Xinjiang

De Wikitravel
Nord-oest : Xinjiang
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Xinjiang (新疆; Xīnjiāng) és una regió autònoma del nord-oest de Xina.

Regions

Xinjiang (al mapa postal xinès romanitzat com Sinkiang; nom sencer Regió Autònoma Xinjiang Uigur en uigur: شىنجاڭ ئۇيغۇر ئاپتونوم رايونى [Shinjang Uyghur Aptonom Rayoni]; en Plantilla:Zh-stp) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina. La capital és Ürümqi. Se li va concedir la categoria de Regió Autònoma l'1 d'octubre de 1955. "Xinjiang" en mandarí i "Hissi Jecen" en manxú, volen dir literalment "Nova Frontera", nom donat durant la dinastia Qing i considerat xinocèntric per molts defensors de la independència que prefereixen usar noms històrics o ètnics com, Turquestan Oriental, Uiguristan. A vegades se l'esmenta com Turquestan Xinès o com Àsia Central Xinesa.

Ciutats

Altres destins

Comprendre

Geografia La regió té frontera amb Rússia, Mongòlia, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Pakistan i Afganistan. Limita també amb les províncies de Gansu, Qinghai i amb la regió autònoma del Tibet. Té una extensió de 1.600.000 km², que la converteix en la província més gran de Xina, amb un sisè del total de la seva superfície i una quarta part de les seves fronteres. Està dividida en dues conques per les muntanyes Tian Shan: la conca dzungariana al nord i la del Tarim al sud. Aquesta cadena muntanyenca delimita també la seva frontera amb Kirguizistan, on es troba el pas de Torugart (3.752 m). El punt més baix de la província, que també ho és de la RPC, es troba situat a 155 m sota el nivell del mar. El més elevat és el K2, amb una altura de 8.611 m i situat a la frontera amb el Caixmir. També es troba aquí el punt del planeta més llunyà al mar (46º 16.8' N, 86º 40.2' I), al Desert de Dzoosoton Elisen, a 2.648 km del mar. L'autopista del Karakoram uneix Islamabad, Pakistan, amb Kashgar a través del pas de Khunjerab. El principal riu és el Tarim.

Economia Xinjiang és coneguda per les seves fruites, especialment raïms i melons. També produïx cotó, blat, seda i nous. Destaca la criança de bestiar boví. Hi ha importants dipòsits de minerals i de petroli. El Producte Interior Brut (PIB) va ser aproximadament de 187.000 milions de RMB en 2003, que es van incrementar fins als 220.000 milions gràcies a la política de desenvolupament de Xina Occidental introduïda pel consell d'Estat. La renda per cápita en 2003 va anar de 9.710 RMB. La indústria d'extracció de petroli i gas d'Aksu i a Karamay experimentarà una gran emrbanzida a causa del projecte de gasoducte i oleoducte fins a Shanghai. El 2004 Xinjiang va exportar per valor de 3,047 bilions de dòlars mentre que les importacions van ascendir a 2,589 bilions. La major part del volum d'importacions i exportacions es dirigeix a i des de Kajakhstan a través del Pas d'Ala. La primera frontera de lliure comerç de Xina va ser establerta en la ciutat d'Horgos (Zona de lliure comerç d'Horgos). Horgos és el major port terrestre de la Xina occidental i té fàcil accés als mercats d'Àsia Central. El 2006 es va obrir un segon pas cap a Kazakhstan, la zona comercial de la frontera de Jeminay.

Composició ètnica En Xinjiang hi ha diversos grups turcs musulmans, com els uigurs i kazakhs. Altres grups minoritaris són els hui, kirguisos, mongols, russos, xibes (sibos), solons, tafurs, tadjiks, uzbecs, tàtars, tongkans, i manxús. El percentatge de l'ètnia Han xinesa ha augmentat des del 6% en 1949 fins a l'actual 40%, segons les dades oficials. Aquesta dada no inclou al personal militar ni a les seves famílies ni als molts treballadors immigrants no registrats. Una gran part d'aquesta transformació pot ser atribuïda al Cos de Producció i Construcció de Xinjiang, una organització semimilitar de colons que ha construït granges, pobles i ciutats en diverses parts de la província. Aquesta transformació demogràfica és vista per alguns com una amenaça per al manteniment de la cultura dels uigurs i altres ètnies distintes de l'han, de manera similar al que passa al Tibet.

Mapa de Xinjiang indicant la nacionalitat principal a cada prefectura: Uigurs en blau, kazakhs en groc i han (xinesos) en vermell
Grups ètnics de Xinjiang, cens de 2000
Nacionalitat Població Percentatge
Uigurs 8.345.622 45,21%
Han 7.489.919 40,58%
Kazakhs 1.245.023 6,74%
Hui 839.837 4,55%
Kirguisos 158.775 0,86%
Mongols 149.857 0,81%
Dongxiang 55.841 0,30%
Tadjiks 39.493 0,21%
Xibes 34.566 0,19%
Manxús 19.493 0,11%
Tujies 15.787 0,086%
Uzbecs 12.096 0,066%
Russos 8.935 0,048%
Miao (Hmong) 7.006 0,038%
Tibetans 6.153 0,033%
Zhuang 5.642 0,031%
Daurs 5.541 0,030%
Tàtars 4.501 0,024%
Salar 3.762 0,020%

No inclou els membres de l'Exèrcit Popular d'Alliberament (EPA) en servei actiu.
Font: Departament d'Estadística de Població, Social, Científica i Tecnològica de l'Oficina Nacional d'stadística de Xina (国家统计局人口和社会科技统计司) i Departament de Desenvolupament Econòmic de la Comissió Estatal Xinesa d'Afers Ètnics (国家民族事务委员会经济发展司), ed. Tabulació de Nacionalitats del cens de població de 2000 de Xina (《2000年人口普查中国民族人口资料》). 2 vols. Beijing: Editorial de les Nacionalitats (民族出版社), 2003. (ISBN 7-105-05425-5)

En general, els uigurs són l'ètnia majoritària en la part occidental de Xinjiang, incloent les Prefectures de Kashgar i Khotan, la Prefectura Autònoma Kirguís de Kizilsu i Aksu, així com a la Prefectura de Turfan, al Xinjiang oriental. Els Han són l'ètnia majoritària en el Xinjiang oriental i septentrional, incloent les ciutats d'Ürümqi, Karamay, Shihezi i les Prefectures de Changji, Börtala, Bayin'gholin, Ili (especialment la ciutat de Kuitun) i Kumul. Els kazakhs es concentren principalment en la Prefectura d'Ili, en el nord de Xinjiang.

Grups ètnics principals an Xinjiang per regions, cens de 2000
Uigurs Han Kazakhs altres
Xinjiang 45,2% 40,6% 6,7% 7,5%
C.N.P. d'Ürümqi 12,8% 75,3% 2,3% 9,6%
C.N.P. de Karamay 13,8% 78,1% 3,7% 4,5%
P. de Turfán 70% 23,3% <0,1% 6,6%
P. de Kumul 18,4% 68,9% 8,8% 3,9%
P.A. de Changji + C.D.A.N.D. de Wujiaqu 3,9% 75,1% 8,0% 13%
P.A. Mongol de Börtala 12,5% 67,2% 9,1% 11,1%
P.A. Mongol de Bayin'gholin 32,7% 57,5% <0,1% 9,7%
P. d'Aksu + C.D.A.N.D. de Alar 71,9% 26,6% <0,1% 1,4%
P.A. Kirguis de Kizilsu 64% 6,4% <0,1% 29,6%
P. de Kashgar + C.D.A.N.D. de Tumushuke 89,3% 9,2% <0,1% 1,5%
P. de Khotan 96,4% 3,3% <0,1% 0,2%
P.A. Kazakh d'Ili1 16,1% 44,4% 25,6% 13,9%
- C.D.A.N.D. de Kuitun 0,5% 94,6% 1,8% 3,1%
- antiga P. d'Ili 27,2% 32,4% 22,6% 17,8%
- P. de Tacheng 4,1% 58,6% 24,2% 13,1%
- P. d'Aletai 1,8% 40,9% 51,4% 5,9%
C.D.A.N.D. de Shihezi 1,2% 94,5% 0,6% 3,7%

1— La P.A. de Ili està composta per la C.D.A.N.D. de Kuitun, la P. de Tacheng i la P. Aletai, així com de l'antiga P.A. d'Ili. La P. de Ili ha estat dissolta i la seva antiga regió és ara directament administrada per la P.A. d'Ili. Font: 2000年人口普查中国民族人口资料,民族出版社,2003/9 (ISBN 7-105-05425-5) No inclou als membres de l'Exèrcit Popular d'Alliberament (EPL) en servei actiu. P = Prefectura; P.A. = Prefectura Autònoma; C.N.P. = Ciutat del Nivell de Prefectura; C.D.A.N.D. = Ciutat Directament Administrada del Nivell de Districte.

Arribar-hi

Circular

Parlar

Comprar

Menjar

Beure i sortir

Dormir

Aprendre

Treballar

Seguretat

Salut

Respectar

Mantenir contacte

Anar-se'n


Enllaços Externs

Viquipèdia Xinjiang

Variants

Accions

Docents

En altres llengües