Cambodja

De Wikitravel
Sudest Asiàtic : Cambodja
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Flag of Cambodia.svg
El regne de Cambodja (ព្រះរាជាណាចក្រកម្ពុជា ឬ ប្រទេសកម្ពុជា)(coneguda també com Kampuchea per tractar-se de la forma més similar a la pronunciació Khmer) es una nació del Sudest Asiàtic amb frontera a l'est amb Vietnam, al nord amb Laos, al nord-oest amb Tailàndia, i al sud-oest amb el Golf de Tailàndia.


Regions

Cambodia, administrative divisions - de - colored.svg

Cambodja es divideix en 23 provincies:

Banteay Meanchey, Battambang, Kampong Cham, Kampong Chhnang, Kampong Speu, Kampong Thom, Kampot, Kandal, Kep, Koh Kong, Kratie, Mondolkiri, Oddar Meanchey, Pailin, Preach Vihear, Prey Veng, Pursat, Tatanakiri, Siem Reap, Sihanoukville, Stung Treng, Svay Rieng i Takeo.

Per estudiar-les les agruparem en quatre regions:

1. Les muntanyes de Cardamom (Oest): Engloba les serres occidentals, les platges de la costa del golf de Tailàndia i les illes del litoral.

2. El Nord-oest de Cambodja: Inclou les ruïnes d’Angkor, el gran llac Tonlé Sap i les muntanyes del nord.

3. Terres baixes del Mekong i planes centrals: La capital, Phnom Penh i les terres baixes centrals.

4. L’Est de Cambodja: Les àrees rurals més remotes i els parcs nacionals situats a l’est de l riu Mekong.

Ciutats

Ciutat de Phnom Penh

Phnom Penh: És una aliança entre paisatges bonics, modernitat, ofertes comercials, propostes culturals, diversió nocturna i alternatives d’interès històric.

Aquest destacat centre comercial, a més de funcionar com a seu del govern nacional i d’ésser el principal centre urbà del regne, està considerat com un important port fluvial amb sortida al mar de Xina i un interessant destí turístic.

La ciutat, que fou construïda el 1373 i el 1431 es transformà en capital per decisió del rei Phnea Yat, està dividida en set districtes, que al mateix temps, estan fragmentats en comunes.

En la seva superfície podem comprovar la diversitat i la gran infraestructura existent en matèria de transport, cultura, recreació i educació. A Phnom Penh, per exemple, tant els residents com els visitants poden traslladar-se per via aèria gràcies als serveis de l’Aeroport Internacional de Pochengtón, viatjar per la ciutat en moto taxis o marxar cap a altres províncies en vaixell.

El prodal (o boxa khmer), per la seva banda, és un esport que, juntament amb la música, les pagodes budistes, l’idioma i les danses típiques, es manté com un llegat de la cultura khmer.

A Phnom Penh, els amants de la història i les construccions antigues quedaran captivats per les característiques del Palau Reial, el Monument de la Independència i el Museu Tuol Sleng, mentre que les discoteques, els casinos i els restaurants seduiran a aquells que prefereixin aprofitar les nits.

Siem Riep: És la capital de la província de Siem Riep i s’ubica al cor de la mateixa al pas de la Carretera Nacional 6 que uneix la capital , Phnom Penh i Kompung Thom amb Sisiphon. Parteix d’allà la Carretera Nacional 12 que va cap al nord del país (Província de Preah Wijía). A 8 kmts al nord , trobem l’antiga ciutat sagrada d’Angkor, epicentre del l’Imperi Khmer i la principal responsable de fer que Siem Riep sigui el lloc més visitat del Regne de Cambodja. La ciutat, presentada com un pol del turisme internacional, posseeix tota la infraestructura necessària. Té el segon aeroport nacional (Aeroport de Siem Riep) que fa diversos vols diaris a Phnom Penh i a Bangkok, i eventualment a altres capitals d’Àsia.

Sihanoukville: Té un estatus especial de Província i per això també és coneguda com a Província de Kompung Sao o Kompung Som. La Ciutat fa honor a la seva Altesa Norodom Sihanouk, el pare de l’actual rei Norodom Sihamoní. Sihanoukville és, a més, el primer port de Cambodja i els seus límits són:

Nord: Província de Koh Kong

Est: Província de Kompot

Sud: Golf de Tailàndia

Oest: Golf de Tailàndia i Província de Koh Kong

Sisophon: És la capital de la província de Banteay Mean Chey i és una ciutat que antigament fou administrada per Tailàndia i controlada per les guerrilles dels Khmers Rojos. Aquesta bonica localitat situada sobre uns turons, tot i haver-se beneficiat a nivell comercial gracies al desenvolupament de la propera Poipet i ser un destí visitat per aquells viatgers que pretenen unir Bangkog amb Angkor, pertany a una de les províncies més mancades del país, on la societat experimenta greus problemes vinculats a la violència i a la falta d’educació i infraestructura.

Tot i que aquest panorama no resulta atractiu alhora de planejar un viatge, no hem d’oblidar que aquest tipus de situacions també formen part de la realitat que es viu en molts racons del món, on els atractius turístics semblen amagar les penúries dels habitants.

En el cas de Sisophon, són les ruïnes de Banteay Chmá i la pagoda de la Paret, per citar-ne alguns, els indrets que li atorguen un sentit més encantador a aquesta regió castigada per la falta de recursos.

Battambang: La província de Battambang té com a capital la ciutat homònima caracteritzada per ser, pel darrere de Phnom Penh, la localitat més important del territori, tant a nivell comercial com econòmic.

Aquestes terres, que en el passat estigueren sota influència tailandesa i foren dominades per la guerrilla dels Khmers Rojos, es troben a la plana cambodjana i estan travessades pel riu Sangker.

El centre conegut com Prefectura Apostòlica, l’antic temple Ek Phnom, l’origen del qual data del període angkorià, la pagoda de l’Elefant Blanc, l’àrea batejada com Carrer 1, el temple xinés creat al segle XVI, el passeig del riu i la pagoda Piphithearam són alguns dels llocs interessants que es troben dins la superfície corresponent a Battambang, una ciutat propera a Tailàndia que impacta pels seus paisatges, la seva transcendència i la seva història.

Altres destins

Destí turístic Ciutat d’Angkor
Temple d'Angkor

Entre els segles IX i XV, l’Imperi Khmer tingué a Angkor com a la seva ciutat més important. Les seves ruïnes es troben a les rodalies de la ciutat de Siem Riep, a la província homònima.

Angkor compta amb diversos llocs arqueològics de gran importància que són visitats per mils de turistes durant l’any. El seu emblema és Angkor Wat, considerat com un dels temples més grans del món. Aquest indret fou protegit al llarg de la història pels monjos budistes, a diferència d’altres llocs d’Angkor que foren abandonats i coberts per la selva.

La ciutat reial d’Angkor Thom (que inclou el Temple Bayón i la Terrassa dels Elefants) i els temples de Banteay Kdei i Banteay Srei són altres atractius turístics d’Angkor, una ciutat històrica que fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1992.

Palau Reial de Phnom Penh

La capital cambodjana presenta des de l’any 1866 un conjunt d’edificis que serveixen com a residència dels reis del país. El lloc és conegut com el Palau Reial de Phnom Penh, tot i que els locals l’anomenen en Khmer, “Preah Barom Reachea Vaeng Chaktomuk".

El rey Phnea Yat fou qui decidí traslladar la capital des de Oudong fins a Phnom Penh, una mesura que fou el primer pas per la construcció d’aquest Palau Reial que s’ubica a la ribera del riu Mekong.

El complex té tres recintes principals: al nord hi trobem la Pagoda de Plata, que conté importants tresors com el Buda de Maragda (l’origen del qual data del segle XVII) i el Buda Maitreya (que té incrustats més de 9.500 diamants). Al centre apareix la Sala del Tron (amb el tron reial i els bustos dels reis de Cambodja), mentre que al sud es distingeix el Palau Khemarin (la residència del rei).

Museu Nacional de Cambodja

El Museu Nacional de Cambodja, que s’ubica a Phnom Penh (molt a prop del Palau Reial), fou inaugurat el 1920 i renovat el 1968. Es tracta del museu més important del país, amb una exhibició d’uns 14.000 objectes arqueològics, històrics i culturals.

Les mostres inclouen des d’utensilis prehistòrics fins a obres artístiques contemporànies. El Museu Nacional de Cambodja també té una important funció religiosa, doncs alberga una gran quantitat d’escultures budistes i hinduistes.

El pati del museu constitueix un atractiu per sí mateix gràcies a la cura de les seves plantes i flors. Ja que és prohibit fer fotografies a l’interior del museu, el pati pot ser una bona alternativa per retratar-s’hi. També és possible adquirir un record a la botiga del museu, on es venen rèpliques de les escultures exhibides, postals i diverses publicacions.

Comprendre

Ubicació
Cambodia in its region.svg
KarteKambodscha.png

Cambodja es troba ubicat al Sud-est asiàtic. El país limita a l’oest amb Tailàndia, al nord amb Laos, a l’est amb Vietnam i al sud amb el Golf de Tailàndia.

La seva superfície comprèn uns quasi 181.040 Km2, compartint una frontera de 800 Km. Amb Tailàndia al nord i a l’oest, una frontera de 541 Km amb Laos al nord-est i una frontera de 1.228 Km amb Vietnam a l’est i al sud-est. Té 443 Km de línia de costa al llarg del golf de Tailàndia.

La seva geografia està dominada pel riu Mekong, una font molt important de pesca, sobretot en època de pluges quan les seves aigües flueixen en sentit contrari i els pescadors aprofiten la fantàstica situació per pescar a grans quantitats amb el sistema dai, que consisteix en diverses xarxes d’arrossegament subjectades mitjançant vares a l’ample del riu. Aquest sistema permet capturar entre 5 i 10 tones de peix per temporada.

Al centre de Cambodja hi trobem el llac Sap (llac d’aigua dolça), conegut per ser el llac més gran d’aigua dolça del sud-est asiàtic. Durant l’època de pluges, el llac actua com reservori i com a mecanisme per regular el caudal del Mekong. Existeix una àmplia diversitat de peixos (més de 200 espècies identificades), que han comportat una gran activitat pesquera, tant a la seves ribes com en les desenes de cases i botigues flotants, poblades en la seva majoria per habitants d’origen vietnamita.

La característica geogràfica més destacable és la plana lacrustina formada per les inundacions del riu Tonlé Sap (gran llac), mesurant quasi 2.590 Km2 durant l’estació seca i ampliant-se a prop de 24.605 Km2 durant la plujosa. Aquesta plana densament poblada, que es dedica al cultiu humit de l’arròs, és el cor de Cambodja.

Clima

És el típic clima tropical: una estació relativament “freda” de novembre a febrer amb temperatures que oscil•len entre 20 i 30ºC; una estació calorosa de març a juny amb temperatures que arriben als 35º o inclús més a l’abril, el mes més calorós de l’any; i una calorosa estació plujosa de juny a octubre amb una temperatura mínima de 30ºC. Després l’aire es desseca i la temperatura baixa lentament per a tornar al cicle de “l’hivern”. En època de monsons les precipitacions poder ser molt abundants, no obstant, només plou algunes hores durant el dia i rares vegades al matí. A Cambodja, sigui l’estació que sigui, quasi sempre hi ha una humitat residual atmosfèrica. Al tractar-se d’un clima relativament temperat, la millor època per visitar el país és a l’hivern, entre els mesos d’octubre i febrer.

Historia i política

L’origen de l’ètnia “Khmer” es remunta a les antigues migracions des de Índia, Xina, i Malàisia.

L’ANTIGUITAT

El primer imperi Khmer, conegut com la era “Funan”, data del primer segle d. C., molt influenciat pels indis, els quals van portar el llenguatge sànscrit, l’hinduisme i el budisme. Així, fins el segle VI, els Déus Shiva i Vishnu van ser els més beneïts.

A mitjans del segle VI començà el declivi de l’Imperi Funan i començà a tenir força l’Imperi “Chenla”, amb major influència xina.

CREIXEMENT I CAIGUDA D’ANGKOR

L’any 802 el Rei Jayavarman II es declarà “devaraja” (DÉU-REI), començant així una successiva línia hereditària de Déus-Reis durant molts segles. Al segle IX, el Rei Yasovarman I fundà la capital a Angkor. Des de llavors, varies generacions de reis lluitaren contra els imperis veïns fins que el Rei Suryavarman (Kambuja) fundà l’Imperi de Champa. Aquest rei també fundà l’any 1130 el temple d’Angkor, en honor a Vishnu.

A partir del 1200, l’Imperi fou perdent poder davant l’amenaça de Vietnam, fins que l’any 1432 l’Imperi de Siam (Tailàndia), capturà Angkor i els Khmers es van veure obligats a marxar a Phnom Penh. Així declinà Cambodja, fins que es convertí en una titella dels seus veïns.

ARRIBEN ELS FRANCESOS

Disposats a conquistar, els francesos van arribar al sud-est asiàtic el 1858. El rei cambodjà Norodom demanà ajuda als francesos davant l’amenaça de Siam i així fou com començà el “Protectorat”. Res és gratuït, així que l’any 1884 Cambodja es convertí en una colònia francesa. Després, seguiren anys de ressentiment nacional respecte la dominació francesa fins que el rei Sihanouk i la mala imatge internacional empenyeren als francesos a marxar.

INDEPENDÈNCIA

El poble exigia un líder escollit en comptes d’un govern autoritari i així fou com Sihanouk formà el seu partit polític. No obstant, el seu pare fou el monarca representant, i després de la mort d’aquest, Sihanouk va poder prendre el poder absolut del país.

Cambodja es declarà neutral en el conflicte del Vietnam però la seva empatia amb els comunistes despertà l’odi dels americans. El general “Lon Nol”, amb el suport americà, començà la seva carrera contra el govern, destituint el 1970 al rei Norodom i al seu partit, la república Khmer.

Amb el suport del nou govern de Lon Nol, els americans bombardejaren Cambodja per expulsar als Viet Cong (guerrillers comunistes del nord de Vietnam que es dirigien al sud a través de Laos i Cambodja). Aquest esdeveniment va fer que es formés un venjatiu exèrcit en les zones rurals del país i que amb el suport de Sihanouk, s’organitzaren amb el nom de “Khmers Rojos”.

LA PRESA DE PODER DELS “KHMERS ROJOS”

L’abril del 1975, soldats cridant i armats amb AK-47 entraren als edificis governamentals i llars de Phnom Penh. Així començà el gran èxode a camps de treball, on durant quatre llargs anys milions de persones estarien condemnades a intentar fer realitat el somni revolucionari de POL POT.

El pla de POL POT perseguia convertir a Cambodja en una utopia agrícola, mitjançant un règim ultra-maoista (comunista). Així començà l’anomenat any zero sota l’irònic nom de “República Kampuchea”.

Els pobres i els analfabets, juntament amb els nens, serien la base sobre la qual es sustentava el règim. La literatura, l’art, la música i la religió foren totalment abolides, al mateix temps que qualsevol persona educada seria executada. Es calcula que 1,7 milions de persones moriren durant aquest període. Separaren famílies i els supervivents foren torturats o sotmesos a la fam, si no pogueren escapar.

El desembre de 1978 entraren els vietnamites a Cambodja i al gener del 1979 caigué el règim dels Khmers Rojos.

UNA ESPÈCIE DE PAU

Els supervivents del sagnant règim foren castigats amb una severa fam. Es calcula que entre 1978 i 1979 unes 700.000 persones moriren per inanició.

L’any 1989 les tropes vietnamites abandonaren el país i es formaren diverses coalicions polítiques. No obstant, les guerrilles Khmers encara controlaven el nord-oest del país. Aquesta inestable situació donà peu a la participació de les Nacions Unides, qui mitjançant el “Tractat de París, organitzà unes eleccions lliures supervisades.

El 1992 arribà UNTAC (United Nations Transitionals Authority in Cambodia), amb l’intenció de promoure un pla global per la reconstrucció del país.

CAMBODJA AVUI

La guerra i la prostitució han fet de Cambodja el país amb més SIDA de tot el sud-est asiàtic. També es compleix actualment amb l’antiga dita que diu “els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres”. Per tant, existeix a tots els nivells el mal de la recerca de benefici a curt termini, generant-se així la corrupció i la falta de planificació per un creixement econòmic sostenible.

Actualment, encara existeixen moltes mines anti-persones al país, essent aquest, el país amb més mutilacions del món (1 de cada 234), una proporció desmesurada.

No obstant, tot i aquesta dura realitat, no tot és negatiu. L’esperit dels supervivents mira al futur en comptes del passat. El turisme és una gran indústria que beneficia al país i els petits negocis locals van en augment ... L’ajuda exterior també és un factor estratègic en el creixement i manteniment de la societat.

El maig del 1993 es celebraren les primeres eleccions legislatives multipartidistes des de 1972. Els Khmers Rojos boicotejaren les eleccions, tot i que havien firmat el tractat de pau el 1991. Cap dels partits participants obtingué una majoria a les eleccions, així que els partits majoritaris, els monàrquics de Funcinpec (Front Unit per una Cambodja Independent, Neutral, Pacífica i Cooperativa) i el partit del Poble de Hun Sen i dos partits més petits, formaren coalició. El setembre del 1993, després de la ratificació de la nova Constitució, Sihanuk fou nombrat rei; Norodom Ranariddh, el dirigent del Funcinpec i fill de Sihanuk, formà un govern de concentració nacional amb Hun Sen, on ambdós desenvoluparen el càrrec de coprimer ministre. Els Khmers Rojos mantingueren la seva oposició armada en front la coalició governamental; no obstant, i amb la intenció de desmoralitzar als seus integrants, transcendí la informació que durant el 1995 entre 5.000 i 10.000 dels seus membres incondicionals havien abandonat la organització.

Hun Sen portà a terme un cop d’Estat el 1997 i expulsà Norodom Ranariddh del govern i del país, el que li comportà una gran impopularitat i aïllament polític internacional. El 1998, poc després de la mort de Pol Pot, els pocs components dels Khmers Rojos foren expulsats de Cambodja.

Tres mesos després, les eleccions legislatives donaren el triomf al Partit del Poble de Hun Sen, que obtingué una petita diferencia respecte dels monàrquics, amb els qui seguí governant. Hun Sen centrà el seu programa polític en promoure el desenvolupament social i econòmic, complint un dels seus objectius del 1990, quan Cambodja es convertí en membre de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN). El gener del 2001 fou aprovada una llei per l’establiment d’un tribunal que processés als antics líders del Khmer Roig acusats de genocidi. El govern cambodjà i la ONU mantingueren posteriorment discussions sobre qüestions tècniques i legals d’aquest assumpte. El juliol del 2003, el Partit del Poble guanyà les eleccions, tot i que no aconseguí els vots necessaris per governar en solitari i novament hagué de formar coalició. El 7 d’octubre del 2004, Norodom Sihanuk abdicà i la direcció de l’Estat passà a ser exercida provisionalment pel president del Senat, Samdech Chea Sim. Dies després, el Consell del Tron designà a Norodom Sihamoni, fill de Norodom Sihanuk, per succeir el seu pare.

Economia

Referent als comptes nacionals de l’economia de Cambodja podem afirmar les dades següents:

-L’any 2011 el PIB era de 9.264 milions d’euros i el PIB de la renta per càpita de 648€.

-L’any 2012 el deute era de 3.156 milions d’euros, suposant un 28,76% del PIB. Així mateix, el deute per càpita se situava en els 212€.

-Quan al dèficit, l’any 2012, era de 299 milions d’euros, que suposava un -2,72% del PIB.

D’altra banda, referent als negocis, s’estima que l’any 2014, aquests augmentin en 137º

L’economia de Cambodja creixé un 7,3% el 2012 (Notícia del 21-02-2013)

El creixement econòmic de Cambodja s’accelerà un 7,3% l’any passat gràcies a la intensa activitat en els sectors del turisme, l’agricultura i la confecció, segons el primer Ministre Hun Sen el passat dimecres, pronosticant un bon panorama futur. El fort rendiment del 2012, gracies a l’augment de les exportacions i l’auge de la construcció, marcà una millora en l'increment del 7,1% de l’any anterior. També va afirmar que, tot i la crisi econòmica mundial, Cambodja s’ha recuperat amb força. El país, després del règim dels Khmers Rojos(1975-79) i els anys de Guerra Civil, ha utilitzat les exportacions de roba i el turisme per ajudar a millorar la seva economia.

Cambodja també es veié afectada per la crisi econòmica de les economies occidentals el 2007, tot i que ha intentat diversificar la seva producció els darrers anys. No obstant, segueix essent un dels països més pobres del món, amb prop de 14 milions de persones vivint amb menys d’un dòlar al dia. El desembre, el Banc Asiàtic de Desenvolupament anuncià un pla d’ajuda per 3 anys de 525 milions de dòlars per Cambodja amb l’objectiu de promoure el creixement econòmic del país.

MONEDA: Rial Cambodjà (1 Euro=5445,24 Rials Cambodjans)

Població

Referent a la sociodemografia de Cambodja, resulta important destacar les dades següents:

-L’any 2012 la població era de 14.864.646 habitants i l’index de desenvolupament humà suposà el 0,543.

-L’any 2011, la taxa de natalitat fou del 22.13%, l’index de fecunditat el 2,51, l’index de mortalitat del 7,91% i l’esperança de vida dels 62,98 anys.

-L’any 2005 hi hagueren 448 homicidis, que suposaren un 3,35 per cada 100.000 habitants.

Cambodja és una societat multiètnica, majoritàriament de la ètnia Khmer. Els pobles indígenes constitueixen quasi l’1% de la població total i sovint són anomenats tribus muntanyeses o habitants de les terres altes (Khmer Loeu), doncs la majoria viuen a les quatre províncies del nord-oest: Mondulkiri, Ratanakiri, Stung Treng i Kratie.

L’any 2012 tenia una població de 14.864.646 persones, el que suposa un increment de 559 habitants respecte al 2011, on fou de 14.305.183 persones.

La població femenina és majoritària, és a dir, representa un 51,22% del total.

Cambodja presenta una densitat de població moderada, amb 82 habitants per Km2.

Idioma
Escriptura Khmer

La llengua oficial és el Khmer o cambodjà. El francès fou antigament la segona llengua més important però el seu ús no s’ha fomentat.

Religió
Temple budista de Battambang

El budisme Theravada és la religió dominant, professada per un 90% de la població i l’hinduisme també ha tingut una influència cultural i històrica important. Altres religions que es professen al país són el catolicisme, l’islam i el budisme Mahayana; les tribus muntanyeses són animistes.

Cultura

L’escultura, la música i la dansa cambodjana sobreviuen als segles des del temps d’Angkor. La dansa clàssica cambodjana, de les més boniques del món, s’anomena apsara. L’apsara és un personatge femení celestial que dansa pel Rei i el beneeix amb els seus moviments estilitzats i delicats. La apsara manté el rostre serè i inexpressiu, mentre mou les mans en figures difícils d’imitar.

Es continua realitzant com antigament a les corts reials. Aquesta, es considera un ritus sagrat, més que un simple espectacle i s’inspiren en històries tradicionals com la dansa de la primavera i de la flor o els extractes del Ramayana.

Al seu costat, el repertori cambodjà es ampli en danses que respecten la vida del camp, el romanç, les tradicions religioses hinduistes i budistes i altres elements culturals. A la dansa cambodjana el frec a frec entre ambdós sexes és mínim.

A les festes, els balls espontanis no es produeixen en parelles com succeeix en molts pobles occidentals, sinó en grups que dansen en rondes. És usual que els homes i les dones ballin cadascú en el seu grup.

Festivitats

Les ètnies xina i vietnamita celebren l’Any Nou Lunar a finals de gener o principis de febrer. Aquestes celebracions de l’Any Nou Khmer paralitzen el país durant tres dies a mitjans d’abril i es llancen grans quantitats d’aigua i pols de talc.

El Chat Preah Nengkal (festival real de conreu) té lloc als voltants del Palau Reial, a Phnom Penh, a principis de maig.

L’esdeveniment més important del calendari Khmer, el Bom Om Tuk, es celebra a finals de novembre amb la commemoració del final de l’estació plujosa, depenent del moment en que la llera del riu Tonlé Sap, que fins aleshores aboca les aigües rebudes del Mekong en el llac homònim, inverteix el seu curs i reverteix el seu cabal a l’omnipresent Mekong. Durant les celebracions es realitzen ofrenes als temples i es realitzen regates i manifestacions folklòriques.

Arribar-hi / Anar-se'n

Vises

El Ministeri d’Assumptes Exteriors del Regne de Cambodja ofereix el servei de visat a les seves ambaixades, consolats i també a través d’internet (mitjançant la e-visa). També es poden obtenir quan arribem a qualsevol dels dos aeroports internacionals del país i en els passos internacionals de frontera amb Tailàndia, Laos i alguns passos de Vietnam. No obstant, el millor es tramitar-lo per avançat per evitar els abusos i sobrepreus dels funcionaris de la frontera.

El Visa Turístic només serveix per una sola entrada, val 25 dòlars, té una validesa de tres mesos i permet una estància d’un mes.

Cal assegurar-se que el passaport tingui una validesa superior a 6 mesos des de la data de finalització del viatge, doncs en cas contrari les autoritats cambodjanes no tramitaran la Visa.

Per Carretera

S’han obert nombrosos passos nous entre Cambodja i els seus veïns, la qual cosa ha proporcionat connexions terrestres amb Laos, Tailàndia, i Vietnam. Ara bé, molts encreuaments oberts recentment s’ubiquen en destins relativament apartats i estan orientats a promocionar el turisme, més que servir als turistes. Per obtenir informació actualitzada sobre les fronteres terrestres de Cambodja, visiti’s la web del Departament d’Immigració: http://www.cambodia-immigration.com.

Amb avió

A Cambodja s’hi pot arribar amb avió a través de dues entrades internacionals: Phnom Penh i Siem Reap.

Si es vol viatjar a Cambodja per unes vacances curtes i no es volen complicacions, Thai Airways ofereix les connexions més senzilles des de les principals ciutats d’Europa i EEUU.

Silk Air, secció regional de Singapore Airlines i la línia de baix cost Jetstar ofereixen al menys un vol diari entre Cambodja i Singapur.

Altres centres regionals amb vols a Cambodja són Ciutat Ho Chi Minh (Saigó), Hanói, Vientián, Luang Prabang, Pakse, Kuala Lampur, Seúl, Taipei, Hong Kong, Guangzhou i Shanghai.

Hi ha un tràfic constant de línies aèries nacionals que obren i tanquen amb regularitat. Si el viatger pot escollir, convé viatjar al país amb una línia internacional en comptes d'una local.

Amb vaixell

Existeix un pas fronterer fluvial entre Cambodja i Vietnam a la vora del Mekong. Vaixells ràpids regulars de passatgers efectuen la travessia entre Phnom Penh i Chau Doc (Vietnam) a través del pas de Kaam Samnor-Vinh Xuong. Hi ha, a més, luxoses embarcacions fluvials entre Ciutat Ho Chi Minh i els temples d’Angkor.

Amb cotxe

Els conductors de cotxes, així com els de motocicletes, necessiten documentació de la matriculació, de l’assegurança i un permís de conduir internacional (tot i que no està oficialment reconegut) per entrar vehicles a Cambodja. Resulta complicat entrar amb cotxe, però relativament senzill en motocicleta, sempre que es disposi del carnet de passage (passaport del vehicle). Aquest actua com a document d’extensió temporal de drets fiscals sobre la importació i sol estalviar molts problemes a la duana cambodjana. Cada vegada entren a Cambodja més motoristes internacionals, mentre que molts cotxes estrangers porten matrícula tailandesa.

Amb bus

A Bangkok hi ha nombroses agències de viatges que proposen viatges a Siem Reap per uns 300 bahts. Un autobús climatitzat condueix fins la frontera, on un minibus porta als viatgers fins l’estació d’autobusos on, un altre autobús pren el relleu fins Siem Reap per una carretera de terra en molt mal estat. Aquest trajecte resulta quasi impracticable durant l’estació de pluges. El trajecte dura més del que s’anuncia (unes 13 hores i mitja), arribant durant la nit a una pensió acordada amb l’agència de viatges.

Nota: No dubtar en regatejar el preu de l’habitació.

Amb tren

Novament, els estrangers estan autoritzats a utilitzar les dues línies existents, Phnom Penh/Sihanoukville i Phnom Penh/Battambang. En ambdós casos s’ha de comptar amb un mínim de 12 hores de trajecte, si no hi ha imprevistos. Els trens van massificats i paren a cada estació. Només hi ha una classe disponible i els seients són bancs de fusta. Des de fa algun temps, ja no permeten viatjar al sostre del tren. Només surt un tren per setmana i un altre que arriba. Resumint, el tren de Cambodja no és car però és molt lent i incòmode.

Per més informació existeix un reportatge francès on es poden veure les condicions de viatge amb tren de la línia Phnom Penh/Battambang o del tren Bambú.

Nota del 2009: La línia Phnom Penh/Battambang s’ha suspès per temps indeterminat.

Circular

Carrer del centre de Battambang

Per carretera (en general)

El govern cambodjà ha estat renovant les carreteres del país però segueixen essent escasses i la majoria estan en mal estat i impracticables en èpoques de pluges. Es recomana l’ús de l'autobús per viatjar per carretera, tot terreny o taxi compartit, els quals es poden trobar a les places locals del mercat o a estacions d’autobusos en les grans ciutats. Mekong Express és la companyia amb millor reputació quan a qualitat, però també trobem Sorya, GST, Capitol i Paramount Angkor Transport. Aquesta última és recomanable per accedir a àrees remotes, però la seva seguretat i comoditat són baixes.

Viatjar per carretera en general és perillós i són molt els accidents anuals fatals que hi ha tant d’autobusos com de vehicles a la ciutat.


Amb avió

L’aviació domèstica a Cambodja ha millorat. Els únics aeroports que operen vols de passatgers són el de Phnom Penh i el de Siem Reap.

Actualment hi ha vols a Sihanoukville per uns 100$.

L’operador de vols principal és Cambodia Angkor Air, una empresa mixta entre el govern i Vietnam Airlines, i que vola entre Phnom Penh, Siem Reap i Hi Chi Minh (Vietnam).

Un altre operador és Aero Cambodia, que començà a operar a finals del 2011. Vola des de Phnom Penh a Ratanakiri, Koh Kong, Sihanoukville i altres aeroports. Els vols charter i programats volen amb avions de doble motor d’hèlix i tenen una capacitat d’entre 10 i 70 seients.

Amb vaixell

Existeixen ferris que operen per temporades a la major part dels rius principals.

Les rutes principals són de Phnom Penh a Siem Reap a Battambang. El ferri de Sihanoukville a Koh Kong ja no està en servei. El servei de vaixells és més lent que els transports terrestres, carreguen majors preus als estrangers i normalment estan massificats i funcionen sota condicions perilloses. El vaixell d’alta velocitat de Phnom Penh a Siem Reap tarda unes 6 hores, però ofereix unes espectaculars vistes de la vida rural al llarg del riu Tonle Sap.

També hi ha vaixells de luxe que operen entre Phnom Penh, Siem Reap i Saigon.

No es recomana el viatge en vaixell en temporades seques (abril i maig) a causa dels imprevistos que poden sorgir.

Amb cotxe

És difícil pels turistes llogar un vehicle, i es desaconsella el lloguer de vehicles tant de quatre com de dues rodes a causa, per una part d’una dolenta o nul•la senyalització de les carreteres i el seu mal estat, i de l’altra, per l’estat de les infraestructures sanitàries en cas d’accident.

D’altra banda, es poden llogar de forma més segura vehicles amb conductor, com taxis, per un preu molt assequible al dia.

Amb bus

Autobusos, minibusos i furgonetes circulen de Poipet a Phnom Penh per 12$, aproximadament 1.000 bahts, per viatjar amb 4 persones en un Toyota Camri.

De Koh Kong a Sihanoukville i Phnom Penh hi ha furgonetes i taxis que realitzen el trajecte. La carretera està oberta des del gener del 2003, però és una carretera sense asfaltar i durant l’època de pluges és impracticable. Els preus són de 10$ amb furgoneta i 800 bahts per un taxi amb 4 persones. El trajecte és llarg, incòmode i ple d’imprevistos, però el paisatge és insuperable.

Amb tren

Els trens de passatgers cessaren la seva activitat el 2009 a causa de l’estat de les infraestructures. La xarxa de ferrocarril s’està restaurant però està essent molt lenta a causa dels nombrosos problemes de finançament.

Amb moto-taxi

El moto-dop és el rei dels transport a qualsevol ciutat cambodjana. Solen estar disponibles a la porta de qualsevol hotel. El preu es fixa per endavant i n’hi ha de dos passatgers.

Amb helicòpter

Helistar Cambodia és una empresa d’helicòpters de luxe que ofereix viatges turístics a qualsevol zona de Cambodja. Estan disponibles tant a Phnom Pen com a Siam Reap per viatges tant d’anada com d’anada i tornada. El seu cost és d’uns 1.700$ i tenen una capacitat de fins a 6 passatgers.

Parlar

A Cambodja es parla principalment el Khmer (Cambodjà). L’anglès és la llegua comercial de cara al turista, tot i que s’ha de tenir en compte que molts només dominen algunes paraules soltes i frases fetes, amb la qual cosa, s’ha d’estar segur que comprenen el que els hi estem indicant o demanant.

Comprar

Mercat a Phnom Penh

Resulta interessant posar atenció a les botigues de comerç just i de ONGs, les quals ofereixen la possibilitat de comprar productes autòctons, i a la vegada, ajudar a l’economia de les famílies del país que hi treballen.

Regateig

És important regatejar en les compres fetes als mercats locals de Phnom Penh i Siem Reap; contràriament, el venedor pot intentar estafar al viatger. El regateig és la norma als mercats, quan s'acorden els taxis compartits i quan es gestiona la recollida en algunes cases d’hostes. Els khmers no són regatejadors implacables, així que un somriure persuasiu i una mica de xarrameca amable sol ser suficient per aconseguir un preu just. Convé tenir present que l’objectiu no és aconseguir el preu més barat possible sinó un preu acceptable tant pel comprador com pel venedor.

Diners en efectiu

La divisa de Cambodja és el Rial. La segona divisa de Cambodja (alguns dirien la primera) és el dolar nord-americà, el qual s’accepta arreu i per tot el món, tot i que el canvi pot donar-se amb rials. Els cambodjans no solen acceptar dòlars amb alguna part trencada, per la qual cosa, cal examinar el canvi per assegurar-se de no rebre bitllets deteriorats. A l’oest del país, el Baht Tailandès també és d’ús comú.

Targetes

Actualment, a la major part de ciutats importants, entre elles Phnom Penh, Siem Reap, Sihanoukville, Battambang i Kompong Cham, hi ha caixers compatibles amb targetes de crèdit (VISA, Mastercard, JCB i Cirrus). Si s’arriba des de Tailàndia, també hi ha caixers automàtics en els creuaments fronterers de Cham Yeam i Poipet. Les màquines emeten dòlars nord-americans.

Xecs viatger

Actualment, Acleda Bank els canvia per efectiu en quasi totes les seves sucursals, la qual cosa implica llibertat financera en províncies remotes com Ratanakiri i Mondulkiri. És preferible portar xecs en US$, tot i que també és possible canviar euros a Acladea Bank i quasi tota la resta de divises importants en sucursals a Canadia Bank.

Menjar

Menjar Khmer

El menjar de Cambodja, sense ser el millor del sud-est asiàtic, és bo i barat. Ve acompanyat principalment per l’arròs i ocasionalment per fideus. Contràriament a altres països com Tailàndia o Laos, el menjar no és massa especiat ni picant.

La gastronomia té influències sobretot vietnamites. Els plats típics Khmers són:

-Amok – És el plat més conegut. Normalment fet amb pollastre, peix o gambes amb alguns vegetals.

-K'tieu (Kuytheav) – sopa de fideus servida normalment com a esmorzar.

-Somlah Machou Khmae – Sopa agredolça feta amb pinya, tomàquet i peix.

-Bai Sarch Ch'rouk – Esmorzar a base d’arròs i porc amb verdures.

-Saik Ch'rouk Cha Kn'yei – Porc fregit amb gingebre.

-Mi / Bai Chaa – Fideus o arròs fregit.

-Trey Ch'ien Chou 'Ayme – Peix fregit amb una salsa de xili dolç i verdures.

-K’dam – Plat a base de cranc.

Altres tipus de menjars poden ser menys atractius per el visitant com: embrions d’ànec, aranyes, grills, escarabats, rates, serps, ratpenats, etc.

Beure i sortir

Tot i que l’aigua corrent és potable, no se’n recomana el seu consum a causa dels alts nivells de clor i de l’estat de la majoria de les canonades i aixetes que poden fer l’aigua no potable.

També hi ha polèmica amb l’aigua embotellada de Cambodja, doncs la web de l’ambaixada americana diu que més de 100 empreses embotelladores d’aigua de Cambodja estan essent considerades per al seu tancament, doncs no arriben als estàndards mínims de qualitat. Només 24 de les 130 embotelladores existents passen els estàndards de qualitat.

Bar a Siem Reap

Begudes suaus

El cafè gelat és un habitual de Cambodja. Està fet a l’estil vietnamita, barrejat amb llet condensada. Un altre habitual és el té gelat amb llimona i sucre.

També podem trobar coco fresc a qualsevol lloc, però per precaució, se’n recomana el seu consum directament de la fruita.

Alcohol

En general, els Khmers no són bevedors casuals i tenen per costum beure el més ràpid possible fins l’ebrietat.

Les cerveses autòctones més populars són Angkor y Anchor. Les marques més populars entre els estrangers són Lao i Tiger.

A Phnom Penh alguns dels bars orientats a estrangers inclouen marques d’importació als seus menús.

El vi de palma i el vi d’arròs es poden trobar a qualsevol població i són bastant econòmics. No obstant, les condicions sanitàries d’aquests destil•lats és precària i hi pot haver risc d’enverinament per metanol. Per una experiència totalment Khmer es recomana provar el vi Golden muscle, que es troba anunciat per tot arreu. Es tracta d’una infusió de banya de cérvol amb herbes variades. Té un color negre molt fosc i té un gust bastant desagradable, per la qual cosa es recomana barrejar-lo amb alguna beguda gasosa.

Drogues

Les drogues, inclòs el cànnabis, són il•legals a Cambodja i comporten penes severes.

Dormir

Existeixen molts tipus d’allotjaments a Cambodja, ja siguin apartaments, cases particulars, nombrosos hotels, hostals i cases rurals. Ja sigui a l’interior, junt a indrets com el Llac Tonle Sap o a la costa del Golf de Tailàndia.

Trobar un allotjament econòmic per a les seves vacances a ciutats com la capital, Phnom Penh, o a llocs turístics com Siem Riep, Kep o Sihanoukville no és complicat. A més són ciutats que compten amb aeroports amb connexions nacionals i internacionals, amb la qual cosa, tenen bons accessos.

Aprendre

Cambodja compta amb escasses oportunitats per l’estudi de la seva cultura i llengua pels viatgers de curta estada, però hi ha diferents escoles i professors per aquells d’estades més llargues.

Treballar

Una de les millors maneres de conèixer el país és realitzant treballs de voluntariat.

Trobar feina com a professor d’anglès a Phnom Penh i Siem Reap és fàcil pels anglo parlants inclús si no compten amb certificacions, tot i que el salari serà bastant més alt si es compta amb certificacions tipus TELF/CELTA.

Seguretat

Actualment Cambodja és un país bastant segur pel visitant i es pot viatjar per tot el territori amb la mateixa facilitat que a Tailàndia o Vietnam. No obstant, una vegada més, no s’ha d’oblidar la regla d’or: en zones remotes no s’ha de sortir dels senders senyalitzats. Des del punt de vista polític, ha demostrat ser un país impredictible i això fa que resulti difícil garantir la seguretat del viatge en un moment concret. N’hi ha prou amb dir que hom ja no és un objectiu només per ser turista.

Crim i corrupció

Phnom Penh és, segurament, un dels llocs més perillosos: concentra la major part de les armes i és el lloc on es cometen més robatoris. Li segueix a poca distància Sihanoukville, que per desgràcia, s’ha forjat una reputació de robatoris i furts. A la resta de províncies, el viatger hauria de tenir molt mala sort per patir algun incident, doncs els khmers són, en general, extremadament hospitalaris, honestos i amables.

Mines antipersona
Cartell de mines antipersona

Mai s’han de tocar els míssils, carcasses d’artilleria, morters, mines terrestres, bombes o qualsevol altre material de guerra amb el que hom hi pugui topar. En un intent de mutilar i matar civils, una tàctica dels Khmers Rojos fou enterrar mines a les carreteres i camps d’arròs. Els únics resultats concrets d’aquesta política concreta son els nombrosos mutilats que hom veurà a Cambodja. En zones remotes resulta imprescindible contractar un guia expert que sàpiga evitar els camps de mines i bombes.

Violència

La violència contra els estrangers és extremadament rara -amb la qual cosa no fa falta pensar-hi massa temps-, tot i que convé tenir cura als bars i locals nocturns més abarrotats de Phnom Penh. Si es produeix un enfrontament amb joves khmers rics en un bar o discoteca, el millor que es pot fer és tragar-se l’orgull i tirar-se enrere. Si el viatger pensa que podrà amb ells, només cal dir que molts porten armes i un seguici de guardaespatlles.

Salut

A Cambodja s’ha de posar major atenció a la salut que a la resta del sud-est asiàtic, a causa de les deficients condicions de salubritat i a la manca d’instal•lacions per un tractament mèdic efectiu. Quan el viatjar s’endinsa en zones rurals tempta la sort, tot i que en l’actualitat la major part de les poblacions compta amb una clínica relativament acceptable.

Si el viatger cau greument malalt a Cambodja ha d’acudir a Phnom Penh o Siem Reap, principals centres urbans –o Bangkok si està més a prop- ja que són els únics llocs del país amb un servei d’urgències acceptable. Les farmàcies de les poblacions grans estan molt ben assortides i no cal recepta mèdica per obtenir medicaments, ja siguin antibiòtics o medicines contra la malària. Els preus també són molt raonables, però s’ha de comprovar sempre la data de caducitat.

La norma principal és tenir cura amb l’aigua i el gel, tot i que ambdós solen ser productes comercials, un llegat dels francesos. Si hom no està segur de que l’aigua sigui embotellada, s’imposa assumir el pitjor. Les marques reputades d’aigua i refrescos embotellats no solen provocar problemes, però l’aigua de l’aixeta no és segura. Només s’ha d’utilitzar agua procedent de contenidors que comptin amb un segell dentat. El té i el cafè tampoc solen ser perillosos, doncs l’aigua està bullida.

Respectar

No és necessari anar de motxiller per fer turisme responsable, ni ser motxiller significa necessàriament ser respectuós amb l’entorn. Vagis amb una maleta de rodes o amb la teva bandolera a l’espatlla, hi ha coses que tots podem fer per evitar que el nostre viatge tingui un impacte negatiu social o mediambiental.

- Compra amb seny. Pots regatejar però no deixis de pagar un preu just per les teves compres, sobretot per aquelles artesanies fetes a mà.

- No donis diners als nens, tot i que per tu sigui “només” un dòlar, estàs promovent la mendicitat i contribuint al cicle de la pobresa. Tampoc caramels, bolígrafs o joguets que puguin crear conflictes entre ells. Si vols col•laborar, ves a associacions i ONGs que treballen directament amb ells.

- Compte amb les visites als orfenats. S’està convertint en pràctica habitual la visita de grups de turistes a orfenats perquè els nens els hi cantin una cançó en el seu idioma i col•laborin amb les despeses de manteniment amb el seu generós donatiu. Inclús, en alguns casos, es tracta d’orfenats falsos en els quals s’està fent negoci en convivència amb la família –o no- utilitzant als nens de reclam.

- Sigues respectuós amb les fotos, a tots ens agrada tenir un record dels nostres viatges però no podem abusar dels somriures dels nens i de les seves circumstàncies.

- Hi ha certes normes que s’han de respectar durant la visita a pagodes i temples: vesteix peces de roba que et cobreixin fins als genolls, millor no portar camisetes de tirants, descalça’t abans d’entrar i si t’assentes, no apuntis cap a ningú amb la planta dels peus.

Mantenir contacte

TELÈFON

Cambodja utilitza el sistema GSM mòbil i l’operador més important és Mobitel, tot i que la competència és abundant. Trobem targetes de prepagament disponibles, però és necessari presentar el passaport per adquirir-ne una. Una opció és encarregar que els conductors de moto-taxi o personal de l’hotel la comprin.

INTERNET

Hi ha nombrosos cibercafès, inclús en petites poblacions, i els preus són molt econòmics. La senyal wifi està creixent en popularitat i es pot trobar en els indrets més inversemblants com gasolineres, a part de a bars i restaurants.

CORREUS

El servei postal de Cambodja deixa molt que desitjar i són freqüents les pèrdues d’enviaments. Es recomana anar directament a l’oficina principal de correus i assegurar-se de que posen directament el timbre corresponent. Els enviaments solen tardar unes tres setmanes en arribar a destí.

INFORMACIÓ

Artisanat Cambodge - Kambody Web d’informació sobre l’artesania cambotjana. http://www.kambody.com/

Guide du Cambodge - Kambodia Guia de viatge cambotjana. http://www.kambodia.net/

Artisans d'Angkor Creació i producció artesanal de Cambotja, botiga i visites gratuïtes educatives. http://www.artisansdangkor.com/

Visiting Cambodia Web dedicada a Cambotja, la seva cultura i els llocs que no hem de deixar de visitar. http://www.visiting-cambodia.com/

Turisme solidari

Són nombroses les associacions que treballen a Cambodja pel desenvolupament local en benefici de la població que més ho necessita. S’ha d’anar en compte amb les associacions que no són transparents i que no tenen ni pàgina web ni forma de seguir les donacions. Durant el viatge es poden visitar diferents associacions per seguir el treball de les seves missions. Alguns enllaços d’utilitat són:

- http://www.handicap-international.fr/je-minforme/dans-le-monde/61-paysdintervention/programmes/cambodge/index.html?cHash=5b1f41c9e0

- http://www.friends-international.org

- http://pse.asso.fr (associació per un somriure infantil)

- http://www.hiraya.fr (permet visitar el país de forma responsable)