¡Contribuya a un artículo y ayude a Wikitravel a crecer! Aprenda cómo.

Pakistán

De Wikitravel
Asia : Sur de Asia : Pakistán
Saltar a: navegación, buscar

Pakistán es un país del Sur de Asia.

Regions[editar]

Pakistan compta amb vuit regions:

Sud de Pakistan:

- Sind

Sind es una regió de Pakistan i es una de las províncies amb Assemblea legislativa de la seva divisió polític - administrativa. Al oest trobem la província de Balutxistan, al est la Índia i al nord la regió de Panyab. La seva capital es Karachi, la ciutat més poblada del Pakistan i també el seu principal motor econòmic. Es una regió que des d’ abans de la partició amb l’índia i l’ independència ja demanaven esser un estat propi anomenat Sindhu Desh.


- Balutxistan:

Balutxistan es geogràficament la més gran de les províncies però conté el menor numero d’habitants. La densitat de la població es molt baixa degut al terreny muntanyós i la falta d’aigua. Al Oest de la regió trobem el Balutxistan Iraní, al Nord Afganistan i les Àrees Tribals Administrades Federalment (Pakistan) i al Est Punjab i Sind. La Capital es Quetta, situada al districte mes densament poblat al nord-est de la província. Esta situada en una vall a prop de la frontera amb Afganistan, amb una carretera cap a Kandahar al nord-oest.

Pakistan Central:

- Islamabad

Islamabad (significa “habitat per el Islam”) es la capital de Pakistan, situada a l’altiplà de Potwar al nord del país, dins del territori de la Capital de Islamabad. La zona ha estat històricament part de disputes entre el Punjab y la frontera de nord-est. Rawalpindi era la antiga capital nacional i es troba a tant sols 14 km de Islamabad. La ciutat va ser construïda a la dècada dels 60 com una ciutat planificada par reemplaçar a Karachi com a capital pakistaní. El desenvolupament del país es va centrar en aquesta ciutat. Islamabad es una ciutat moderna i neta, especialment si es compara amb la resta de ciutats del país.

Est de Pakistan:

- Cachemira Azad

Azad Cachemira es part de la zona administrada per Pakistan del antic estat de Yammu i Cachemira. El terme urdú azad significa lliure. La capital de la regió es Muzaffarabad.

- Panyab

La província de Panyab es una subdivisió administrativa de Pakistan amb assemblea legislativa. La capital es Lahore. Limita al nord amb Islamabad, al nord-oest amb la zona ocupada de Cachemira Azad i Cachemira (India), al oest amb els estats de l'India Panyab i Rayastán, al Sud amb l’estat de Sindh, al sud-est amb la província de Balutxistan i al est amb el territori de la federació de Àrees Tribals i la província de la Frontera del Nord-Oest. Pakistan Oest: Pastunjua Jáiber i Àrees Tribals

Nord de Pakistan:

- Gilgit-Baltistan

Gilgit-Baltistán, anteriorment conegut com Àrees del Nord es una de les dues entitats polítiques de Cachemira que es troba sota control de Pakistan. Limita al oest amb la província pakistani de Jiber Pujtunjua, al nord amb el corredor Wakhan a Afganistan, al est i nord-est amb la regió autònoma de Xianjiang ( República Popular Xina), al sud-oest amb Cachemira Azad i al sud-est amb l’estat de Jammu i Cachemira administrats per l’Índia, que reclama Gilgit- Baltistan com part del seu estat. Es una regió molt muntanyosa i localitzada al oest del riu Indo. El seu centre administratiu es la ciutat de Gilgit. En aquesta regió es parla urdú, pashto, shina, balti, wakhi i burushaski.

Oest de Pakistan:

- Jaiber Pajtunjuá i Àrees Tribals

Jaiber Pastunjuá localment anomenada Pajtunjuá i abans coneguda com North-West Frontier Province es una regió situada al nord-oest del país. Es situa principalment al altiplà Iraní i junt a les laderas de les muntanyes del Hindú Kush (al límit de la placa Eurasia). Hi ha registres de força activitat sísmica en passat. El clima pot ser extrem, amb estius de calor intensa i hiverns freds sota zero. Tot i així, la agricultura segueix sent important i viable a la zona. Pertany majoritàriament al grup ètnic dels Pastuns i es par això que la llengua mes parlada es el pastun. La capital es Peshawar.

Les Àrees tribals sota administració federal son zones de Pakistan administrades fora de les quatre províncies. La seva capital es també Peshawar.

Regionspakistan.jpg

LocationPakistan.png Bandera Pakistan.png

Ciutats[editar]

Les principals ciutats de Pakistan són: Islamabad, Rawalpindi, Karachi, Lahore, Omara, Gwadar, Pasni o Peshawar habitades per més de 170 milions d’habitants i situant al país en un del més poblat del món.

La capital Islamabad té un milió d’habitants, però demogràficament Karachi és la localitat més poblada amb més de 12 milions d’habitants i Lahore amb 7 milions. Les ciutats més importants són: Lahore, Karachi i Rawalpindi situada a les proximitats de la capital.

Demogràficament Karachi és la localitat més poblada amb més de 12 milions d’habitants i Lahore amb 7 milions.

Pk-map.png


ISLAMBAD: PakistanIslamabad.png http://wikitravel.org/en/Islamabad

Una ciutat jove i moderna construïda a la dècada dels anys 60 per a substituir a Karachi com a Capital del país. Està distribuïda en zones o sectors com el comercial, el diplomàtic, institucional, residencial, industrial, d'oci i educacional. L'element arquitectònic més emblemàtic i famós és la Mesquita Faisal. Clima: la ciutat té un clima extrem amb estius molt càlids amb pluges monsòniques que ocorren de Juliol a Agost. Els hiverns són freds amb nevades.

KARACHI

http://wikitravel.org/en/Karachi

La ciutat més poblada de Pakistan amb 13 milions d’habitants i la capital de la regió del Sindh la seva població parla Urdu i Sindhi. Antiga capital del país i centre financer, comercial i portuari del país, compta amb el port de Karachi i el de Bin Qasim. A Kararchi s’ubica l’ indústria tèxtil, automobilística, d’entreteniment, art, moda i publicitat, investigació mèdica i de drassanes a més de ser un dels centres educatius més important de l’ Àsia meridional i del món Islàmic.

És coneguda com “La ciutat de les llums” (روشنين جو شهر), per la seva vivacitat, i com "La ciutat del Quaid" (شهرِ قائد), ja que fou lloc de naixement i mort del fundador de Pakistan: Quaid-e-Azam Muhammad Ali Jinnah.

Karachi gaudeix d’ hiverns suaus i calorosos estius amb elevada humitat.

La seva població majoritàriament és jove, un 37,7% tenen menys de 15 anys. Els majors de 50 anys només suposen un 4,4% de la població.

Predomina la religió musulmana amb un 96,45% del total.

Problemes socials i inestabilitat política.

Degut als conflictes ètnics, religiosos i tribals Karachi és la ciutat amb l’ índex més alt d’homicidis de Pakistan. A més dels enfrontaments entre extremistes sunnites i xiïtes, el país és la base de diversos grups extremistes com al-Qaeda. A tot això sumem-hi els problemes de corrupció tant política com judicial, burocràtics, d’ economia submergida de l’aigua potable, l' abús de poder, el tràfic d’influències

Economia

Karachi és la capital financera i comercial de Pakistan, genera el 72% del total d'ingressos nacionals i el 55% del PIB. Karachi assegura tenir el major ingrés per càpita de l’ Àsia meridional, amb un PIB per càpita superior a 8.000 dòlars actuals.

Cultura

Celebren festivals com el Festival Anual de Música des de 2004 o el Festival Internacional de Cine de Karachi, Karachi compta també amb diversos museus.

Arquitectura

L'arquitectura és una mescla entre modernitat i tradició, amb una mescla de gratacels, arquitectura medieval, estil hindú, mongol i àrab.

Educació

L' Universitat de Karachi, és la més gran de Pakistan.

Transport:

A la ciutat hi trobem l’ Aeroport Internacional de Jinnah, l' aeroport més gran comercial del país. Unida per la resta del país per la via ferroviària el Pakistan Railways.


RAWALPINDI: http://wikitravel.org/en/Rawalpindi

Rawalpindi és una de les ciutats més importants i antigues de Pakistan que és troba al nord del país. L’habiten 3 milions de persones. Entre 1959 i 1967, Rawalpindi fou la capital de Pakistan i disposa d’ aeroport Internacional d'Islamabad. La seva activitat econòmica es centra en fàbriques (siderúrgica, cervesera, artilleria), indústria (refineria de petroli, planta de processament de gas natural), disposa també d’una universitat.

LAHORE: http://wikitravel.org/en/Lahore

Capital de la regió de Panjab i després de Karachi és la segona ciutat més poblada del país amb 7 milions d’habitants, la ciutat és froterera amb l’ Índia i compta amb aeroport internacional. Una ciutat amb un clima extrem durant l’estiu i hiverns gelats. Arquitectònicament i turísticament tenen importància el Temple de Loh, els carrers, l’activitat comercial i les seves gents.

GWADAR: http://wikitravel.org/en/Gwadar

És una localitat amb port marítim de Pakistan a la regió de Balutxistan a la mar d’ Aràbia. Disposa d’aeroport internacional. La seva població és troba al voltant dels 53.000 habitants.

PASNI http://en.wikipedia.org/wiki/Pasni_%28city%29

És una ciutat de tamany mitjà que fou construïda sobre un poble de tradició pesquera i encara conserva aquesta com la seva principal activitat. La seva població és situa al voltant de 33.000 habitants.


PESHAWAR http://wikitravel.org/en/Peshawar

És la capital de la província del Nord-Oest de Pakistan, una ciutat d’un milió i mig d’ habitants, aprop de la frontera amb Afganistan, país amb el qual està forçament agermanat. Disposa d’aeroport internacional i d’un llistat innumerable d’institucions universitàries i escoles d’estudis superiors.

Cal destacar que és la capital econòmica, comercial, política i cultural dels pashtuns a Pakistan.

Entre els seus atractius turístics trobem: les portes, la Mesquita de Mahabat Khan, el basar o el museu central entre d’altres.

OMARA http://en.wikipedia.org/wiki/Ormara

Una regió no gaire desenvolupada de 40.000 habitants que conserven el seu estil de vida tradicional i basen la seva economia en el sector pesquer.

Altres destins[editar]

K2[1]

El K2 es una muntanya que pertany a la serralada del Karakórum, una secció del Himalaya localitzada a la frontera entre Pakistan i l’Índia (zona de Cachemira). Amb 8.611 metros es la segona muntanya més alta de la terra, redere del mont Everest (8.848 m), i amb diferencia la més difícil d’escalar. Es coneguda com la muntanya salvatge degut a la gran dificultat per fer l’ascens i per ser la segona en percentatge de fatalitats entre els “vuit mils” per a aquells que la escalen. A diferencia de l’Annapurna, la muntanya amb major percentatge de fatalitats, el K2 mai s’ha escalat al hivern.

Mohenjo-Daro[2]

Mohenjo-Daro va ser una ciutat de la antiga cultura de la vall del Indo. Les seves ruïnes es troben en el territori del actual Pakistan. Es desconeix el seu nom antic però l’actual significa literalment: “monticle de la mort”. Va esser habitada durant el tercer mil•lenni abans de la nostra era (entre 2600 a.C. i 1800 a.C) a la vora del riu Indo. Al 1980 la Unesco va declarar les runes de Mohenjo-Daro Patrimoni de la Humanitat

Comprendi[editar]

Pakistàn és un païs que s'enfronta a problemes de terrorisme, pobresa, corrupció i analfabetisme. A l'hora de viatjar al pais s'han de tenir en compte les recomanacions del Ministeri d' Assumptes Exteriors http://www.exteriores.gob.es/Embajadas/ISLAMABAD/es/Embajada/Paginas/Recomendaciones.aspx?IdP=140 i es desaconsella totalment visitar les zones en conflicte. Turísticament és interesant visitar les ciutats i contactar amb agències per realitzar trekking i altres activitats d'aventura.

Arribar-hi[editar]

Totes les persones que visiten Pakistan necessiten un passaport amb una validesa mínima de sis mesos a partir de la data d’entrada al país. Recomanem als visitants evitar algunes zones de Pakistan: en cap circumstància s’aconsella viatjar a Waziristan. Es recomana evitar la visita al nord i oest de Baluchistan, la part occidental de la província afrontaria del nord-oest i totes les zones afrontaries.

Visats:

Obligatori per a tots el visitants excepte en els següents casos: titulars d’una targeta d’origen pakistani (POC) amb independència al període d’estància; nacionals de Tonga, Trinitat i Tobago per un període d’estància il•limitada; nacionals de Islàndia, Maldives i Zambia per estàncies màximes de tres mesos; nacionals de Nepal, Samoa i titulars d’un passaport xines expedit en Hong Kong per períodes d’estància màximes de 30 dies; passatgers en transit que continuïn el viatge dins d’un termini de 24 hores en el mateix avio o en altre de connexió immediata, sempre que estiguin en possessió de tota la documentació necessària i no deixin l’aeroport.


Amb avió[editar]

Els principals aeroports internacionals a Pakistan són els següents; Jinnah, Benazir Bhutto, Peshawar, Allama Iqbal, Sialkot, Faisalabad, Gwadar, Multan, Quetta, Turbat. L’aeroport internacional de Karachi, més conegut com aeroport de Jinnah, és el més important de Pakistan amb vols internacionals a gran part del mig orient, part del sud-est asiàtic, a més de Beijing, Tokio, Milà, Moscou, Londres i Nova York.

Per salvar grans distancies dins de Pakistan, el millor és utilitzar l’avió i comprar els bitllets una vegada estiguis ja allà, perquè comprant-los des de un altre país poden sortir un 30% més car. PIA (la companyia aèria nacional gestionada pel govern) uneix amb freqüència 25 aeroports dins de Pakistan, però la flota no és la més segura del món, encara que amb l’arribada de la competència, autoritzada pel govern, s’espera que la companyia es vegi obligada a renovar la flota.

Amb vaixell[editar]

Amb cotxe[editar]

Les carreteres de Pakistan són un altre insondable font d’aventura, però inevitables si volem conèixer algunes regions del país. Molt freqüentment es veuen deteriorades per les inclemències climatològiques i els vehicles no són precisament els més fiables.

Amb bus[editar]

Amb tren[editar]

El tren és una bona opció, encara que no arriba a les regions muntanyoses. És més seguir i tranquil que les carreteres però no os lliurareu d’escenes pintoresques i d’una excessiva afluència de viatgers. El menjar és dolent, però es pot baixar en una estació i aconseguir un menjar més acceptable.

Pakistan té connexions de tren amb l’Índia i Iran, encara que cap d’aquests trens són la forma més rapida o la més pràctica per entrar a Pakistan. És millor agafar l’autobús. Els trens són llocs d’interès turístic per dret propi. Avui dia Pakistan Railways està passant per una recessió. El nombre de trens s’ha reduït i els trens no solen arribar a les destinacions a l’hora establerta.

Circuli[editar]

http://en.wikipedia.org/wiki/National_Highways_of_Pakistan


Amb avió[editar]

Amb vaixell[editar]

Amb cotxe[editar]

Amb bus[editar]

Una gran part dels viatges entre ciutats de Pakistan es realitza amb autobús. Viatjant entre Karachi i qualsevol gran ciutat del país amb autobús es pot trigar dies, viatjar amb autobús és sovint l’alternativa més barata i convenient. L’empresa Daewoo Sammi ofereix un servei regular d’autobusos entre diverses ciutats important, amb autobusos i seients amb aire condicionat (reservant un dia abans). Àrees del Nord Transport Corporation, té autobusos entre Islamabad i la regió de Gilgit-Baltistan. Les tarifes són sovint (encara que no sempre) abonades directament a l’autobús, no hi ha aire condicionat, i de vegades hi ha poc espai pels genolls. Els autobusos surten sense parar des de les principals estacions de les principals ciutats, de manera que reservar amb antelació no és possible ni necessari en els autobusos més simples. Per viatjar entre les principals ciutats, els autobusos petits són preferibles sobre els més grans, perquè viatgen més ràpid.

Amb tren[editar]

El ferrocarril Pakistan proporciona un servei de trens de passatgers. Les estacions tendeixen a no tenir els seus horaris en anglès, però els agents de vendes os explicarà tot. Hi ha diverses classes de tarifes en funció dels serveis. Els turistes estrangers i estudiants amb carnet ISIC poden obtenir un 25% i 50% de descompte, respectivament.

Amb rickshaw[editar]

Per al transport local dins de les ciutat, el rickshaws és una alternativa barata i flexible. El rickshaw, és un petit vehicle propulsat per un motor de dos temps o quatre temps. Les versions originals de benzina constantment emeten un soroll molt alt i un fum negre, però molts estan optant pels de gas natural comprimit, que són una versió menys contaminants. Les que són de color blau, porten als passatgers i la resta de colors tendeixen a ser de propietat privada. Sempre s’ha de negociar un preu abans d’entrar al rickshaw.

Les rickshaws estan prohibides a la capital Islamabad.

Comprar[editar]

La moneda de Pakistan és la rupia, la seva abreviatura PKR i es subdivideix en 100 paise (serien com a Europa els cèntims). - Una rupia equival a 0,00688 euros.

Solament s’accepten targetes de crèdit (Visa, MasterCard, American Express) i xecs de viatge en els grans hotels, en les agencies de la PIA i en determinats comerços. No disposa de caixers automàtics, però existeix la possibilitat de retirar divises a títol excepcional, mitjançant una targeta Visa o American Express en els bancs estrangers de Karachi, Islamanbad i Lahore. Per tant, és necessari portar una quantitat suficient de diners en metàl•lic i en xecs de viatge, tot emes únicament en dòlars. Els bancs obren de dilluns a dijous de 09:00 a 13:00 h i els dissabtes i diumenges pel mati de 09:00 a 12:00h. Tanquen els divendres.


Els llocs dels basars de Lahore, de Peshawar, de Karachi i de Rawalpindi són el millor lloc per fer les compres. Pots trobar una gran varietat de productes artesanals, objectes de fusta esculpida, tapissos de llana teixits a mà, sabates i sandàlies de cuir, bordats adornats amb petits miralls, sedes i teixits de Boukhara, saris, ceràmiques, articles de cuir o plata, caftans de llana, pedres com el lapislàtzuli. El regateig forma part dels rituals de compra.

També hi ha interessant feines d’alfarera. El més atractiu són la roba, les mantes elaborades amb les llegendàries mataries primes d’orient, tan apreciades a Europa. El lli i la seda es borden i teixeixen per aconseguir un vestit local (Shalwar qamiz), per lliurar-se de les ofenses que podeu causar per la vostra indumentària. En les botigues formals, els preus estan fixes i controlats per l’Estat. El més divertir és comprar en els basars, de fantàstic colorit, que es munten en totes les ciutats importants del país. Quant més al nord, els preus seran més raonables. No deureu acceptar mai el primer preu que us donin per un objecte que us interessi, no solament perquè perdreu diners, també perquè us quedareu sense passar la bona estona del cordial regateig.

Normalment el botiguer us convidarà a té, llavors direu en la conversació el vostre interès per un objecte de la botiga. Deureu negociar i sense por a ofendre al venedor, és la forma local de fer la compra. Normalment la nostra oferta no serà acceptada fins fer amenaces serioses de marxar sense acord. Si decidim rebutjar l’oferta, pot ser que ens fiquem en problemes.

Mercadillo pakistan.jpg

Menjar[editar]

La cuina pakistaní és semblant a l'hindú usant les espècies com el curri i la masala però menys condimentada i influenciada per la cultura islàmica. El seu plat principal és el tandori Chiken (pollastre al forn) també és molt conegut el seu Kebab (influencia d’Orient Mitjà). La carn de pollastre i la de vedella, així com el marisc, són plats comuns en Pakistan (recordem que el porc està prohibit pels musulmans). El pollastre es pot servir marinat, a la planxa o fregit amb vegetals i servit en la seva pròpia cassola (Karai).

Igual que a l' Índia és popular una beguda elaborada a partir de iogurt fred batut amb aigua (el lassi) que pot ser dolç o salat, també el nimbu pani es una beguda que es consumeix als dos països feta amb llima mesclada amb aigua i sucre.

Beure i sortir[editar]

Dormir[editar]

L’oferta d’allotjament de Pakistan és àmplia i econòmica, disposa d’hotels urbans i d'allotjaments rurals a l’interior (a la vora de la serralada de l’ Himalaia), apartaments a la platja a Karachi i cases i xalets luxosos a zones residencials de classe alta. És un país recomanat pels amants de l’aventura i els que busquin unes vacacions diferents, no és recomanable per famílies amb nins.

Aprendre[editar]

Treball[editar]

Parlar[editar]

L'idioma oficial del país és l'urdu encara que només ho parla una minoria, el 8% de la població. L'anglés és llengua cooficial, la llengua de les èlits i dels Ministeris. Les llengües regionals com l'idioma cachemir, baluchi, tayiko, tibetà, pastún, rayastani, sarikoli, Shahkmukhi. és troben influenciades per el vocabulari hindú.

Seguretat[editar]

Les condicions de seguretat actuals de Pakistan porten a desaconsellar qualsevol tipus de viatge turístic en qualsevol regió del país. En els últims anys, a ciutat de Karachi ha patit violent altercats i atemptats. Encara que la situació s’hagi tranquil•litzat, convé evitar els barris populars que estan lluny del centre de la ciutat, així com les sortides nocturnes. Hi ha que tenir cura de no veure’s immers en una manifestació amb molta gent. No aconsellen als turistes visitar la regió de Baloutchistan i les províncies tribals pròximes a la frontera afgana. En les zones tribals, el govern no exerceix control i no es recomana que t’allunyis de les carreteres principals.

Millor evitar la zona que envolta la frontera iraní, per on transiten els combois de droga. També és perillós apropar-se a la línia de control de Cachemira, on es desenvolupen els enfrontaments entre la India i Pakistan.

Salut[editar]

Per viatjar a Pakistan no és necessari cap tipus de vacuna, pero si es recomana estar vacunat contra el tètanus, la poliomielitis, el tifus i la hepatitis A i B. En quant al paludisme, el país està qualificat com zona 3, existeixen riscos importants durant tot l’any i zones en les que d’infermetat es resistent a la cloroquina. Porta una loció protectora eficaç contra els mosquits. Mai beguis aigua de l’aixeta i no mengis aliments crus o que no estiguin ben fets. Porta una bona farmaciola, roba d’hivern i un impermeable per zones muntanyoses, així com ulleres, gorra i protecció solar.

Respete[editar]

Els pakistanesos s’enorgulleixen de la seva tradició d’hospitalitat als clients (Urdu; mehmanawazi, paixtu: milmastia, Punjabi: puranadari). A l’entrar a una casa, t’ofereixen té, dolços i regals, es considera ingrat rebutja-les. Acabar un dinar implica un delicat equilibri, el plat té que quedar quasi net, si deixes massa menjar pot ser un senyal mal interpretada. Intenta deixar només una mica, anunciant que està ple i molt lloar.

La majoria de les dones pakistaneses normalment no interactuen amb estranys. Així, no s’avergonyeixi si eviten la comunicació amb vostè.

Pakistan és un país conservador i és aconsellable que les dones utilitzin faldilles llargues o pantalons en públic (les dones pakistaneses porten el kameez xalwar tradicional. Però a les grans ciutats, les dones amb pantalons texans i pantalons caqui són vistes diàriament, sobretot en un entorn informal, centres comercials i al voltant de zones de picnic). Els codis de vestimenta per als homes són més laxes, encara que de curt vesteixen pocs. Els homes mai han de donar la mà o tocar a una dona que no saben qui és molt bé.

Mantenir contacte[editar]

El codi del país és 92 si truqueu des de fora de Pakistan. Els números de telèfon són set dígits amb codi de dos dígits de la ciutat, i sis dígits amb codi de ciutat de tres dígits en els districtes més petits, per a un total de nou dígits a nivell nacional estàndard. Tots els números de telèfons mòbils són de set dígits i comencen amb un codi de ciutat de quatre dígits, on s’indica el proveïdor de telefonia mòbil. Els números de mòbil a Pakistan estan vinculats a un proveïdor mòbil particular.

Anar-se[editar]

Variantes

Acciones

Docentes del destino

Otros idiomas

otros sitios