Espanya: Diferència entre les revisions

De Wikitravel
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Parlar: segundo el CIA factbook son 4)
(És oficial des de l'aprovació del nou Estatut de Catalunya de 2006 (veure discussió))
Línia 123: Línia 123:
  
 
== Parlar ==
 
== Parlar ==
A Espanya existeixen quatre idiomes oficials:  
+
A Espanya existeixen cinc idiomes oficials:  
 
* '''Castellà''' - Aquest idioma es parla en tot el territori espanyol, per la qual cosa se'l coneix com ''espanyol''. És l'únic oficial a tot l'Estat.  
 
* '''Castellà''' - Aquest idioma es parla en tot el territori espanyol, per la qual cosa se'l coneix com ''espanyol''. És l'únic oficial a tot l'Estat.  
 
* '''Català''' - Aquest idioma s'utilitza i és oficial a les Comunitats Autònomes de Catalunya, Illes Balears i Comunitat Valenciana (on té el nom oficial de '''valencià'''), així com a les comarques més orientals de la Comunitat Autònoma d'Aragó, on no és oficial.  
 
* '''Català''' - Aquest idioma s'utilitza i és oficial a les Comunitats Autònomes de Catalunya, Illes Balears i Comunitat Valenciana (on té el nom oficial de '''valencià'''), així com a les comarques més orientals de la Comunitat Autònoma d'Aragó, on no és oficial.  
 
* '''Euskera o basc''' - Aquest idioma és propi de la Comunitat Autònoma del País Basc i de certes zones de la Comunitat Foral de Navarra.  
 
* '''Euskera o basc''' - Aquest idioma és propi de la Comunitat Autònoma del País Basc i de certes zones de la Comunitat Foral de Navarra.  
 
* '''Gallec''' - Aquest idioma es parla a la Comunitat Autònoma de Galícia, on és oficial, i és parlat també en zones de Castella i Lleó i Astúries frontereres amb Galícia.
 
* '''Gallec''' - Aquest idioma es parla a la Comunitat Autònoma de Galícia, on és oficial, i és parlat també en zones de Castella i Lleó i Astúries frontereres amb Galícia.
 
+
* '''Occità''' - Aquest idioma es parla a l'extrem noroest de la Comunitat Autònoma de Catalunya, dins la comarca de la Vall d'Aran, on rep el nom d'aranès.
  
 
Altres idiomes autòctons parlats a Espanya, però molt més minoritaris i no oficials, són:
 
Altres idiomes autòctons parlats a Espanya, però molt més minoritaris i no oficials, són:
Línia 134: Línia 134:
 
* '''Aragonès''' - Parlat a diversos pobles del Pirineu i Prepirineu de la província d'Osca.
 
* '''Aragonès''' - Parlat a diversos pobles del Pirineu i Prepirineu de la província d'Osca.
 
* '''Amazig''' (i '''Àrab''') - Parlat per bona part de la població de Ceuta i Melilla.
 
* '''Amazig''' (i '''Àrab''') - Parlat per bona part de la població de Ceuta i Melilla.
* '''Occità''' - Aquest idioma es parla a l'extrem noroest de la Comunitat Autònoma de Catalunya, dins la comarca de la Vall d'Aran, on rep el nom d'aranès.
 
 
* '''Portuguès''' - Parlat a alguns pobles propers a Portugal de les Comunitats Autònomes d'Extremadura i de Castella i Lleó.
 
* '''Portuguès''' - Parlat a alguns pobles propers a Portugal de les Comunitats Autònomes d'Extremadura i de Castella i Lleó.
  

Revisió de 20:12, 5 juny 2007

noframe
Mapa
noframe
Bandera
Sp-flag.png
Informacions
Capital Madrid
Govern monarquia parlamentària
Moneda euro (EUR)
Superfície 504.782 km²
Població 42.717.064
Idiomes Castellà (oficial), Català, Gallec, Basc (cooficials en les seves comunitats)
Religió catòlica romana, altres
Electricitat 230V/50Hz (endoll europeu)
Codi telefònic +34
Domini Internet .es
Zona horària UTC +1

Espanya [1], país mediterrani component de la Península Ibèrica al costat de Portugal, caracteritzat per la seva diversitat d'ambients i cultures.

Va ser el centre del major Imperi de la seva època, amb territoris a Amèrica Central i Amèrica del Sud, així com a Filipines i Àfrica. En el passat més recent, en el segle XX Espanya va sofrir una Guerra Civil i una Dictadura que la va sumir en una gran crisi econòmica. La democràcia es va reinstaurar posteriorment en forma de Monarquia Parlamentària. Després del seu ingrés el 1986 a la Unió Europea, comença a Espanya una era de progrés econòmic. En l'actualitat, Espanya és un dels destins turístics preferits per milions de viatgers de tot el món.

Contingut

Regions

Espanya consta de 17 regions administratives anomenades comunitats autònomes. Cada comunitat autònoma és una entitat territorial dotada d'autonomia legislativa i competències executives pròpies. Segons la seva situació geogràfica, tenim:

Nord

Centre

Andalusia

Est

Illes

A més a més també hi ha les denominades ciutats autònomes al nord d'Àfrica:

Ciutats

  • Barcelona - Ciutat cosmopolita, capital de Catalunya, és un dels principals destins turístics d'Espanya. Destaca per l'arquitectura d'Antoni Gaudí.
  • Bilbao - Antiga ciutat industrial, destaca pel Museu Guggenheim.
  • Còrdova - La impressionant Mesquita de Còrdova és una de les atraccions turístiques que el visitant no s'ha de perdre.
  • Madrid - Capital d'Espanya, ofereix al visitant una àmplia varietat cultural, compta amb excel·lents museus, així com d'una vida nocturna inacabable.
  • Pamplona - Mundialment famosa per les festes de San Fermín
  • Salamanca - Ciutat universitària per excel·lència del centre d'Espanya, amb una atrafegada vida nocturna.
  • Sevilla - Ciutat del sud d'Espanya, és un dels destins turístics més populars. La catedral de Sevilla és la tercera més gran del món. Destaquen també la Giralda i la Fira d'Abril
  • Toledo - Ciutat del centre d'Espanya, destaca la catedral de Toledo i les vistes des del Parador de Toledo
  • València - Aquesta a l'est d'Espanya, i amb grans centres turístics. les falles que són les seves festes patronals. Són una gran font de foc i pólvora. A més té grans meravelloses platges.

Altres destins

Comprendre

Cultura

Les festes d'Espanya se celebren durant tot l'any, però es concentren al voltant del 15 d'Agost, quan gairebé la totalitat dels pobles estan de festa.

Són característiques les activitats relacionades amb els Toros (en alguns llocs bous) a quasi tota Espanya. A més de les conegudes corridas o els encierros, solen celebrar-se un altre tipus d'actes com concursos de retallades o bous embolats.

A la zona del sud-est se celebren festes de Moros i Cristians on se simula la conquesta d'aquesta àrea per part dels Àrabs i la seva posterior reconquesta pels Cristians.

A molts indrets de Catalunya són molt populars els Castellers que s'organitzen en colles castelleres, que rivalitzen entre elles per veure quina pot descarregar el castell més alt o més difícil.

Cada regió té la seva pròpia Música Folklòrica sent destacables el so de les Gaites a Galícia, de les Gralles a Catalunya o el Flamenc a Andalusia.

Festivals

  • Festivals jazz [2]

Clima

Mediterrani al sud, oceànic a la costa nord i continentalitzat al centre. Fred a l'hivern i una mica calorós a l'estiu a l'interior, temperat a l'hivern i calorós a l'estiu a les costes mediterrànies.

Arribar-hi

Espanya és membre de la Unió Europea (UE) i del tractat de Schengen, el qual regeix la seva política de visats. No necessiten visa els ciutadans d'altres països de la UE, i dels països amb els quals la UE té tractats especials. No hi ha control de fronteres entre Espanya i altres nacions del tractat Schengen, fent el viatge menys complicat. Des de Maig de 2004 els ciutadans dels següents països no necessiten visa per a entrar a Espanya. Els ciutadans d'aquests països (excepte els de la UE) han de romandre menys de tres mesos en mig any i no podran treballar a Espanya: Andorra, Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Bermudes, Bolívia, Brasil, Brunei, Bulgària, Canadà, Xile, Costa Rica, Croàcia, Xipre, Txèquia, Dinamarca, El Salvador, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Guatemala, Hondures, Hong Kong, Hongria, Islàndia, Irlanda, Israel, Itàlia, Japó, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macau, Malàisia, Malta, Mèxic, Mònaco, Nova Zelanda, Nicaragua, Holanda, Noruega, Panamà, Paraguai, Polònia, Portugal, Romania, San Marí, Suècia, Suïssa, Singapur, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Corea del sud, Regne Unit, Estats Units, Uruguai, Vaticà i Veneçuela. Hi ha diferents formes d'entrar a Espanya. Des de països veïns, és possible en cotxe o tren, des de més lluny probablement haurà d'usar avió.

Amb avió

  • Aena, horaris de vols [3]

Amb vaixell

Amb cotxe

Amb bus

Amb tren

Circular

Amb avió

Amb vaixell

Amb cotxe

Amb bus

  • Informació centralitzada de tots els autobusos de passen per Madrid [4]
  • Autobusos Continental [5]
  • Autobusos Alsa [6]
  • Eurohop! [7] Es tracta d'una sèrie d'autobusos que circulen per Espanya i Portugal als quals pagant una quota pots pujar-hi quantes vegades vulguis.

Amb tren

  • Renfe, horaris de trens [8]
  • Feve, horaris de trens [9]
  • Vies Verdes, [10]

Amb metro

Parlar

A Espanya existeixen cinc idiomes oficials:

  • Castellà - Aquest idioma es parla en tot el territori espanyol, per la qual cosa se'l coneix com espanyol. És l'únic oficial a tot l'Estat.
  • Català - Aquest idioma s'utilitza i és oficial a les Comunitats Autònomes de Catalunya, Illes Balears i Comunitat Valenciana (on té el nom oficial de valencià), així com a les comarques més orientals de la Comunitat Autònoma d'Aragó, on no és oficial.
  • Euskera o basc - Aquest idioma és propi de la Comunitat Autònoma del País Basc i de certes zones de la Comunitat Foral de Navarra.
  • Gallec - Aquest idioma es parla a la Comunitat Autònoma de Galícia, on és oficial, i és parlat també en zones de Castella i Lleó i Astúries frontereres amb Galícia.
  • Occità - Aquest idioma es parla a l'extrem noroest de la Comunitat Autònoma de Catalunya, dins la comarca de la Vall d'Aran, on rep el nom d'aranès.

Altres idiomes autòctons parlats a Espanya, però molt més minoritaris i no oficials, són:

  • Asturià - Parlat a quasi tota la Comunitat Autònoma d'Astúries, sobre tot en àrees rurals, així com a algunes zones de l'oest de la Comunitat Autònoma de Cantàbria i de la província de Lleó.
  • Aragonès - Parlat a diversos pobles del Pirineu i Prepirineu de la província d'Osca.
  • Amazig (i Àrab) - Parlat per bona part de la població de Ceuta i Melilla.
  • Portuguès - Parlat a alguns pobles propers a Portugal de les Comunitats Autònomes d'Extremadura i de Castella i Lleó.

Comprar

Menjar

La cuina espanyola es caracteritza per l'ús de l'oli d'oliva. És possible trobar una gran varietat d'aliments, com aus, peixos, marisc, carns vermelles, verdures, llegums o arrossos. El menjar se serveix pel general acompanyat de pa i una mica de vi. Pel general, l'ús d'espècies no està molt estès, encara que sí s'empra molt la ceba i l'all.

Les populars tapes (anomenades també pincho en el nord d'Espanya) consisteixen en petits plats de menjar o aperitius que se solen servir acompanyant a la beguda, generalment cervesa o vi. En algunes ciutats (p.e. a Granada, Almeria o Lleó) les tapes se serveixen de forma gratuïta en demanar una beguda. En la major part de les ciutats, les tapes es paguen a part (encara que en aquest cas la seva grandària sol ser major). En algunes ciutats com Madrid, és possible trobar tapes gratuïtes depenent del local. Les tapes són molt variades, podent ser per exemple un plat d'olives, un punxo de truita de patates, calamars, o fins a voluminoses hamburgueses.

En alguns restaurants s'ofereix el popular menú del dia, que sol incloure primer plat, segon plat, beguda, i postres (o cafè) per un preu realment reduït. Pel general mai supera els 10€ (12USD)

La cuina també varia depenent de la regió d'Espanya que es visiti. Només per posar alguns exemples, del Astúries és típica la favada, el "gazpacho" andalús és molt popular a Andalusia , de Madrid són típics el "cocido" i els "callos" a la madrilenya, la paella i la fideuà són típicament valencians, a Castella i Lleó els rostits de be i "cochinillo", els embotits són excel·lents a Extremadura i a Guijuelo (Salamanca), a Galícia el marisc i el peix fresc, a Catalunya l'all-i-oli i l'escalivada. La varietat gastronòmica és realment impressionant.

Respecte a les hores de menjar, pel general es menja més tard que a la resta d'Europa. El menjar al migdia sol començar no abans de les 2. El sopar sol ser a partir de les 9 de la tarda.

Beure i sortir

Si la cuina espanyola és rica i variada, quant a la beguda també posseeix gran varietat. El vi és un dels productes més tradicionals d'Espanya, existint diferents regions on es produeixen excel·lents vins, també conegudes com denominació d'origen o per la seva abreviatura "D.O." Els vins més coneguts internacionalment són els vins de La Rioja. També tenen bona fama els vins de la denominació d'origen Ribera del Duero, Roda, Bierzo i Toro (a Castella i Lleó), Riguis Baixas, Jumilla, La Taca; Ribera del Júcar i La Manchuela (a Castella-la Manxa), Penedès i Empordà a Catalunya, Utiel-Requena, Cariñena o els vins de la Comunitat de Madrid, cada vegada més en alça.

  • La cervesa espanyola no destaca com les cerveses alemanyes o txeques. No obstant això hi ha algunes cerveses de gran qualitat. Algunes marques com San Miguel o Cruzcampo són molt populars. La cervesa Alhambra, produïda a Granada és una de les millors, encara que no es troba en tot el país.
  • La sangria és una altra beguda típica espanyola. És molt popular sobretot a l'estiu i especialment en festes particulars. Consisteix en una barreja de vi, algun tipus de beguda gasosa o suc, fruites, sucre i diferents tipus de licor. És possible demanar sangria als bars i en alguns restaurants en les zones més costaneres i turístiques del país, però pel general no convé demanar sangria en qualsevol restaurant.
  • El cava és un vi espumós similar al champagne francès, i es produeix gairebé exclusivament a la zona de Catalunya
  • El fino és un tipus de vi produït al sud d'Espanya, fonamentalment a Jerez. Amb una alta graduació d'alcohol, sol prendre's com aperitiu acompanyant alguna tapa.
  • El resolí és una beguda típica de Cuenca que se sol prendre després dels menjars.
  • El calimocho és una beguda molt popular sobretot en els "botellones" i els concerts. És típic d'Euskadi, encara que avui dia es consumeix a tota Espanya. És una barreja de vi i beguda de cola.

Dormir

Existeixen nombroses formes d'allotjament que van des de càmpings fins a luxosos hotels. El més barat són els càmpings, encara que no solen estar dintre de les ciutats. En les ciutats, l'allotjament més econòmic l'ofereixen els albergs d'estudiants i hostals, oferint llits per uns 20€. Una bonica opció per a allotjar-se són els paradors nacionals [15]. Són hotels de qualitat situats a llocs d'elevat interès històric o cultural, i se solen caracteritzar pel bon servei que ofereixen. Pel general, l'allotjament en hotels no suposa cap problema ja que existeixen infinitat d'hotels en totes les grans ciutats i centres turístics.

Una altra bona opció per a dormir és el turisme rural, un tipus de pernoctació que està de moda i en ple auge.

Aprendre

Treballar

Seguretat

Hi ha quatre tipus de policia:

  • Policia Municipal o Local (policia metropolitana). Els uniformes es canvien de ciutat en ciutat, però ells usen roba negra o blava amb la camisa blava clara i una gorra blava (o el casc blanc) amb una banda blanquiblava a quadres. Aquest tipus de policia guarda l'ordre i governa el tràfic dintre de ciutats, i ells són la millor gent per si vostè estés perdut i necessités algunes adreces. Encara que vostè no pugui informar-los oficialment el robatori, ells li escortaran a l'oficina central de Policia Nacional de ser requerit, i ells escortaran als sospitosos per a ser detinguts també, de ser necessari.
  • Policia Nacional porten posada roba blava fosca i gorra blava (de vegades substituït per una gorra semblant a una de beisbol), a diferència de Policia Municipal, ells no tenen una bandera a quadres al voltant de la seva gorra/casc. Dintre de ciutats, totes les ofenses/delictes els haurien de ser reportades, encara que l'altre Cos de policia ajudés a algú que ha de denunciar una ofensa.
  • La Guàrdia Civil manté l'ordre fora de ciutats, en el país, i regula el tràfic en els camins entre ciutats. Vostè els veuria probablement protegir edificis oficials, o patrullar els camins. Ells porten posada roba semblant a un verd clar militar; alguns d'ells porten posat un casc negre estrany ('tricorni') semblant a una gorra de torero, però la major part d'ells usen gorres verdes o cascos de motocicleta blancs.

Considerant que Espanya té una alta qualitat d'autonomia política alliberada als seus governs regionals, alguns d'ells també tenen forces de la llei regionals, com la Policia Foral a Navarra, l'Ertzaintza en el País basc o els Mossos d'Esquadra a Catalunya. Totes les classes de policia també porten posada roba de visibilitat alta (jaquetes "reflectants") dirigint el tràfic, o en el camí.

Robatori

Espanya és un país segur, però vostè hauria de prendre algunes precaucions bàsiques:

  • Tracti de no mostrar càmeres cares en àrees deprimides.
  • Sempre cuidi la seva bossa o moneder en llocs turístics, autobusos, trens i reunions.
  • No porti grans quantitats de diners amb vostè.
  • Cura amb els carteristes en visitar àrees amb gran nombre de persones, com autobusos atestats o la Porta del Sol.
  • A Madrid i també a Barcelona, alguns grups criminals pensen que la gent de l'orient llunyà (sobretot de Japó) són preses fàcils.
  • No vacil·li a denunciar delictes a la policia local.
  • En general, vostè ha de tenir en compte que aquelles àrees amb un nombre més gran de convidats estrangers, com alguns recursos de vacances atestats en la Costa de l'Est, amb major probabilitat atrauran a més lladres que llocs que no són tan populars entre turistes.
  • Eviti a les dones gitanes que ofereixen el romaní, rebutgi'ls sempre; ells llegiran el seu futur, demanaran una mica de diners, i la seva butxaca serà probablement escurada. Algunes dones gitanes també s'aproparan a vostè en el carrer tot repetint Bona sort com una distracció per què una altra dona gitana intenti prendre-li la cartera a vostè. Eviti'ls costi el que costi.

Enganys que cal evitar

Algunes persones podrien tractar d'aprofitar-se de la seva ignorància dels costums locals.

  • En les ciutats espanyoles, tots els taxis haurien de tenir una taula de tarifa visible. Vostè no hauria de concordar un preu fix per a anar d'un aeroport a una ciutat: en la majoria dels casos, el taxista guanyarà més diners que sense una tarifa preacordada.
  • En molts llocs de Madrid, sobretot a prop de l'estació Atocha, i també en les Rambles de Barcelona, hi ha gent ('trileros') qui juguen al joc de pela. Ells pescaran a vostè si vostè juga, i ells escolliran amb la major probabilitat la seva butxaca si vostè es para per a veure un altre joc de gent. Molts d'ells solen ser immigrants estrangers.
  • Totes les botigues, hotels i restaurants haurien de tenir una forma de queixa oficial, per si vostè la necessita.
  • El número de telèfon d'emergència (policia, bombers, ambulàncies) és 112. Vostè pot trucar des de qualsevol telèfon gratis, per si vostè ho necessita.

Salut

  • No es venen els productes farmacèutics als supermercats, sinó que es venen a les farmàcies identificades amb una creu verda o la copa d'Hygeia.
  • La gent de la Unió Europea i uns països europeus més pot usar lliurement el sistema de salut públic, si ells tenen la targeta sanitària intereuropea apropiada. Aquella targeta no funciona en hospitals privats. Hi ha acords establerts per a tractar a la gent d'alguns països americans; veure el lloc web de Tourspain a baix per a més informació.
  • No obstant això, no vacil·li a anar a qualsevol instal·lació d'assistència mèdica quan estigui lesionat o seriosament malalt, quan seria il·legal per a ells no tractar-li, àdhuc si vostè no està assegurat.
  • Encara que la major part dels estrangers tendeixin a pensar que Espanya és un lloc calorós, pot ser terriblement fred a l'hivern, sobretot en la Regió Central i al Nord, i en alguns llocs és també plujós a l'estiu. Recordi viatjar amb la roba adient.
  • A l'estiu, eviti l'exposició directa a la llum del sol durant períodes llargs de temps per a així prevenir cremades de sol i insolació. Begui aigua, passegi pel costat ombrejat del carrer i guardi un flascó de crema per al sol (broncejador), pot ser pràctic.
  • La major part de les ciutats tenen un proveïment d'aigua bo, sobretot Madrid, però vostè pot preferir l'aigua embotellada que el gust alcalí de l'aigua a l'est i sud d'Espanya.

Respectar

  • Els espanyols en general són molt patriòtics tant pel seu país com per la regió en la qual ells viuen. Intenti evitar discussions sobre si la gent de Catalunya o el País Basc és espanyola o no.
  • És costum besar a amics, família, i coneguts en ambdues galtes (sense que els llavis realment entrin en contacte amb la galta) per a veure l'u a l'altre i dir adéu. Els petons d'home a home d'aquesta classe són limitats amb membres de família.
  • Durant un esmorzar o menjar, els espanyols no comencen a menjar fins que cadascun estigui assegut i llest per a menjar. Igualment, ells no deixen la taula fins que cadascun hagi acabat de menjar.
  • Quan els espanyols reben un regal o se'ls ofereix una beguda o un menjar, ells pel general es neguen una mica, per a no semblar avars. Això de vegades provoca arguments entre la gent sobretot reàcia, però és vist com cortès. Recordi's d'oferir més d'una vegada (en el tercer intent ha d'estar bastant clar si ells ho acceptaran o no). Per una altra part, si vostè està interessat en l'oferta, cortésment somrigui i ho refusa, dient que vostè no vol ser un fastigueig, etc. però reblaneixi's i accepti quan ells insisteixen.
  • Quan s'està en un cotxe, els ancians i embarassades sempre s'asseuen en el seient del passatger, llevat que ells sol·licitin el contrari.
  • Aparèixer begut en públic està generalment desaprovat.

Mantenir contacte

Anar-se'n

Variants

Accions

Docents

En altres llengües

other sites