Indonèsia

De Wikitravel
Sudest Asiàtic : Indonèsia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Indonèsia és un país del Sudest Asiàtic.

Regions

Indonèsia està formada per més de 17.000 illes que ofereixen 108.000km de platges. La distància entre el punt més oriental i el punt més occidental és de més de 4.000 km (2.500 milles). Al vessant occidental trobem el Cinturó de Foc d'Indonèsia, amb més de 400 volcans, 130 dels quals encara es troben en actiu. També podem trobar molts altres submergits.

Les regions es corresponen amb les illes grans i el conjunt d'illes petites que les envolten, a excepció de Bali, que forma una única regió.

Indonesia regions.jpg

· Sumatra (inclou les illes Riau i Bangka-Belitung): salvatge i agrest, la sisena illa més gran del món, amb una gran riquesa natural i cultural, amb més de 40 milions d'habitants. Podem trobar moltes espècies en perill d'extinció.

· Kalimantan (Borneo): Tercera illa més gran del món, la gran majoria està coberta per la província indonèsia. Hi trobem selves sense explorar, rius cabdalosos, orangutans, un veritable paradís per l'aventurer.

· Java (i Madura): el cor del pais, amb grans ciutats com Yakarta, la capital d'Indonèsia. Disposa d'altres tresors culturals com Yogyakarta, Borobudur i Prambanan.

· Bali: el destí més popular d'Indonèsia amb diferència, es tracta d'una barreja cultural única. Hi trobem platges legendàries, regions muntanyoses espectaculars i una vida submarina única.

· Sulawesi: aquesta illa alberga una diversitat de societats i paisatges espectaculars, gran diversitat de flora i fauna, i llocs pel submarinisme.

· Nusa Tenggara: coneguda com les Illes Menors de la Sonda, les illes del sudest, conté decenes de grups ètnics, idiomes i religions, així com el conegut drac de Komodos.

· Maluku: les històriques Illes de les Espècies, gran part inexplorada i gairebé desconeguda per al món exterior.

· Papúa: es tracta de la meitat occidental de l'illa de Nova Guinea, amb muntanyers, boscos, pantans i un desert en un dels llocs més remots del planeta.

Ciutats

· Jakarta: capital d'Indonèsia, sempre congestionada, és també la ciutat més gran del país.

· Bandung: ciutat universitària a les muntanyes fredes de Java.

· Banjarmasin: ciutat més gran a Kalimantan.

· Medan: ciutat principal de Sumatra.

· Semarang: capital de Java, barreja de cultures javanesa, xinesa i holandesa.

· Yogyakarta: centre cultural. Des d'aquí s'accedeix als temples de Prambanan i Borobudur.

Altres destins

· Raja Ampat: situada a la regió de Papua, important destinació mundial per la pràctica de submarinisme. S'hi troben més del 75% de les espècies de coral del món, i més de 1.320 espècies de peixos.

· Baliem Valley: ideal per a la pràctica de senderisme, també a la regió de Papua, a les terres de les tribus Lani, Dani i Yali.

· Borobudur: a la província de Java central trobem un dels majors temples budistes del món. Des d'aquí també es poden visitar les ruines hindús de Prambanan.

· Parc Nacional de Bromo Tengger Semeru: paisatges volcànics, un dels millors punts del planeta per veure la sortida del sol.

· Bunaken: destinació pels amants del submarinisme.

· Parc Nacional Kerinci Seblat: a Sumatra, enorme extensió de boscos on podem trobar tigres, elefants i les monstruoses flors rafflesia.

· Parc Nacional de Komodo: important ecosistema marí i llar del conegut drac de Komodo.

· Lombok: illa popular a l'est de Bali, on podem trobar les diminutes illes Gili, el Mont Rijani i molt més per descobrir.

· Tana Toraja: al sud de Sulawesi, destinació famosa pels rituals funeraris.

· Prambanan: un gran temple hindú al sudest d'Àsia.

Comprendre

Indonèsia és el gegant adormit del sudest asiàtic. Amb 18.110 illes, 6.000 d'aquestes habitades, és l'arxipèlag més gran del món. Amb gairebé 240 milions d'habitants, Indonèsie és el quart país més poblat del planeta, només per darrera de la Xina, la Índia i els EE.UU.

Història

Les primeres referències sobre Indonèsia fan referència a nuclis locals de Java i Sumatra (s. IV i VII a.C.) posteriorment absorvits per l'Imperi dels Srivijaya, que va extendir els seus dominis fins a Java (segle IX) La rivalitat entre Java i Sumatra sempre ha estat una nota característica en la història d'Indonèsia. En el segle XI Javava començar a desenvolupar-se, arribant al seu màxim esplendor durant el segle XIII, però el desenvolupament fou interromput per la invasió mongòlica, encara que només momentàneament, ja què al segle XIV va resorgir de nou. Posteriorment l'Islam va començar a expandir-se des de Sumatra per tota Indonèsia substituïnt al segle XV l'àntic sincretisme. Un segle més tard aquest territori fou sotmés pels portuguesos i va començar el període d'influència europea a l'arxipèlag. Els portuguesos varen ser desplaçats pels holandesos a mitjans del segle XVII i van instaurar un dels imperir colonials més sòlids i duradors, transformant l'estructura econòmica i política de la regió, la qual desembocaria en la creació d'un intens moviment nacionalista revolucionari a principis del segle, que a partit de 1927 es va tornar gradualment progresista i democràtic. Durant la 2a Guerra Mundial va ser invadida pels japonesos. Després de la rendició de Japó, es va proclamar república. Els holandesos no van poder controlar la febre independentista i finalment el 1950 es va proclamar l'actual República d'Indonèsia. Però tot i així van continuar els conflictes, i va ser necessària la intervenció de la ONU. El règim federal establert en un principi va ser abandonat per l'actual organització unitària de l'Estat.

Economia

Indonèsia comercialitza com Wonderful Indonesia, i el lema és del tot cert, tot i què no sempre de bones maneres. Els boscos tropicals d'Indonèsia són els segons més nombrosos del món, pel darrera del Brasil, i són tal·lats a la mateixa velocitat alarmant.

Després de dècades de mala gestió econòmica, el 50'6% de la població encara guanya menys de 2$ al dia, d'acord amb les xifres aportades pel Banc Mundial al 2009.

Persones

Els habitants d'Indonèsia, com els de qualsevol altre país, poden ser amistosos o grollers amb els turistes estrangers. La major part del temps, per això, són increiblement amables.

Tot i promoure durant 50 anys el Bhinneka Tunggal Ika (Unitat en la Diversitat) com a lema oficial de l'estat, el concepte d'una Indonèsia continua essent artificial, i els ciutadans es divideixen en una vasta sèrie d'ètnies, clans, tribus o fins i tot, castes. A més, les diferències religioses afegeixen un ingredient volàtil a la barreja, i les grans diferències de riquesa porten a una societat de classes. La major part dels pobles d'Indonèsia coexisteixen feliçment, però els conflictes ètnics continuen en algunes zones remotes del país.

Existeix un grup ètnic notable en tot el país: els xinesos indonesis, coneguts com Tionghoa. Representen el 3% de la població (6-7 milions d'habitants) i constitueixen el major grup ètnic xinès fora de la Xina. Han estat objecte de persecucions, i van ser obligats a reubicar-se en les zones urbanes en la dècada de 1960, a adoptar noms indonesis, i les prohibicions imposades a l'ensenyament xinès. Mentre que la majoria de xinesos de Java parlen només indonesi, molts dels xinesos en Sumatra i Kalimantant continuen parlant dialectes xinesos.

Clima

Es tracta d'un país tropical, per la qual cosa ens trobem amb dues estacions, l'estació seca (generalment de juny a setembre) i l'estació de pluges (la resta de l'any). La llum solar és abundant, a excepció de la temporada de pluges, quan el cel acostuma a estar nubolat. Es recomanable visitar Indonèsia durant l'estació seca.

Cultura

No existeix una cultura d'Indonèsia com a tal. La cultura hindú de l'antic imperi Majapahit proporciona un marc per a moltes tradicions culturals de les illes centrals de Sumatra, Java, Bali i Lombok.

Potser les arts més "indonèsies" són el teatre d'ombres o Sonwayang Kulit, on es representen escenes del Mahabharata i el Ramayana, i altres històries populars, i el seu acompanyament orquestral o elgamelan, amb ritmes metàl·lics increiblement complexos, són al rerefons obligatori tant de cerimònies religioses com d'entreteniment popular. Indonèsia està culturalment lligada als malais, i a la cultura àrab gràcies a l'Islam.

Kulit Wayang, teatre d'ombres

Avui en dia, la cultura popular d'Indonèsia està dominada en gran part pel grup ètnic més gran, el javanès. Hi ha prohibió d'importacions occidentals com el rock&roll, es va desenvolupar unes formes musicals indígenes conegudes com dangdut, una mena de pop sensual desenvolupat durant la dècada de 1970.

Religió

Indonesia té la major població musulmana del planeta.

El 80-88% de la població d'Indonèsia declara la seva religió com l'Islam (suní), i per tant, és la religió majoritària al país, i converteix a Indonèsia en el país de majoria musulmana més gran del món.

En les ciutats més grans, els mocadors i manifestacions obertes de la fe són excepcions. En algunes àrees regionals les tradicions musulmanes són més extrictes. Tot i així, la majoria d'històries i costums locals són hindús, budistes o animistes d'origen.

Hi ha quatre religions més autoritzades per l'Estat: el protestantisme (5%), el catolicisme romà (3%), l'hinduisme (2%) i el budisme (1%). Els hindús es concentren a Bali, mentre que els cristians es troben principalment a la part nord de Sumatra, Papua, Sulawesi i a l'est de Nusa Tenggara. El budisme el practiquen els xinesos en les ciutats més grans.

Les lleis indonèsies decreten que tots els ciutadans del país han de declarar la seva religió, i que aquesta ha de ser una de les cinc que es van sancionar oficialment per l'Estat.

Festes

A la multicultural Indonèsia es celebren una gran varietat de festivitats religioses i festivals, tot i què molts d'aquests es limiten a petites regions, són d'àmbit local, com els festivals hindús de Bali.

La temporada més important de l'any és el mes de dejuni musulmà del Ramadà. Durant 30 dies, els musulmans devots s'abstineixen de passar qualsevol cosa pels seus llavis (menjar, beguda, fum) entre la sortida del sol i l'ocàs. La gent desperta d'hora per atiborrar-se abans de la sortida del sol (sahur), treballen fins tard, i tornen a casa d'hora per trencar el dejuni al vespre (Buka Puasa). Els no musulmans (o els musulmans que viatgen) estan exempts del dejuni, però és de bona educació que s'abstinguin de menjar o beure en públic. Molts restaurants tanquen durant el dia.

Al final del mes i durant els dos dies d'Idul Fitri o Lebaran, gairebé tot el país pren una setmana o dues de descans per a tornar a casa a visitar la familia, en un ritual conegut com Mudik. És l'únic moment de l'any en el qual Yakarta no té embussos de tràfic, però si la resta del país. Molts negocis i oficines del govern, incloses les ambaixades, tanquen durant dues setmanes, per la qual cosa no és recomanable viatjar durant aquest període.

Altres festes musulmanes inclouen l'Idul Adha o dia del sacrifici, l'Isra Mi'raj Muhammad SAW, l'Hijra o Any Nou islàmic, i Maulid Muhammad SAW.

Com a celebracions cristianes trobem el Nadal, el dia d'Assumpció, i el Divendres Sant.

L'Any Nou hindú o Nyepi (març-abril) porta a Bali a un punt mort, i els budistes també tenen un dia lliure per a l'Imlek o Any Nou Xinès (gener-febrer) i pel Waisak (aniversari de Buda), que es celebra amb procesions al voltant de Borobudur.

Altres festes no religioses són l'Any Nou (1 de gener) i el Dia de la Independència (17 d'agost).

Moltes de les festes es fixen d'acord a diferents calendaris lunars, per la qual cosa les dates varien d'un any a l'altre. El Ministeri de Treball pot canviar la data oficial si es troben a prop del cap de setmana.

Dies festius d'Indonèsia (any 2.013*)

- Any Nou: 1 de gener

- Eid-Milab Nnabi (aniversari del profeta): 14 de gener

- Any Nou Xinès: 31 de gener

- Any Nou a Bali: 31 de març

- Divendres Sant: 18 d'abril

- Dia del Treballador: 1 de Maig

- Vesak - Buda Purnima: 14 de Maig

- Assumpció de Mahoma: 26 de Maig

- Assumpció: 29 de Maig

- Puasa: 28 de Juny

- Eid al-Fitr (fi del Ramadà): 28-29 d'Agost

- Dia de la Independència: 17 d'agost

- Eid-ul-Adha (festa del xai): 5 d'Octubre

- El am Hejir Eid-ul-Adha (Any Nou musulmà): 25 d'Octubre

- Nadal: 25 de desembre

  • Hi ha algunes dates que varien cada any, segons el calendari islàmic.

Arribar-hi

- L'exempció de visat: mostri el seu passaport, obtingui el segell i ja està. S'aplica només en una minoria de casos, els països ASEAN.

- Visat a l'arribada: mitjançant pagament a l'arribada, es pot obtenir un visat que s'estampa en el passaport. La majoria de visitants poden accedir al país d'aquesta manera.

- Visat per anticipat: obtenir un visat en una ambaixada d'Indonèsia abans de viatjar.

El passaport ha de tenir un mínim de 6 mesos de validesa, i ha de contenir com a mínim una pàgina en blanc.

L'exempció de visat i visat a l'arribada només s'aplica en uns punts d'arribada concrets. Si arriba per un altre punt d'entrada, és necessari un visat per abans de l'arribada.

Els dies de validesa del visat es compten a Indonèsia com a dia 1 el dia de l'arribada, i no dia 0 com a la majoria de paisos.

Variants

Accions

Docents

En altres llengües