Myanmar

De Wikitravel
Sudest Asiàtic : Myanmar
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Myanmar

o Birmània, oficialment la República de la Unió de Myanmar és un país del sud-est asiàtic[[1]]. Limita al nord amb Xina, al sud amb el mar d'Andaman, a l'est amb Laos i Tailàndia i a l'oest amb l'Índia, Bangla Desh i el golf de Bengala.

Regions

Mapa de Myanmar amb regions diferenciades per colors
Irrawaddy
Les terres baixes del delta de l'Irrawaddy amb la ciutat més gran i antiga capital.
Myanmar Central
Mandalay, enclavaments històrics i arqueològics.
Myanmar Occidental
Regions muntanyoses remotes i algunes platges precioses al Golf de Bengala.
Myanmar Septentrional
Una regió enorme i caòtica que inclou l'extrem sud de la serralada de l'Himàlaia i moltes tribus ètniques
Myanmar Oriental
El cèl·lebre Triangle d'Or i un desconcertant nombre de grups ètnics.
Myanmar Meridional
El tram litoral sud de la frontera amb Tailàndia, amb un gran nombre d'illes costaneres

Ciutats

  • Naypyidaw (anteriorment Pyinmana) — Nova Capital del país
  • Bago (anteriorment Pegu) — Ciutat històrica prop de Yangon plena de meravellosos monuments Budistes.
  • Hpa-An — La capital de l'estat de Kayin (Karen) amb un animat mercat. Muntanyes i coves properes.
  • Kawthaung — ciutat de platja a l'extrem sud, a l'estil de les platges Tailandeses.
  • Mandalay — antiga capital de la dinastia dels Konbaung construida als voltants del Palau Reial de Mandalay i principal centre comercial de l'Alt Myanmar.
  • Mawlamyine (Moulmein) — Capital de l'estat de Mon i quarta ciutat més gran del país.
  • Taungoo — al país del cafè, prop de Pyay
  • Pyin U Lwin (Maymyo) — Ciutat meravellosa situada a un antic aquarterament de la colònia Britànica
  • Taunggyi — capital de l'estat de Shan al cor del Triangle d'Or,
  • Twante — Ciutat del delta famosa per la seva ceràmica.
  • Yangon (anteriorment Rangoon) — Centre econòmic, conegut per les seves pagodes i arquitectura colonial
  • Pathein
  • Pyay
  • Thanlyin

Altres destinacions

  • Bagan — zona arqueològica amb milers de pagodes a les ribes del riu Ayeyarwady
  • Llac Inle — Un llac poc profund ideal per escapades en barca, per visitar pobles flotants habitats pels Inthas i per fer exursions.Excel·lent seda
  • Kengtung — entre Mong La (al límit amb Xina) and Tachileik (al límit amb Tailàndia)al Triangle d'Or, conegut per les tribus Ann (dents negres) i Akha
  • Kyaiktiyo —Una roca recoberta d'or sobre un penya-segat i important centre de peregrinació.
  • Mount Popa — Un volcà extint considerat com la muntanya de l'Olimp a Myanmar que destaca sobre la planície.Un viatge d'un dia des de Bagan
  • Mrauk U — antiga capital del regnat de Rakhine
  • Ngapali — Resort de platja a l'oest de l'estat de Rakhine, que s'extén al golf de Bengala
  • Ngwe Saung — Platja més llarga de la regió de Ayeyarwaddy.Es caracteritza per ser una platja de sorra blanca i aigües cristal·lines.
  • Pyay —Una ciutat al riu Ayeyarwady a mig camí de Yangon i Bagan,conegut pel seu enclavament arqueològic Sri Kittara'.

Comprendre

Història

Myanmar
Mapa
Localització
Bandera
Bandera de Myanmar
Informacions
Capital Naypyidaw
Govern República Unitària Presidencial
Moneda kyat (MMK)
Superfície 678,500 km2
Població 61,120,000 (aproximadament,2012)
Idiomes Birmà ( oficial), Anglès, dialectes Shan, Kayin,Mon, dialectes xinesos (Hokkien, cantonès), Hindi,Tamil
Religió Budista 89%, Cristiana 4% (Baptistes 3%, Catòlics 1%), Musulmana 4%, Animista 1%, altres 2% (majoritàriament Hindu)
Electricitat 220V/50Hz (endoll americà i/o central europeu)
Codi telefònic +95
Domini Internet .mm
Zona horària UTC+6:30

Com molts dels països del sud-est asiàtic, la gent de Myanmar i la seva història és una gran barreja de colonitzadors i invasors d’arreu. Es considera que els Mon I els Pyu provenen de l'Índia, mentre que la ètnia dominant actualment, els Bamar (Birmans) van migrar a través del Tibet, i cap els 849, van fundar un gran regne centrat a Bagan. Durant el següent mileni, els l’imperi Birmà va créixer mitjançant les conquestes de Tailàndia (Ayutthaya) i Índia (Manipur), i va caure sota els atacs de la Xina i les rebel•lions internes. Eventualment, Gran Bretanya va conquerir Birmània i s’hi va estar durant un període de 62 anys (1824-1886) I la va incorporar al seu imperi indi. Estava administrada com una província índia fins el 1937 quan va esdevenir una colònia Autónoma i auto administrada. Durant la Segona Guerra Mundial, Birmània era el major camp de batalla on els aliats lluitaven contra els japonesos pel domini de l’Asia. El carrer Birmània va ser construït per poder portar els subministres al la Xina. El ferrocarril Tailàndia-Birmània (també anomenat “el Ferrocarril de la Mort”) de Kanchanaburi a Tailàndia i per sobre del riu Kwai fins a Birmània, va ser construït pels japonesos usant força laboral. Van haver de treballar en condicions terribles i un gran nombre d’ells va morir (unes 80.000 persones) durant la construcció del ferrocarril. Grans parts de Birmània Oest, especialment els turons que voregen Índia i la ciutat de Mandalay van patir greus danys durant la guerra. Mentre que els lluitadors per la independència de Birmània liderats per Aung Sang [2] van cooperar inicialment amb els japonesos per expulsar als britànics, amb la promesa per part del Japó de la independència de Burma a canvi, aviat es va fer palès que aquestes promeses eren falses. L’ocupació nipona va ser mes brutal que la colonització britànica, i molts birmans van ser aniquilats, com per exemple durant la massacre de Kalagong. Aung San va trencar conseqüentment l’aliança i va passar ajudar als britànics a reconquerir Birmània als japonesos. Aung San va liderar posteriorment les negociacions amb la corona Britànica per aconseguir la independència de Burma després de la Segona Guerra Mundial, i Gran Bretanya va accedir el 1947 a atorgar la independència a Birmània l’any següent , encara que el propi Aung San va ser assassinat a la fi de l’any i no va poder viure per veure com el seu somni esdevenia real. La independència de la Gran Bretanya es va assolir finalment sota el nom de Unió de Birmània l’any 1948, i fins el dia d’avuí, Aung San es considerat per la majoria dels habitants de Burma com el pare de la independència.

La nova unió va ajuntar diversos estats definits per identitats ètniques pròpies, moltes de les quals tenien una història d’autonomia des de feia molts segles i van començar a lluitar entre elles. Amb l’interés d’assegurar la seva independència respecte de Gran Bretanya, les tribus van acordar el tenir un govern comú –amb poder compartit entre les diferents realitats ètniques i estats- durant deu anys, després dels quals cada tribu estaria autoritzada per secessionar-se de la unió. Les condicions dels “Acords de Panglong” van ser consagrats al 1947/1948 a la constitució de la nova Unió de Burma. El govern central de la nació va treballar ràpidament per consolidar el seu poder, marginalitzant i enutjant els líders tribals, i sortint de mes d’una década de conflicte armat. Al 1961, mes de 200 líders ètnics de la gent de Shan, de Kachin, Karen Vermell, Karen, Chin, Mon i Rakhine es van trobar amb l’ètnia Birmana de les autoritats del govern central per fer l’ esborrany d’una nova forma de govern que inclogués les tribus amb igual autonomia i autodeterminació dins d’un sistema federal. El nou govern no es va arribar a formar mai. El líder militar General Ne Win[3] va comandar un cop d’estat que va enderrocar el govern elegit democràticament al 1962, i posteriorment es va erigir com a líder. El General ne Win va dominar el govern des del 1962 fins el 1988, primer com a un estadista militar, i després com un autoanomenat president, i mes tard com una pedra angular política. Les manifestacions en pro de la democràcia del 1988 van ser aixafades violentament, amb el general Saw Maung prenent el control amb un cop d’estat i instaurant la Llei Estatal i el Consell per a la Restauració de l’Ordre (SLORC) per governar el país, avuí renombrat com a Myanmar.

Les eleccions legislatives entre diferents partits van tenir lloc al 1990, amb el partit opositor majoritari –la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD)- guanyant una victòria aclaparadora (392 escons d’un total de 489), però el SLORC es va negar a deixar anar el poder, deixant a la líder del partir NLD i Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, sota arrest domiciliari, el qual ha patit per un període de 14 anys dels darrers 20 anys. Avuí dia, Myanmar, és país ric en recursos, que pateix controls governamentals intensos, amb polítiques econòmiques ineficients, i pobresa rural. El que havia estat un dels països mes rics i desenvolupats de tota Asia, ha caigut en la pobresa degut a corrupció generalitzada. La Junta va fer pasos a l’inici dels anys 90 per liberalitzar els controls sobre els preus desprès de dècades de caiguda sota la “Via Birmana cap el Socialisme”, però ha hagut de re instaurar els preus subsidiats de cara a evitar els disturbis per aconseguir aliments, amb el qual el moviment per a la democràcia emplenà la seva agenda. El govern hi va enviar a les tropes i els manifestants eren desafiant fins que els monjos van intervenir: col•locant-se entre els dos bàndols i enviant a tothom cap a casa. Els van fer cas. Va ser necessari l’ajut estranger per posar fre a les revoltes i el govern va anular posteriorment els resultats de les eleccions legislatives del 1990.En resposta a l’atac del govern al Maig de 2003 contra Aung San Suu Kyi i el seu comboi, els EE.UU. van imposar noves restriccions econòmiques a Myanmar, incloent-hi prohibicions d’importar productes des de Myanmar i en la prestació de serveis financers per part de ciutadans dels Estats Units.

L’estiu del 2007 va estar marcat per manifestacions en contra del govern miliar, les quals van ser brutalment reprimides de nou. Aquestes van començar a l’agost, aparentment d’una manera poc coordinada, com a protesta contra el preu dels carburants, però es van transformar en un desafiament més seriós al govern després de tres monjos van ser colpejats en una marxa de protesta a la ciutat de Pakokku . Els monjos van exigir una disculpa , però no la van rebre i aviat processons de monjos amb bols d'almoina portats del revés van envair moltes ciutats ( incloent Sittwe , Mandalay i Yangon ) . Yangon , sobretot l'àrea al voltant de la pagoda de Sule al centre de la ciutat , es va convertir en el centre d'aquestes protestes . Mentre els monjos es manifestaven, molts ciutadans van sortir al carrer en suport dels monjos. El món va observar les imatges, vídeos i bloggs inundaven Internet . Així i tot, el govern aviat va reprimir les protestes disparant contra la multitud , arrestant monjos i tancant monestirs , i va tancar temporalment les comunicacions d'Internet amb la resta del món . Això va portar als EUA , Austràlia , Canadà i la Unió Europea a imposar sancions addicionals , algunes adreçades a les famílies i les finances dels líders militars . El diàleg entre l'ONU i el govern militar s'ha estancat . Tot i la condemna internacional, Aung San Suu Kyi va ser portada de nou sota arrest domiciliari després de ser acusada de violar les condicions del seu arrest domiciliari. Va ser alliberada del seu arrest domiciliari el 13 de novembre de 2010. Des del novembre de 2011, Aung San Suu Kyi està participant en la política i les perspectives de la democràcia es veuen millor que mai.

Cultura

La Cultura de Myanmar es el resultat de les grans influències de la India entrellaçada amb les tradicions locals i algunes influències xineses. Això es pot observar en els diferents stupas i temples arreu del país., els quals mostren certes semblances als del nord de la india. Tal i com la veïna Thailàndia, el budisme Theravada és la major religió i fins i tot algunes poblacions remotes tenen un temple per a la gent que la processa. Altres religions que existeixen en menor nombre inclouen el cristianisme, l’ islam i el hinduisme.

Gent

El grup ètnic dominant a Myanmar és conegut com els Bamar, dels quals el nom original deriva el nom del país, Birmània. Myanmar és també la llar de diferents grups ètnics minoritaris i nacionalitats que tenen la seva cultura i llengües pròpies. A més de les minories ètniques, Myanmar és també la llar de ètnies xineses i indies, provinents de poblacions migrades fins a Myanmar durant el període colonial, i són mes visibles a les ciutats de Yangon i Mandalay. En general, les divisions de Myanmar estan dominades pels Birmans, mentre que els departaments estan dominats per les respectives ètnies minoritàries.

Clima

Es considera que a Myanmar hi han 3 estacions. L’estació càlida va normalment des de Març fins Abril, amb temperatures després que davallen durant l’estació plujosa del Maig fins Octubre. El pic de turisme es dona a l’estació freda de Novembre a Febrer. Les temperatures poden enfilar-se fins als 36ºC a Yangon a l’estació càlida mentre que a la freda, les temperatures del migdia de 32ºC són mes suportables, i baixen fins els 13ºC, i en canvi les temperatures de l’estació càlida s’enfilen per sobre dels 37ºC. En general la part baixa de Myanmar, a l’àrea que envolta Yangon, reb mes pluges que la zona seca de la part alta de Myanmar (al voltant de Mandalay). A les terres altes com ara el Llac Inle i Pyin U Lwin, les temperatures hivernals poden caure per sota dels 10ºC a la nit, mentre que durant el dia acostumen a ser molt agradables. Fins i tot a l’estiu, poques vegades sobrepassen els 32ºC. Al costat de la frontera india a l’Estat de Kachin, hi han muntanyes amb capçades que estan permanentment nevades durant tot l’any.

Arribar-hi

Per poder entrar a Myanmar s'ha de tenir el VISAT fet. Des d'Espanya no es pot fer, ja que no hi ha embaixada. Fins a que això canvïi, s'ha de tramitar a partir de les embaixades de Myanmar existents a d'altres països europeus com:

Embaixada de Myanmar a Alemania (Berlín)[4] (L'enllaç al pdf actual sobre la sol.licitut del visat és el següent [5])

Si es vol fer un viatge llarg pel Sud-Est Asiàtic i Myanmar no és el primer país que visitareu, podeu fer el vostre visat a Bangkok [6](Tailandia), un dels països amb els que fa frontera. Es pot fer més o menys depressa (pagant més o menys), però compteu amb un mínim de 5 dies.

Amb avió

És la única manera d'arribar i sortir del país.

Amb vaixell

Per a un turista sense permis especial, no és possible.

Amb cotxe

Per a un turista sense permis especial, no és possible.

Amb bus

Per a un turista sense permis especial, no és possible. Hi ha Tours des del Nort de Tailandia, però no et deixen quedar-te en el pais, si no que és una excursió d'un o dos dies.

Amb tren

Per a un turista sense permis especial, no és possible.

Circular

Amb avió

Amb vaixell

Amb cotxe

Amb bus

Amb tren

Parlar

Comprar

Menjar

Beure i sortir

Dormir

Aprendre

Treballar

Seguretat

Salut

Respectar

Mantenir contacte

Anar-se'n

Variants

Accions

Docents

En altres llengües

other sites