroports i l'aviació en general, llargues esperes son possibles en treure els bitllets (check in) per el vol. És necessària alguna documentació amb fotografia (e.g. passaport, DNI, carnet de conduir) per a vols nacionals, tot i que els visat no fan falta.

Les taxes d'aeroport s'apliquen tant als vols internacionals com els nacionals (£20 (30€) en els internacionals i £14 (21€) en els nacionals) per tant mira be si estan incloses en les tarifes que has pagat, així podràs preveure despeses extra de viatge.

Amb vaixell

Hi ha un gran nombre de rutes en ferry que connecten el Regne Unit amb el continent Europeu. Newcastle té serveis cap a Bergen, Noruega i Amsterdam, Holanda. Harwich enllaça amb Esbjerg, Dinamarca, Cuxhaven, Alemanya (fora de servei des del Novembre 2005) i Hoek van Holland, Països Baixos. També es pot navegar des de Rotterdam, Països Baixos o Zeebrugge, Bèlgica fins a Hull, o des de Rotterdam to Rosyth (near Edinburgh). Hi ha connexions regulars entre Ramsgate i Oostende, Bèlgica. Hi ha 4 vaixells al dia i els preus varien entre 50-84€.

Dover és un dels ports de passatges mes popular amb vaixells a Zeebrugge, Dunkerque i Calais a França. La ruta Dover-Calais és especialment concorreguda, amb tres companyies competint amb uns 50 viatges al dia. El ferry entre Dover i Calais val uns £12-18 (18-27€) cada viatge si vas a peu o amb bicicleta, i al voltant dels £80 (120€) amb cotxe; tot hi que hi ha descomptes considerables si es reserva amb temps o es gaudeix d'ofertes especials.

A la costa sud, Portsmouth connecta amb Le Havre, Caen, Cherbourg, St. Malo i Bilbao; i te serveis 'Speedy' entre Dieppe and Newhaven. L'altre ruta des d'Espanya és Santander-Plymouth, Plymouth també té ferry amb Roscoff.

Des d'Irlanda les destinacions son: Swansea, Pembroke, Fishguard and Holyhead. Hi ha ruta des de Dublin fins Holyhead, Mostyn i Liverpool. [NB:El servei des de Swansea està suspes fins al 2008 en l'espera del nou vaixell de la companyia]

Des d'Islàndia, les illes Faroes, Noruega i Dinamarca, hi ha servei de passatgers a Lerwick.

Amb cotxe

El Channel Tunnel proporciona una connexió tren/carretera des del 1994. Els trens surten des de Calais, França cap a Folkestone, el trajecte te una durada de 40 minuts. els preus comencen als £49 (75€) el bitllet senzill i es pot reservar a la pagina web de l'Eurotunnel. En arribar a Folkestone, pots conduir fins a Londres per la M20. També es pot arribar al Regne Unit amb ferry, veure secció 'Amb Vaixell'.

Amb bus

La forma més econòmica de viatjar entre UK i França o Benelux es l'autocar. Eurolines ofereix serveis diaris des de Paris, Amsterdam i Bruseles fins a l'estació de busos de Victoria, Londres. Busos nocturns a diari i alguns serveis diürns viatgen entre UK i Irlanda. National Express ofereix connexions entre la majoria de destinacions del Regne Unit, es recomanable de treure aquest bitllet al mateix temps que el d'Euroline per obtenir descomptes. El viatge triga entre 8 i 14 hores. Eurolines també tenen servei des de la majoria de capitals europees, tot i que segur que es poden trobar vols de baix cost mes econòmics i t'estalvies de fer trajectes de mes de 24h en bus.

Amb tren

Des de Belgica i França

Eurostar [5] trens entre Waterloo Station, Londres i Ashford a la regió de Kent i Paris (Gare du Nord), Lille i Bruseles a traves del Channel Tunnel (Tunel del canal de la manega). La durada del trajecte son unes dues hores quaranta minuts aprox. des de Paris. El bitllet d'anada i tornada de segona classe val entre 85€ i 230€, Tot i que pot ser mes barat volar des de Paris amb una companyia de baix cost, tingueu en compte que el trajecte fins l'aeroport costa uns 40-60€ extra. També hi ha altres trens directes des d'altres destinacions franceses.

El principal benefici d'utilitzar l'eurostar es que circula des del centre de les localitats, evitant els inconvenients del desplaçament a l'aeroport, normalment bastant allunyats del centre de les ciutats.

Des d'Holanda

Stena Line (Hook of Holland to Harwich) Hi ha bitllets combinats de tren i ferry disponibles per viatjar des de les estacions Holandeses fins a les estacions de l'est d'Anglaterra, Essex i l'est de Londres. Aquest servei pot ser mes util que l'Eurostar per molts viatgers provinents del nord d'Europa, o per els que desitgin viatjar a l'est d'Anglaterra. L'intercanvi de tren a ferry es molt senzill en ambdós ports. Els horaris del tren express, a Harwich international, estan lligats a les arribades del ferry i permeten una manera simple d'arribar a Liverpool Street, Londres. La pagina web Holandesa del Dutchflyer [6] nomes dona informació per a bitllets comprats en la Gran Bretanya, i horaris. La pagina web en holandes d'Stena [7] permet reservar bitllets per viatges des d'Holanda.

Des de la República d'Irlanda

Cross Border Rail Services Desde Dublin, Irlanda, la Enterprise [8] triga unes dues hores fins a Belfast i l'Irish Rail [9] anuncia bitllets des de 36.50€ (Novembre 2006).

Island of Ireland to Great Britain Services Hi ha disponible una combinació de tren i ferri (Rail & Sail) des de Irlanda i Irlanda del Nord fins a qualsevol estació de tren de la Gran Bretanya. Tot i que la pagina web de SailRail [10] nomes mostra preus per bitllets comprats des de la Gran Bretanya, els bitllets es poden comprar des d'Irlanda a la companyia de tren o els operadors del ferry (nomes anada 35-41€, Gener 2007); el preu final dependrà de l'estació de destí (e.g. Londres-Dublin via Holyhead son 41€). Tambe hi ha bitllets disponibles amb altres companyies. Els preus augmenten una mica els mesos de Juliol i Agost. Virgin Trains [11] ofereix bitllets de venda anticipada Londres-Dublin (anada i tornada) des de £32 (48€), tot i que no son fàcils de trobar i nomes possible sortint des de Gran Bretanya. També es possible creuar des del sud d'Irlanda cap al sud-oest de Gal·les utilitzant la Stena Line ferry, el qual atraca a prop d'estacions de tren a cada costat.

Circular

Es pot trobar una extensiva eina per planejar la ruta a la pagina web de Traveline [12].

La pagina web de Transport Direct [13] també treballa amb tots els mitjans de transport, incloent avio, cotxe, i oferint una comparació entre les opcions de transport public.

Amb avió

El Regne Unit gaudeix d'una amplia xarxa aèria unint les principals ciutats, particularment amb seus a Londres, Birmingham, Manchester, Glasgow i Edinburgh. Degut a la poca distancia, en molts casos, es mes practic i barat utilitzar altres mètodes de transport. British Airways [14] serveix varies rutes amb seu a Heathrow i Gatwick a traves del país incloent Aberdeen, Edinburgh, Glasgow, Inverness, Manchester i Newcastle. Les tarifes comencen a partir dels £60 (90€) per classe econòmica. bmi [15] també vola des de Heathrow a Aberdeen, Belfast, Durham Tees Valley, Edinburgh, Glasgow, Inverness, Leeds-Bradford i Manchester.

L'arribada de les companyies de baix cost Ryanair [16] i easyJet [17] als aeroports de London Gatwick, Luton i Stansted va portar un fort creixement en els vols domèstics, i ha forçat considerablement la baixada de preus. Altres companyies de vols nacionals com Flybe [18], volant a Birmingham, Doncaster Sheffield, Edinburgh, Exeter, Glasgow, Newquay, Norwich i Southampton; i bmibaby [19] oferint serveis a Birmingham, Cardiff, Durham Tees Valley i Nottingham. Jet2.com vola des de Leeds i Manchester. A Escòcia, Loganair, una franquícia de British Airways, vola fins a les zones remotes de les Highlands escoceses i les illes des de Glasgow i Edinburgh (els vols es poden reservar des de la pagina web de British Airways [20]).

Per obtenir els millors preus, es recomana de reservar amb el màxim de temps possible. Els aeroports regionals, normalment, no estan connectats a la xarxa ferroviària nacional, el que comporta haver d'utilitzar cars serveis de bus per arribar a les poblacions properes.

Documentació: Es obligatori presentar algun tipus d'identificació amb fotografia abans d'embarcar en els vols domèstics dintre de UK.

Amb vaixell

Hi ha ferris que comuniquen la illa principal amb moltes de les illes com ara Isle of Wight, Isle of Man, Orkneys i Shetland. També hi ha nombrosos ferris que comuniquen Anglaterra i França i entre Irlanda i Gran Bretanya.

Amb cotxe

El cotxe et pot portar a tot arreu. Trobar aparcament pot ser un problema al centre de les principals ciutats, especialment a Londres pot ser molt car. La gasolina té una càrrega molt forta en impostos, la pots trobar sobre uns £0.90 (1.35€) per litre. No hi ha gaires peatges (normalment en carreteres amb llargs ponts/túnels), però una recaptació per circular al centre de Londres (congestion charge) que ocupa tota la primera zona del sistema de metro i que val el mateix que un bitllet diari de les zones 1 i 2 del mateix. El transit pot estar bastant saturat, especialment a l'hora punta quan els assidus van i venen de treballar (7-10am i 4-7pm). El transit en la ronda orbital M25 de Londres es especialment notori (Coneguda com el parking de Londres) i es millor evitar-l'ho el mati del dilluns i els divendres per la tarda. Les vacances escolars es fan notar, especialment en l'hora punta del mati.

En tot el Regne Unit es condueix per l'esquerra - el sentit contrari d'Europa, però el mateix que Austràlia, Nova Zelanda, Japó i Sud-Àfrica.

Els límits de velocitat son de 70mph a les autovies i carreteres de dos carrils per sentit; 60mph a les de carril únic per sentit sempre que no hi hagi senyalització contraria; 30mph en carrils urbans. Les zones segures de 20mph s'estan multiplicant especialment en proximitats d'escoles. Hi ha càmeres de trafic repartides per tot tipus de carreteres, tot i que en àrees com North Yorkshire, per exemple, nomes utilitzen càmeres mòbils operades per la policia. Hi ha límits variables obligatoris en la M25 (oest de Londres) i la M42 (prop de Birmingham) que es mostren en pantalles sobre els carrils dintre d'un cercle vermell; també hi ha alguns altres límits temporals col.locats en matrius, però aquests nomes son recomanables.

Tot i que la majoria dels agents de transit han sigut bescanviats per càmeres, la gent encara respecta bastant les normes de circulació, éssent el sistema de carreteres mes segur de tot Europa. Es sabut per molts estrangers (i cada vegada mes Britanics) que un cotxe amb matricula extrangera et fa immune al sistema de càmeres, congestion charge i als guardes d'aparcament, però no n'abusis o podries trobar-te amb el guarda/operador de càmera que es pren el temps necessari per trobar la teva adreça a partir de l'autoritat pertinent del teu país d'origen. La policia ha començat a parar cotxes amb matricules extrangeres a l'atzar per confirmar que el conductor no es algun britànic que intenta evadir impostos de circulació, assegurança o revisions anuals. Tot i que no es normal de veure cotxes de policia patrullant, encara n´hi ha alguns, sobretot en vehicles sense marcar.

No beguis i condueixis en el Regne Unit. El màxim permès es de 80mg d'Alcohol per 100ml de sang (0.08%). La policia normalment patrulla els centres de les ciutats les nits de divendres i dissabtes. La policia ha de "tenir" alguna raó per sospitar que has begut, no poden fer controls a l'atzar. Les multes poden arribar als £5000 (7500€), el minim de retirada de carnet es de 12 mesos i fins i tot et poden empresonar fins a 6 mesos. L'assegurança es triplica i la falta queda en el teu carnet per 11 anys, pot dificultar el trobar treball.

Amb bus

Els busos urbans varien en qualitat i cost. Els busos rurals son millors que a França i els Estats Units, però no tan bons com a Itàlia i Alemanya. Els serveis estan gestionats per grans companyies com ara National Express [21] i la nova "retallapreus" Megabus [22] ofereixen l'alternativa al tren per a llargs viatges. Aquests tendeixen a ser mes lents (MOLT MES lents a vegades) i menys freqüents, però són més còmodes que en el passat i molt competitius quant a preus.

Amb tren

Xarxa ferroviaria del Regne Unit

L'amplia xarxa feroviària, privatitzada, del Regne Unit cobreix la majoria del terreny nacional, des de Penzance a la regió de Cornwall fins Thurso al nord d'Escòcia. Hi ha una gran varietat de modalitats de bitllet, els quals poden fer bastant complicat el fet de viatjar en tren per UK. Normalment surt mes barat si compres el bitllet una o dues setmanes abans. Evita viatjar durant l'hora punta (6-9:30am, 4-7pm de Dilluns a Divendres) doncs els trens estan atapeïts, i els bitllets extremadament cars. Viatgers d'altres països poden comprar bitllets múltiples amb els quals pots viatjar tant com vulguis dintre del període de temps concret. Aquests es poden trobar per a les zones del voltant de Londres, la totalitat d'Anglaterra, el vàlids per a tot UK i fins i tot alguns que inclouen la República d'Irlanda. Els quals es poden comprar de quatre, vuit i quinze dies (en modalitat de dies seguits o "flexi" que permeten de repartir aquests dies en un període de temps major).

Els serveis d'alta velocitat estan a la par amb els seus símils a França i Alemanya (UK te trens d'alta velocitat de fins a 125mph, tot i que no es comparable al TGV a França o el ICE a Alemanya), tot i que solen ser mes ràpids que els viatges en cotxe. Les freqüències normalment son molt bones i la puntualitat ha millorat en respecte a anys anteriors arribant al 96% de tots els trens que respecten els horaris amb un marge de 10 minuts.

Els ferrocarrils d'Anglaterra, Gal·les i Escòcia van ser construïts i operats per nombroses companyies privades, la majoria en el segle XIX. Desprès de 150 anys d'independència (i les successives fusions, les quals van consolidar quatre grans companyies al 1923) van ser nacionalitzades com a 'British Rail' al 1947, per tornar a ser privatitzades als anys 90. Les vies han tornat recentment a control estatal com a 'Network Rail', però els trens segueixen funcionant sota diferents companyies privades. De totes maneres els bitllets es poden comprar en qualsevol estació, independentment del destí final. Els llistats de preus i horaris es poden trobar a la pagina web del National Rail [23] o trucant al 08457 484950 des de qualsevol punt del Regne Unit.

Es poden comprar bitllets 'online' a traves de varis agents com ara thetrainline i Qjump. Les pagines web poden ser lentes, però fan la feina. Els preus varien àmpliament depenent de quan viatges i quan reserves. Normalment es mes ràpid i barat reservar bitllets per telefon. La privatització ha comportat una gran varietat en la qualitat, velocitat i netedat dels trens depenent de la connexió o la companyia que realitza el servei.

Un bitllet d'anada i tornada Londres-Manchester pot valdre uns £20-180, depenent del com, quan i on comprem el bitllet. Tingueu en compte que algunes vegades es mes barat un bitllet d'anada i tornada que el senzill. Si viatgeu en grup (3-4 persones) demaneu per descomptes, la majoria de linies concedeixen descomptes de 3x2 o 4x2 fora de les hores punta. També hi ha moltes companyies que ofereixen el bitllet de retorn el mateix dia per £1.

Els viatgers internacionals tenen la possibilitat de treure bitllets que no son accessibles dins del Regne Unit. Aquests "BritRail" permeten de viatjar a traves de la totalitat de la xarxa ferroviària dintre d'un període de temps. Aquests bitllets tambe et donen la possibilitat de baixar i pujar al tren en qualsevol estació. http://www.BritRail.com BritRail.com].

Les principals línies nacionals son:

  • La xarxa Cross Country, amb Virgin-Stagecoach XC Trains servint a la majoria de ciutats britàniques amb la seva nova flota de trens diesel "Voyager", la seu de Cross Country es a l'estació New Street, Birmingham, Des d'on surten trens cap a Manchester, Preston, Leeds, la majoria de les estacions gal·leses, Escòcia i moltes mes.

Els ferrocarrils a Irlanda del Nord estan gestionats per l'empresa estatal Translink, La qual tambe opera busos rurals dintre d'Irlanda del Nord. Tot i aixi els serveis son bastant limitats. La linia principal va des de Londonderry al nord-oest, seguint la costa nord fins que travessa el pais cap a Belfast. Des de Belfast, a la frontera l'Enterprise segueix amb parades a Portadown, Drogheda, Dundalk i Dublin. Els ferrocarrils d'Irlanda del Nord no formen part de la xarxa National Rail. Els horaris dels trens i busos es poden trobar a la pagina web de Translink, o trucant al 028-9066-6630 des de qualsevol lloc de UK.

hi ha altres linies nacionals que no formen part dela xarxa National Rail com ara el servei llançadera deláeroport de Heathrow-Paddington, el sistema de metro de Londres (the Tube), i una col.leccio de metros i trens lleugers en altres ciutats. Per mes detalls consulta els articles en les ciutats en questio.

A dit

Fer autoestop en autovies i proximitats es il·legal, també en algunes rutes principals i on no es pugui circular a peu, apart d'aquestes excepcions, no es il·legal. Els britànics són molt cauts en referent a seguretat, el que pot fer de l'espera una eternitat.

Si fas servir cartells, és bastant acceptat de posar el número de la carretera enlloc del nom de la destinació. En altres paraules, des de Birmingham a Londres no posaries "LONDRES" al cartell sinó que hauries de posar "M25". Dos llocs on pot ser útil escriure el nom són Land's End i John O'Groats, els dos extrems del país, especialment si el teu cartell hi ha escrit l'altre.

Tingues en compte que el transit en zones remotes de Gal·les i Escòcia por ser gairebé inexistent.

Parlar

L'angles es parla arreu del país, tot i que hi ha parts en les principals ciutats on l'immigració ha portat a que es parlin una varietat de llengües.

El gal·lès s'utilitza bastant a Gal·les, especialment al nord, mentre que el gaèlic el parlen al nord d'Escòcia (highlands) i a les illes. Tot i que la gran majoria d'aquests tenen un bon nivell d'angles. La migració interna fa que et puguis trobar gent provinent de tot el país sense distinció de la part que estiguis visitant. Hi ha un acudit vell que diu que els americans i els anglesos estan "dividits per una llengua comuna", i viatgers de països de parla anglesa fora del Regne Unit poden tenir algunes dificultats amb el significat d'algunes paraules dels forts dialectes locals, però no hi hauria d'haver grans dificultats en la comunicació. Els Britànics son molt bons entenent l'anglès parlat per una persona amb accent estranger, i viatgers amb l'anglès com a segona llengua no tingueu por de fer errors. Com a molt et miraran amb els ulls oberts mentre 'descodifiquen' el que els acabes de dir. Els Britànics no critiquen o corregeixen el teu us del llenguatge.

A sota hi ha alguns exemples d'algunes paraules que els viatgers d'arreu poden no trobar familiars:

Wee - petit (Escòcia i alguna gent gran d'Anglaterra)
Loch - llac (Escòcia)
Aye - si (algunes zones d'Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i el nord d'Anglaterra)
Downing Street - Utilitzat per referir-se al govern
Cymru ('Cum-ri') - Gal·les (Gales)

Totes les entitats del govern que tenen com a jurisdicció Gal·les fan servir documentació bilingüe (Anglesa i Gal·lesa). Tots els signes de carretera de Gal·les son bilingües.

Comprar

Cost

El regne Unit és un pais car, fins i tot pels Britànics (tot i que els salaris estan junt amb els mes alts d'Europa, la mitjana del poder d'adquisició es de les més petites), i gràcies a la forta Lliura esterlina (£), encara mes per els estrangers. L'alt cost de les coses bàsiques com ara transport, allotjament i menjar vol dir que ja pots anar destinant unes £50 (75€) diaris com a despeses de viatge i mes si vols permetre't luxes com ara taxis, hotels de tres estrelles i menjar en restaurants.

Londres i el sud-est és fins a tres vegades més car que la resta de país. En àrees perdudes al nord pots estar de sort i trobar preus més raonables.

Tabac

El tabac te una forta carrega d'impostos posant els preus des de £2 (3€) per als paquets de 10 fins a £5.50 (8.25€) per als de 20 cigarrets.

El tabac de liar també és car, però tot i així, bastant més barat que els cigarrets. Es ven en paquets de 12.5 grams, 25 grams o en botigues més grans pots trobar-ne de 50 grams, a £2.50, £5 i £10 respectivament.

L'edat per comprar tabac és de 16 anys, tot i que es pujarà a 18 a Anglaterra i Gal·les a partir d'Octubre de 2007.

Moneda

LA moneda utilitzada en el Regne Unit és la lliura (£) (més correctament anomenada lliura esterlina, tot i que no es fa servir en el llenguatge de cada dia), dividida en 100 penics (p). Existeixen les monedes de 1p, 2p, 5p, 10p, 20p, 50p, £1 i £2, mentre que els bitllets son de £5, £10, £20 i £50. Tots els bitllets mostren la Reina en una de les cares i una figura històrica en l'altre. El banc d'Escòcia i el d'Irlanda del Nord imprimeixen els bitllets amb dissenys propis. També circulen bitllets de £100 i alguns de vells de £1 a Escòcia. Alguns botiguers són reacis a acceptar bitllets escocesos o d'Irlanda del nord fora dels respectius països (no estan obligats a acceptar-los ja que aquests no son 'tècnicament' legals del tot, tot i que la majoria els segueixen acceptant).

Pot ser que sentis el terme quid per referir-se a lliures. Es singular i plural ; "three quid" vol dir "tres lliures".

Els britànics son molt maniàtics (i desconfiats) en el tema dels diners en metàl·lic. Millor qu miris de no utilitzar bitllets de £50, no gaires botigues estan contents en acceptar aquests bitllets degut a la gran pèrdua en cas de que sigui fals. Molts dels bancs en carrers comercials no canvien bitllets o monedes a no ser que tinguis un compte obert amb aquella entitat, el que fa bastant emprenyador d'anar amb un bitllet de £50 a comprar i q no te l'acceptin/canviïn enlloc! De totes maneres hi ha certes oficines de correus que et canviaran moneda i bitllets sense carrec ni necessitat de tenir-hi compte. Proba de pagar grans compres amb targeta, ja que també tenen problemes en acceptar grans quantitats de bitllets de £10 i £20.

Caixers automàtics (ATMs) es troben normalment retolades com a 'cashpoints', n'hi ha per tot arreu i normalment dispensen bitllets de £10 i £20. Els xecs de viatge es poden bescanviar a la majoria de bancs. Hi ha ATMs que no pertanyen a bancs (alguns al carrer, però cada cop mes d'ells en bars i pubs) que et cobren comissió (normalment un fixe de £1.75), però sempre t'informara d'aquestes comissions i et permet de cancel·lar la transacció. Degut a la histèria Britànica amb els diners en metàl·lic sempre trobaràs veritables cues al mig del carrer de gent esperant per treure unes quantes lliures per pagar una samarreta que els ha agradat a la botiga de la cantonada.

amb targetes Visa, Mastercard i Maestro no hi ha problemes, en canvi pots trobar alguns problemes amb l'American Express, i es util preguntar si l'accepten, especialment en restaurants o en llargues cues. Des del 14 de Febrer 2006, Chip and PIN ha esdevingut casi obligatori. Clients estrangers amb targetes sense xip haurien de poder seguir signant els comprovants, tot i que es recomanable tenir suficient metàl·lic en cas de que la botiga no estigui adaptada.

Compres

Tot i que compra en el Regne Unit pot resultar car, es una de les destinacions preferides per compradors tant de varietat com de qualitat de productes, depenent d'on i el que comprar. La ferotge competència ha baixat força els preus en els sectors de l'alimentació, tèxtil i electrònic. Els preus varien i es recomanable mirar en diferents botigues, doncs sempre hi ha bons descomptes esperant a ser descoberts. Intenta evitar els llocs turístics i compra en els carrers comercials, o els nombrosos 'parcs' comercials de fora les ciutats.

VAT (Value Added Tax es l'equivalent a l'IVA) es el 17.5%. Per a moltes botigues el VAT està inclòs en el preu de venda. Però en altres sectors, tant com el de l'electrònica els preus marcats son sense l'impost, en aquests casos estarà clarament marcat "exc VAT" al costat del preu. En la majoria de botigues de les grans ciutats trobaràs l'enganxina blava de "Tac-free Shopping" a l'entrada, el que vol dir que pots reclamar els impostos un cop marxis del pais. Tot i que per poder fer això hauràs de guardar tots els tiquets de compra.

Els productes electrònics, com ara ordinadors, poden ser mes barats aquí que en altres països europeus (especialment països escandinaus), però compara preus. Internet es una gran ajuda en aquest factor, sempre pots utilitzar-ne l'informació per 'regatejar' el preu en grans punts de venda.

Menjar

Fora de les bromes i els tòpics, la cuina Britànica ha millorat, i molt, en les ultimes dècades. Els restaurants i supermercats de qualitat mitja/alta ofereixen alts estàndards, i la selecció de cuina internacional es la millor d'Europa. Tot i que la cultura culinària Britànica segueix en mig d'una fase de transició. Al contrari que els seus veïns del continent els Britànics encara mengen per viure enlloc de viure per a degustar el menjar i com a resultat d'això el menjar de qualitat és car.

El Regne Unit pot ser un lloc car a l'hora de sortir a menjar a fora en comparació amb països del sud d'Europa, però relativament barat comparant-los amb Suïssa i Noruega.

Molts restaurants del centre de les ciutats solen ser més car que els dels afores, i els pubs solen ser mes cars els situats en el camp, però generalment, un àpat de tres plats sense beguda pot arribar a valdre entre £10 i £15. Chicken tikka masala amb arròs és considerat el plat més popular del Regne Unit, tot i que el "roast beef" és el més tradicional.

Moltes de les grans botigues, especialment els grans magatzems, tenen una cafeteria o restaurant.

Exemples

"Fish and chips" (Peix amb patates) - Peix fregit amb mantega (normalment bacallà) amb patates fregides. Normalment es serveix amb "mushy peas" (puré de pèsols), i amanit amb vinagre de malta. Els fish and chips "autèntics" només es poden aconseguir en les paradetes en barris de mala mort o en els restaurants de fish and chips (normalment repartits pels pobles i ciutats costaneres, tot i que hi ha una cadena anomenada Harry Ramsden que esta ben considerada i el seu primer restaurant a Yorkshire tenia molta fama). De tota manera un "proper chippy" (Paradeta de carrer de fish and chips o només de patates) és el lloc on comprar aquesta delícia.

Els millors estan especialitzats, servint, a més a més, una selecció de "peas" (pèsols, etc) o salsitxes. Normalment situades en barris residencials, tot i que alguns, on fins i tot tenen cadires per seure, es poden trobar en els centres de la ciutat. Son fàcils de localitzar gràcies als cartells lluminosos amb un peix (normalment somrient sense saber el que li espera) i amb noms amb referents marins ("Codroephenia"), als propietaris ("Fred's Chippy") o ambdós ("Jack's Golden Plaice").

EL millor de tots es el restaurant de fish and chips, una paradeta de fish and chips dintre d'un restaurant amb taules i cadires. Si aquest és el restaurant "perfecte" la sala tindrà molta llum i estarà decorada amb motius nàutics (com a mínim una ancora i una xarxa) amb taules de fòrmica de colors groc i blau.

La cambrera prendrà nota del teu bacallà (or "Haddock", or "Plaice"), i al cap de cinc minuts arribarà amb un plat (normalment oval) decorat amb motius marins, ple amb un peix enorme, una montanya de patates i, si no has estat prou valent per refusar-ho, una pasta de color verd amb olor a pèsols i menta.

Take-aways

Els 'take-away' són botigues que serveixen menjars preparats per emportar. Un dels take-away mes comuns al Regne Unit son els sandvitxos, una proposta popular per dinar; normalment també ofereixen pastels i pastes. L'alternativa seria la quantitat d'empreses de menjar ràpid que estan repartides tant per les ciutats com al costat de les carreteres principals. Es poden trobar molts tipus de take-away a la majoria de ciutats: des de "fish and chips"; fins a cuina Índia (normalment de Bangladesh) o Xinesa. La cuina Thailandesa i d'Indonèsia s'està guanyant un lloc en el mon dels take -away junt amb molts altres procedencies en ciutats grans. Els take-away generalment ofereixen un bon estàndard de menjar, tot i que la millor guia es observar les persones de la zona.

Menjar en els Pubs

Mira mes avall per veure els punts generals sobre els pubs.

Gairebé tots els pubs serveixen menjar, tot i que en molts d'ells les hores en que serveixen menjar son menys de les hores totals que estan oberts. Els preus varien bastant en diferents establiments, demana consells als locals si vols alguna cosa en especial. En els pubs normalment no et venen a demanar a la taula, el normal es anar a demanar (i pagar) a la barra. Per intentar agilitzar les coses i no mosquejar la resta de gent que espera rere teu, els grups paguen com a un, i ja passen comptes mes tard (mira a "demanant rondes"). Normalment demanes els primers plats i segons al mateix temps (llocs especialment destinats a menjar tenen les taules numerades per facilitar la comanda). Després esperes a que et serveixin la beguda i te l'emportes a la taula. quan el menjar esta llest te'l porten a la taula o, menys comú, anuncien el numero de la taula per anar-lo a recollir. La persona que et reculli els plats quan acabis pot prendre l'ordre dels postres o pot ser que hagis de tornar a la barra. Fumar en pubs s'ha prohibit des del Juny de 2007 i ja era prohibit anteriorment a Escòcia i Gal·les.

Restaurants

Les grans ciutats tenen una extensa varietat de restaurants cobrint tots els possibles gustos i la majoria de nacionalitats, degut a la manera de ser dels Britànics als quals els agrada tots els tipus de cuines incloent la Xinesa, Thailandesa, Francesa i Italiana. Els cambrers normalment accepten un 10-12.5% de propina i en molts llocs es cobra el servei a part. El servei és bàsic normalment i hauries de mantenir les expectatives en aquest nivell. De tota manera, si no quedes satisfet amb el servei rebut, mai tens l'obligació de pagar el "service charge".

Balti

Un dels restaurants mes populars del Regne Unit es la cuina Índia. Molt comuns en certes zones de les grans ciutats, tot i que no se'n troben masses en el centre o prop de les "zones turístiques". El menjar servit en els restaurants Indis es conegut amb el terme genèric de "curry" (últimament s'utilitza el terme "Balti", que es el bol on es cuina i serveix la majoria de plats). Els plats principals de la cuina India inclouen el Pollastre Tikka Masala, les Gambes Biryani i el Vindaloo (increïblement picant). Birmingham en la zona de les Midlands és considerada la capital del balti del Regne Unit degut a que el plat de pollastre Tikka Masala va ser concebut alla.

Àrees de servei de l'autopista

Les àrees de servei (Motorway Services listed on Wikipedia) són llocs notòriament cars per menjar. Per llei han d'estar obertes 24h. La majoria consten de menjar ràpid i tots tenen lavabos. No son molt recomanables, normalment son molt cares i es poden trobar llocs molt millors a menys de dos kilòmetres de les autopistes. Busca en la pagina web de 5 minutes away la qual conte una llista de serveis a menys de 5 minuts de les autopistes. L'única excepció és Westmorland Services, un centre turístic independent, a la M6 prop de Tebay, el qual ha guanyat molts premis per la qualitat del menjar.

Vegetaria/Vegan

En les últimes dècades, en el Regne Unit, s'ha estès el vegetarianisme. Si estàs allotjat en una casa britànica és considerat de cortesia informar de la dieta que estiguis seguint (vegetarià, vegan, musulmà,..) i no serà considerat inusual o groller. De tota manera, tingues en ment que per molta gent ser vegetarià inclou menjar peix, o sigui que si no en menges fes-ho saber. Avui en dia es gairebé impossible trobar un pub o restaurant sense opcions vegetarianes.

Si ets vegan prepara't per explicar el que menges i el que no, ja que fora de restaurants especialitzats, molts llocs probablement no ho tinguin especificat a la carta. Molts llocs t'informaran del que pots menjar si els dius que ets vegan, però, especialment en pubs, millor si preguntes si fregeixen les patates amb greix animal.

En general es millor anar a restaurants/pubs especialitzats en menjar vegetarià o els de cuina xinesa o del sud-est asiàtic. Aquests llocs normalment tenen varies opcions per a vegetarians. Irònicament, un dels pocs llocs on no pots trobar cap dels plats sense rastre de carn es un restaurant de luxe. Si ets prou afortunat de visitar aquests es millor que truquis per informar-te'n.

Nens

Hi ha pubs/restaurants on no esta permesa l'entrada amb criatures (especialment nadons), i en molts llocs no hi ha trones disponibles. La majoria de pubs que serveixen menjar deixen entrar criatures, i es bastant fàcil d'identificar aquests locals. La norma general es que els nens no poden estar prop de la zona on es serveix la beguda; per tant si es un pub petit amb una sola sala no es podrà entrar amb criatures. En la majoria de pubs (on nomes es serveixen begudes) també deixen entrar criatures, especialment els que tinguin jardí, tot i que respectant la norma general.

Especialitats regionals

S'ha de dir que, tot i que aquests son plats famosos per ser creats en el Regne Unit, la dieta Britànica consisteix, majoritàriament, en importacions, i fins i tot en el menú del pub més barat es poden trobar plats internacionals.

  • Black Pudding - (Morcilla) Botifarra feta amb sang de porc. Es pot trobar arreu del país, però més concretament al nord d'Anglaterra i el "Black Country".
  • Cornish Pasty - És una pasta salada amb vedella, patata i ceba a l'interior. Original de Cornwall, però es pot trobar a tot arreu.
  • Deep Fried Mars Bar - (Mars fregits) Originari de Stonehaven, Kincardineshire, però es pot trobar arreu d'Escòcia. És simplement una barra de xocolata ¨Mars¨ enfarinada i fregida.
  • Haggis - Una barreja de cor, pulmons i fetge d'ovella bullit dintre de l'estomac de l'animal. Especialitat Escocesa.
  • Lancashire Hotpot - Patata carn i ceba cuits en una cassola. Especialitat de Lancashire i tota la zona industrial (Molt econòmic).
  • Laverbread - Pa fregit fet amb civada i algues de mar. normalment es serveix amb bacó. Originari de Swansea.
  • Oatcakes - Aquesta especialitat de Stoke-on-Trent, nord de Staffordshire i Derbyshire és una crêppe esponjosa i salada amb base de civada. No confondre-ho amb les "Scottish oatcakes", varietat de galeta.
  • Potato Bread - Tipus de pa on es canvia gran part de la farina per patata. especialitat d'Irlanda del Nord, que si s'afegeix a un "English breakfast"s'obte una 'Ulster Fry. Conegut com a Potato Cakes a Anglaterra i Tattie Scones a Escòcia.
  • Yorkshire Pudding - pasta feta amb farina, llet i ous. per acompanyar el rostit de vedella i patates.

Beure i sortir

Beure

L'edat legal per comprar i consumir alcohol és de 18 anys (Tot i que els joves de 16 i 17 anys poden consumir una pinta de cervesa o sidra durant àpats) però molts adolescents (menors) tenen pocs problemes en aconseguir begudes alcohòliques en bars petits o en els "off licenses". Tot i aixi, si ets major d'edat, però sembles mes jove, intenta portar alguna mena de documentació que ho acrediti ja que el més segur és que et demanin que demostris la teva majoria d'edat (especialment en els locals nocturns més concorreguts). Passaport, DNI o carnet de conduir seran suficients ja que contenen tant la teva data de naixement com una foto. En residencies privades l


Pub

Wine bars

Clubbing

Dormir

Aprendre

Treballar

Seguretat

Salut

Respectar

Mantenir contacte

Anar-se'n

Variants

Accions

Docents

En altres llengües

other sites